editorials acadèmiques

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

L'objectiu de l'informe és establir un conjunt d'indicadors que serveixin per avaluar de manera estandarditzada quin és el grau d'apertura cap a l’accés obert que tenen les editorials acadèmiques. Si es vol avaluar el progrés en qualsevol àmbit cal disposar d’indicadors i contrastar-los amb la realitat de manera periòdica. En aquest sentit, es tracta d’un anhel similar al que va demostrar la Comissió de seguiment sobre el grau de compliment de l'article 37 de la Llei de la Ciència (creada per la FECYT) quan va establir un indicador per avaluar el percentatge d’accés obert a Espanya.

La primera part de l’informe serveix per establir i definir els indicadors per a l'avaluació de les editorials i també per detallar com s’ha de fer per aplicar-los. Els indicadors són set i s’apliquen globalment a una editorial acadèmica:

  • Percentatge de revistes en accés obert
  • Cost dels APC (article processing charges)
  • Ús de llicències CC (Creative Commons)
  • Permisos autoarxiu
  • Facilitats de descàrrega del text i les metadades (text and data mining)
  • Apertura de les citacions
  • Accessibilitat de les informacions sobre accés obert

A cada un dels indicadors se’ls assigna una puntuació que va de 0 a 3 en funció del grau d’apertura. Així, per exemple, pel que fa als costos dels APC es puntua amb 0 si se superen els 2.000 euros per article, amb 1 (1.000-2.000 euros), 2 (500-1.000) o 3 (menys de 500 euros) i, pel que fa al grau d’apertura de les citacions, la màxima puntuació s’obté si els editors s’han adherit a la Initiative for Open Citation.

Un cop establert l’instrument d’avaluació, a la segona part de l’informe es passa a aplicar-lo a nou dels principals editors científics: ACM (Association for Computing Machinery), ACS (American Chemical Society), Elsevier, IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineering), LWW (Lippincott, Williams & Wilkins), Sage, SpringerNature, Taylor and Francis, i Wiley-Blackwell. La recollida de dades es fa per mitjà de la consulta als seus portals web i també a DOAJ (Directory of Open Access Journals), Sherpa-Romeo i GOAJ2 (Golden OA Journals). En aquesta part s’analitzen un total de 158 revistes de les nou editorials amb SpringerNature encapçalant la llista (77 títols revisats) i IEEE (que només en té 4), tancant-la. Aquestes diferències són notables i, des del meu punt de vista, condicionen notablement els resultats.
Les puntuacions finals obtingudes –que es poden veure a la il·lustració adjunta– són bastant disperses i mostren un rang prou ampli, ja que van dels 14 punts (70 % del total de puntuació) d’SpringerNature i Taylor and Francis fins als 6 punts d’ACS (el 30 %). També es constata que la meitat dels editors no arriben a la puntuació mínima d’apertura cap a l’accés obert.

 

 

 

 

 

 

 

L’aplicació dels indicadors a les editorials ha estat difícil i complexa ja que hi ha algunes qüestions avaluades que no apareixen explícitament als portals web dels editors (i probablement caldria determinar-les per mitjà d’enquestes o entrevistes). També cal tenir present que es fa una avaluació global d’editorials i no pas de revistes i que les editorials poden tenir polítiques i actuacions diferents en funció de la revista, de la disciplina o del país (podria ser el cas, per exemple, del preu dels APC). Finalment, ja s’ha indicat que el nombre de revistes analitzades varia molt segons quina era l’editorial. Aquestes limitacions fan que, des del meu punt de vista, els resultats obtinguts siguin només exploratoris i no es puguin considerar concloents. Poden ser un primer pas si es continua amb l’aplicació anual dels indicadors i es crida l’atenció a les editorials cap a la millora de les seves pràctiques per aprofundir en l’edició en accés obert.

En resum, es tracta d’un informe que obre una línia de treball innovadora i d’interès però que no arriba encara a propostes concloents. Ja se sap que, en el cas dels indicadors és molt més fàcil establir-los que no pas estendre el seu ús o ampliar la seva acceptació per part d’altres comunitats. És per això que l’impacte de la proposta cal mirar-la amb una certa distància i esperar una mica més de temps per veure la seva consolidació i la utilització que se’n faci per part, també, d’altres agents. En qualsevol cas, és un bon començament.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Les editorials acadèmiques i la producció de monografies científiques

Llorenç Arguimbau
Observatori de la Recerca
Institut d’Estudis Catalans


Giménez Toledo, Elea (2017). La edición académica española: indicadores y características. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 190 p. Disponible a: http://ilia.cchs.csic.es/SPI/spi-fgee/docs/EAEV1.pdf. [Consulta: 10/11/2017].


