Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

És a partir d’aquesta experiència editorial que elaboren aquest breu informe que té dues parts ben diferenciades. En primer lloc, trobem una aproximació quantitativa basada en l’anàlisi de les dades de les publicacions del grup editorial. En segon lloc, un estudi qualitatiu a partir d’enquestes i entrevistes que recullen les valoracions i opinions dels seus autors i finançadors. Cal destacar també uns annexos que inclouen la major part de les dades utilitzades a l’estudi.

A la primera part es fa una comparació entre els usos, citacions i mencions digitals (a les xarxes socials i blogs) dels llibres que han publicat en accés obert respecte dels que s’han difós per la via comercial tradicional. Per a l’anàlisi, s’han seleccionat llibres de les mateixes matèries i publicats en el mateix període als quals es comptabilitzen les descàrregues, les cites i les mencions en el transcurs de cinc anys utilitzant Bookmetrix, una eina desenvolupada conjuntament amb l’empresa Altmetric.

Pel que fa als resultats podem destacar els següents:

a) Descàrregues: són 5,3 vegades superiors en els llibres d’accés obert en un període de quatre anys. L’evolució en el decurs del temps és molt diferent, ja que en el primer mes les descàrregues dels llibres OA són 15 vegades superiors i això va baixant a les 8,5 vegades (al cap de sis mesos), 6,5 vegades (1 any), 5 vegades (tercer any) o 3 vegades (al cap de quatre anys). Pel que fa a les àrees temàtiques, hi ha molt poques diferències entre les diverses disciplines.

b) Mencions digitals: hi ha 10 vegades més de mencions en xarxes socials i blogs en els llibres d’accés obert i les diferències són molt més acusades en el primer any.

c) Citacions: són el 50 % superiors per a llibres en accés obert la qual cosa, tot i ser destacable, és una diferència menor comparada amb les anteriors.

Es disposa de nombrosos estudis sobre els efectes de l’accés obert (Open Access Citation Advantge, OACA) en les citacions d’articles de revista que donen xifres variades, en la majoria dels casos sempre a favor dels articles en accés obert (Wagner, 2010). De tota manera, no es coneixen estudis per a les monografies. Segons les dades d’aquest informe, veiem que queda completament confirmat l’efecte OACA, no només a les citacions (en un percentatge superior als més freqüents per a revistes) sinó especialment als usos (descàrregues) i a la presència en xarxes socials.

La segona part de l’informe conté les anàlisis de les entrevistes fetes a autors i finançadors als quals se’ls pregunta per les seves opinions i impressions sobre l’impacte de la monografia en accés obert, com també les seves expectatives i motivacions en relació a l’experiència de publicar en accés obert.

Els entrevistats destaquen que la principal motivació per publicar en accés obert ha estat guanyar visibilitat i àmplia difusió. També citen motius ètics, l’expectativa d’incrementar descàrregues i citacions i la possibilitat de tenir una major rapidesa en la difusió. També reconeixen que estan poc informats sobre les implicacions de publicar en accés obert, com també en la manera de mesurar l’impacte de la seva publicació.

Aquesta part de l’informe és menys rellevant que l’anterior si el posem en context amb els diversos estudis existents que recullen les opinions, hàbits i actituds dels autors respecte la publicació en accés obert. De tota manera, és veritat que no n’hi ha gaires que estiguin focalitzats en les monografies, com és el nostre cas.

En resum, es tracta d’un informe breu, ràpid de llegir, ben maquetat, ben resumit i amb les idees bàsiques ben destacades. No diu res de nou sobre la qüestió però serveix per refermar constatacions ja sabudes i, especialment, per demostrar que un dels principals grups editorials mundials s’ha pres molt seriosament l’edició de monografies en accés obert. De fet, impressiona una mica veure a la portada, tots junts, els logos de SpringerOpen, Nature, Palgrave Macmillan i BioMed Central (comprat el 2008 per Springer Science).


Bibliografia

Collins, Ellen; Milloy, Caren (2016). OAPEN-UK final report: a five-year study into open access monograph publishing in the humanities and social sciences. London: Arts and Humanities Research Council: OAPEN-UK.

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and open access. a report to HEFCE.

Montgomery, L. (2014). «Knowledge unlatched: a global library consortium model for funding open access scholarly books». Cultural science, vol. 7, no. 2. 66 p.

Wagner, A. Ben (2010). «Open Access Citation Advantage: an annotated bibliography». Issues in science and technology librarianship, no. 60.