Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Les explicacions donades pel consorci suec Bibsam mostren clarament el que passa. Bibsam paga uns 12 M€ a Elsevier perquè els membres de les organitzacions consorciades puguin llegir les revistes d’aquesta editorial, però la pressió per publicar en obert ha fet que els autors d’aquestes mateixes organitzacions paguin perquè els seus articles estiguin en obert  en revistes uns 1,3 M€. Les revistes híbrides van néixer amb la promesa que els diners pagats per algú per «obrir» el seu article serien descomptats de la factura de tots els subscriptors, evitant un doble pagament però, tal com indica el cas suec, les editorials no estan descomptant els ingressos per publicar en obert de les factures de subscripcions i estan rebent ingressos per via doble: per llegir i per publicar.

Es recorda poc que els acords consorciats de subscripcions de revistes (iniciats el 1997) es van basar en «la despesa prèvia», és a dir, la suma del cost pagat pels consorciats per les subscripcions que tenien a les revistes (llavors impreses) d’una editorial donada. Bo o dolent, aquest model de preu ha fet possible l’enorme ampliació de l’accés a revistes a través d’acords consorciats de subscripció a paquets, però ha creat també una situació que costa de comprendre i que es pot resumir dient que el mateix (revistes) per als mateixos (el nombre de beneficiats) pot costar el doble o la meitat segons el que les biblioteques gastaven en subscripcions en el moment de l’acord.

L’European University Association (EUA) acaba de publicar el EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe, un informe breu (27 pàgines) amb un títol que promet molt i dona poc, però l’existència del qual és indicativa que el finançament de la comunicació científica està escalant posicions a l’agenda de les universitats i dels ens finançadors de la recerca.

Tal com s’explica a la introducció (capítol 1), l’informe vol ser una concreció d’una de les recomanacions del Amsterdam call for action on open science, concretament la que demana transparència en el cost del sistema actual de comunicació científica. Les premisses metodològiques (capítol 2) impedeixen assolir aquest resultat ja que, malgrat l’alt nivell de resposta del qüestionari en què es basa l’informe (hi ha dades de 27 països europeus), les dades només fan referència als principals proveïdors de cada consorci i, en alguns casos, estan anonimitzades.

Les dades es donen agrupades per resultats referents als consorcis i als big deals (capítol 3), a les revistes subscrites (capítol 4), a les bases de dades (capítol 5) i als llibres (capítol 6). Entre les primeres es pot trobar informació sobre qui forma els comitès negociadors, qui paga els contractes o si aquests inclouen APC i, entre les segones, la durada dels contractes, els increments anuals o els drets contemplats als contractes. Serien molt interessants les dades del cost dels contractes consorciats (capítol 7), si no fos que –com hem dit– són parcials i anonimitzades. Malgrat tot, la gràfica 32 permet veure la incoherència del model de preus basat en «la despesa prèvia». L’informe acaba (capítol 8) amb unes conclusions al meu entendre no sempre deduïbles de les dades mostrades.

El Govern holandès és, juntament amb el britànic, el més implicat a aconseguir que el 2020 totes les publicacions científiques siguin en accés obert, tal com va mostrar mentre va presidir la Unió Europea (moment en què es va publicar l’Amsterdam call, esmentat més amunt). És per això normal que l’associació de rectors de les universitats de recerca d’Holanda (VSNU) mantingui, dins la seva web, un apartat dedicat a l’AO i és normal també que es preocupin de l’impacte de l’AO o que acabin de publicar el Roadmap open access 2018- 2020.

L’informe (breu també, 19 pàgines) vol mostrar els avenços en l’objectiu d’assolir que el 2020 totes les publicacions científiques holandeses siguin en AO. D’aquest informe se’n desprèn clarament que en el nucli de l’estratègia holandesa hi ha ajuntar la subscripció consorciada de revistes amb l’accés obert, i mostra a la resta de països el que sigui probablement un camí sense retorn si es vol evitar el pagar una segona vegada (ara per publicar) el que ja s’estava pagant (per llegir). Això es complementa amb unes negociacions que són dutes al màxim nivell i que tenen lloc de forma unitària, amb el suport del Govern i fetes per un conjunt especialitzat de negociadors.

L’informe explica les negociacions amb els proveïdors, iniciades el 2014, i n’explica els termes. Els resultats els consideren bons ja que els han permès passar del 20 % de publicacions científiques holandeses en AO el 2014 al 42 % el 2016. D’aquest 42 % en AO, un 20 % és en revistes híbrides, un 9 % en revistes totalment en AO (gold OA) i el restant 13 % en repositoris. El VSNU considera que la transició a l’AO serà possible si la sostenim sobre cinc pilars: la negociació amb els editors, la col·laboració internacional, el dipòsit (o via verda), la monitorització de l’AO i les plataformes alternatives de publicació.

Acabem aquesta ressenya parlant de l’informe Pathways to open access (40 pàgines), on les University of California Libraries analitzen com es pot aconseguir l’accés obert. L’informe té interès almenys per dues coses: primer perquè és un material nord-americà, cosa poc freqüent entre la bibliografia sobre el tema; segon, perquè sense aportar massa novetats (cosa, altrament, impossible) presenta les accions de forma prou original.

L’informe distingeix entre aproximacions i estratègies. Les primeres serien tres: la via verda, la daurada basada en APC i la daurada no basada en APC. Per a cada aproximació se n’explica la natura i avantatges, se’n comenta l’impacte, es defineixen i expliquen les estratègies que acompanyarien a cadascuna, i en mencionen els reptes (o dificultats) i les oportunitats.

L’informe continua relacionant tot un seguit d’actuacions que serien universals, en el sentit que no s’associen a cap de les tres aproximacions mencionades. Entre elles tenim la de buscar la implicació de la comunitat investigadora o les societats científiques per tal que elles pressionin també a fer possible l’AO, la de boicotejar acords de subscripció que no incloguin la publicació en obert d’articles d’autors de les institucions subscriptores, passant per l’increment de la col·laboració internacional o l’augmentar la descoberta de les publicacions en obert. L’informe acaba amb els possibles passos que les University of California Libraries poden fer en cadascuna de les aproximacions esmentades.