Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Si s’haguessin de trobar alguns trets característics d’aquestes noves iniciatives es podrien sintetitzar en:

  • Una alta especialització de les iniciatives, ja sigui quant a les tipologies de publicacions o en els seus canals de difusió.
     
  • Molt centrats en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, sobretot en la publicació de monografies.
     
  • Una aposta clara per la publicació en accés obert.

Aquestes noves editorials es troben sovint impulsades per grups d’acadèmics que s’organitzen per generar nous models de publicació, ja sigui de forma independent o dins de les seves institucions, comptant amb la participació de les seves biblioteques. Les biblioteques universitàries, a partir del desenvolupament dels repositoris institucionals de les seves organitzacions, es posicionen cada cop més en l’entorn de la publicació acadèmica. En un primer estadi, els repositoris institucionals actuaven ja com a sistema de publicació de part de la producció de la seva organització. Però cada cop més, els canvis que estan portant a terme les biblioteques universitàries en la seva oferta de serveis fan que participin també en part dels processos d’edició de literatura científica.

Aquest vindria a ser el context en el qual el Joint Information Systems Committee (JISC) del Regne Unit emmarca aquest informe. Prenent com a punt de partida la iniciativa OAPEN-UK, projecte de recerca finalitzat l’any 2016, que explorava diferents aspectes relacionats amb la publicació de monografies dels àmbits de les ciències socials i humanitats en accés obert, el JISC posa ara els seus ulls en iniciatives de cooperació d’altres països, com és el cas de la Library Publishing Coalition (LPC) dels Estats Units d’Amèrica. Ja amb un llarg recorregut, la LPC agrupa projectes editorials participats o impulsats per biblioteques universitàries i de recerca. Es tracta doncs, i a la vista de les noves iniciatives editorials que estan sorgint, d’analitzar l’oportunitat de crear organitzacions similars, que aportin espais de col·laboració i intercanvi als projectes emergents.

L’informe es divideix en dos blocs clarament diferenciats. Per una banda, una enquesta adreçada a les institucions d’educació superior del Regne Unit sobre el desenvolupament de nous projectes editorials (ja en funcionament o en projecte). En un segon bloc trobem un resum d’entrevistes fetes als responsables d’algunes de les noves editorials amb l’objectiu d’aprofundir i entendre millor la seva naturalesa. Finalment, trobem unes recomanacions sobre les possibles vies d’actuació per incentivar i millorar aquests nous models de publicació.

De l’enquesta se’n deriva que parlem d’iniciatives principalment adreçades a l’edició i publicació de revistes acadèmiques, monografies i, en menys mesura, actes de congressos. El seu finançament corre sovint a càrrec de la institució mateixa, ja sigui amb un finançament directe o aportant infraestructures, suport tècnic o personal. Altres models de finançament, com pot ser la comercialització de formats alternatius als publicats en accés obert, no arriben a cobrir els costos d’edició. També hi ha diversitat en els models de servei que s’ofereixen, que van des de l’allotjament de les publicacions, passant per l’assessorament als autors (per exemple en l’ús de llicències, oferint plantilles de documents, etc.), fins a l’assumpció de tots els processos d’edició i publicació, que no totes les editorials ofereixen. Quant a la gestió dels continguts, destaca l’ús del programari Open Journal System (OJS) per a la gestió de revistes digitals o també el propi repositori institucional de la universitat.

Les entrevistes del segon bloc ens permeten veure amb més detall quines han estat les motivacions que han portat comunitats d’acadèmics a iniciar els projectes analitzats a l’estudi. En termes generals, el desencís cap als actuals models de publicació acadèmica planeja en la majoria d’ells. Aspectes com l’impuls de la publicació en accés obert, l’experimentació en noves formes de publicació o l’actualització dels actuals models de revisió de la qualitat de les publicacions es troben avui en mans dels grans grups editorials que controlen un percentatge molt important de la publicació de la recerca. Ens trobem, doncs, davant de projectes que volen centrar la seva activitat en altres valors, com l’accés universal als resultats de la recerca, la independència en la seva activitat o el retorn del control de l’edició i la publicació a l’acadèmia, centrada en models sense ànim de lucre.

D’aquestes entrevistes se’n deriven moltes de les conclusions finals del document, orientades a la promoció de nous models d’edició universitària. La necessitat d’establir marcs de col·laboració a Europa (no ja només al Regne Unit), seguint el camí marcat per la Library Publishing Coalition, es concreta com a primera recomanació. Un marc de treball que podria iniciar la seva activitat establint i tipificant diferents nivells de servei, assessorant en aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, oferint models i directrius per iniciar nous projectes o indicant recomanacions en la preservació de les publicacions, com també en l’increment de la seva visibilitat.