Quin és el panorama de les editorials acadèmiques espanyoles? Quin és el reconeixement dels llibres científics en el sistema d’avaluació? Des de l’any 2008, el Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ILIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha impulsat una línia de recerca per respondre aquestes qüestions. A més de nombroses publicacions científiques i diversos projectes competitius, la investigació del grup ha permès la creació del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Els objectius del sistema SPI són, en primer lloc, millorar el coneixement del sector editorial de llibres en ciències socials i humanitats i, en segon lloc, obtenir informació objectiva mitjançant metodologies científiques. D’aquesta manera, també s’afavoreix el reconeixement científic dels llibres publicats a l’Estat espanyol. De fet, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) ja utilitza el sistema SPI com a font d’informació de suport en els processos d’avaluació científica.

"Patron-driven acquisitions": la biblioteca proposa i el lector disposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Esposito, Joseph J.; Walker, Kizer; Ehling, Terry. PDA and the university press. A report prepared for The Andrew W. Mellon Foundation. [Baltimore, Md]: The Johns Hopkins University Press; [Ithaca, N.Y.]: Cornell University Library, Sept. 26th 2012. 65 p. Document de treball disponible en línea a: <https://jscholarship.library.jhu.edu/handle/1774.2/36210>. [Consulta: 10 de maig de 2013].

wul_eh_e_reader_piece_1

La consolidació de l'e-book en l'entorn universitari està comportant una evolució dels models de negoci editorial i de les polítiques d'adquisició de les biblioteques, que finalment està arribant al segment de les monografies acadèmiques. Es tracta d'un tipus de llibre en què tradicionalment han estat molt actives les editorials universitàries, però amb una gran dependència econòmica de les adquisicions bibliotecàries. Així ho demostren les dades de l'informe que avui ressenyem: les compres de les biblioteques vénen a representar un 25% de les vendes de les editorials universitàries, el que facilita un llindar de rendibilitat mínima per a un tipus de llibre que, en general, té un limitat mercat entre els compradors particulars.

La necessitat de saber com afectaran les vendes d'aquestes editorials les noves modalitats d'adquisició que utilitzen les biblioteques -entre les que destaquen les adquisicions PDA (Patron-Driven Acquisitions) basades en l'ús efectiu realitzat per part dels lectors-, justifica l'informe coordinat per Joseph Esposito, consultor especialitzat en la transició digital de la indústria editorial i participant destacat en el bloc sobre edició acadèmica The Scholarly Kitchen. El text respon a un estil d'informes de prospectiva en el qual es pregunta als actors d'un sector la seva visió sobre un determinat escenari de futur. Al marge d'entevistes personals i diversa documentació, el treball es va basar en les respostes a sengles qüestionaris amb preguntes obertes enviats a una selecció de biblioteques i editorials universitàries dels Estats Units.

Cap on van les revistes científiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ware, Mark; Mabe, Michael (2012). The STM report: an overview of scientific and scholarly journals publishing. 3rd ed. Oxford, STM. Disponible a: <http://www.stm-assoc.org/2012_12_11_STM_Report_2012.pdf>. [Consulta: 3 maig 2013].

serials Què és?
 
STM report és un estudi que mostra l'evolució del sector de les revistes científiques arreu del món en els darrers tres anys. L'informe ha tingut dos antecedents: Overview of STM journal publishing (Ware, Mabe, 2006), i un altre STM report (Ware, Mabe, 2009), que ja adopta el mateix títol que l'edició ressenyada. Es tracta, per tant, d'una iniciativa amb continuïtat i, per altra banda, de molta utilitat perquè no només presenta l'estat de la qüestió sino que també mostra tendències per als propers anys.
 
El document és un encàrrec de la STM (International Association of Scientific, Technical & Medical Publishers), una associació internacional que vetlla per la difusió i la defensa (advocacy) dels interessos dels editors científics, siguin comercials o d'accés obert, siguin primaris o secundaris. Entre els membres destaquen les societats científiques (American Chemical Society, entre altres), les universitats (Cambridge University Press, Oxford Univ. Press) juntament amb grans editors comercials (Elsevier, Sage, Springer, Taylor-Francis, Emerald, Nature) i en accés obert (Hindawi). En total, publiquen el 66% dels articles científics. Com es pot veure s'hi troba representada la flor i nata del sector. El seu propòsit és actuar com a plataforma d'intercanvi d'idees i experiències. En aquest sentit, disposen d'una gran quantitat d'informes que tenen a disposició pública en el seu portal web. L'associació utilitza les conegudes sigles en anglès (STM) que fan referència al sector de l'edició científica.

Pàgines

Subscriure a RSS - editorials acadèmiques