Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Defineixen un centre comunitari com un lloc central d’activitats, serveis i equipaments locals, accessibles per a la comunitat local. Són polivalents i amb els tipus de serveis que s’hi poden trobar reflecteixen les necessitats locals. La funció social bàsica que tenen és reunir la gent de la comunitat d'una manera transversal, fent front a l'aïllament i són espais segurs on tothom és benvingut.

A través d’un estudi de casos, l’informe presenta una visió general del context de les polítiques al voltant dels centres comunitaris, i les raons a favor de situar les biblioteques amb altres serveis, i les diferents formes que això pot tenir; vol aportar coneixement de cara al futur, en el moment de plantejar situar una biblioteca en un centre comunitari. 

L’informe presenta els resultats d’un estudi de sis casos de biblioteques a Anglaterra que es troben en centres comunitaris, amb l’objectiu de veure diferents possibilitats d’organització i oportunitats i reptes que poden donar-se per a les biblioteques que comparteixen espais amb altres serveis, i així identificar els elements que puguin aplicar-se a altres casos.

Els sis casos seleccionats, segons els tipus de serveis compartits, dependència orgànica, relació, etc. recullen dos models principals de centre comunitari, que no s’exclouen mútuament. Un dels models és el centre comunitari promogut des del sector públic (administrat per una organització del sector públic, que reuneix diferents serveis sota un mateix sostre). Un impacte positiu d’aquest model és que pot ajudar a fomentar formes més integrades de treballar entre diverses organitzacions i sectors. L’altre model és el dels centres comunitaris gestionats per organitzacions privades amb diferents projectes, activitats i serveis segons el cas (sovint funcionen amb un alt nivell de participació de la comunitat local, essent un lloc on la gent es pot autoorganitzar).

La investigació posa a la llum que la idea d’una biblioteca de formar part d’un centre comunitari al costat d’altres serveis no és una novetat, però que en els darrers temps és més valorada. També es confirma el fet que les biblioteques parteixen en bona posició per jugar un rol en els centres comunitaris on puguin situar-se donada la confiança que ja desperten dins de les comunitats a les quals serveixen, el que aporten a través de les seves activitats i per la seva visió de treball en xarxa amb l’entorn. També s’ha vist que els tipus de serveis i formes de relació amb la biblioteca en els centres comunitaris varien molt d’un lloc a un altre, depenent de les circumstàncies locals. De fet, l’èxit del centre comunitari es basa en la mesura que reflecteix i respon a les necessitats locals. Igualment, s’ha vist que quan les biblioteques estan ubicades en centres comunitaris, hi ha beneficis evidents tant per a la biblioteca com per als altres socis i serveis de l’edifici i tota la comunitat. Finalment, s’observa que el fet de canviar a un model de treball en un centre comunitari genera certa inseguretat, normal en el procés, però això s’ha anat superant, en els casos objecte d’estudi, pels beneficis, que apunten cap a una sostenibilitat a llarg termini de les biblioteques locals.

Aquesta perspectiva d’organització dels serveis comunitaris permet més eficiència en l’ús dels actius i reducció de costos, i també orienta cap una gestió més participativa en la prestació de serveis. Malgrat aquests beneficis aparents, l’estudi mostra que hi ha una tendència a mantenir les «capelletes», sobretot a l’hora de compartir recursos limitats d’uns i altres, així com la por a perdre la pròpia identitat dins de la comunitat de serveis. 

El rol de les biblioteques en els centres comunitaris. Alguna novetat? 

L’estudi reconeix que les biblioteques es poden considerar centres comunitaris o hubs per si soles, donat que ja són un espai obert i d’acollida on la gent pot accedir a la informació, rebre suport en diverses àrees, provar coses noves i un espai on les desigualtats en la societat ja es tenen en compte. El rol de les biblioteques com a part essencial de la vida comunitària, amb la capacitat de nodrir el sentit d’arrelament i pertinença és un tema força treballat, i els autors de l’estudi recorden que aquesta qüestió ja fa temps que interessa tant en l’àmbit professional de les biblioteques com en l’àmbit de les polítiques públiques locals. Es valora la contribució de la biblioteca en diversos àmbits socials, des del suport a l’ocupació, promoció d’estils de vida saludables, l’accés a la cultura, i molts d’altres. 

Segons l’estudi, a partir d’aquí, hi ha dos elements que poden ser especialment positius per a les biblioteques, si es reforça la perspectiva de compartir amb altres entitats o serveis públics, o organitzacions privades. El primer element és l’oportunitat de compartir edificis i costos amb serveis comunitaris, especialment quan la biblioteca es trobi actualment mal ubicada respecte el centre de la comunitat, l’edifici actual sigui massa car de mantenir o de renovar. El segon element és quan les biblioteques formen part d’un centre comunitari que els permet beneficiar-se de ser en un lloc visible, de pas, en espais on les persones ja accedeixen als altres serveis. Finalment, si es fa realment responent a la realitat de l’entorn, l’espai compartit pot facilitar la capacitat de millorar l’accés als usuaris més vulnerables, atraure’n de nous que no hagin visitat prèviament una biblioteca i crear experiències conjuntes i oportunitats que siguin més fàcils de mantenir juntament amb altres, gràcies a la proximitat.

L’estudi presenta tres tipus de gestió de les biblioteques: 1) gestionades pel govern local, 2) dirigides i mantingudes amb pressupost del govern local però gestionades per la comunitat, per exemple amb voluntaris, o bé creada i finançada per l’ens local però entregada a una organització com ara una empresa social o fundació; i 3) finalment, les biblioteques totalment gestionades per la comunitat o per una altra organització sense cap mena de suport públic (sigui l’edifici de propietat pública o no). 

El quadre de les diverses tipologies de centres comunitaris inclou els espais físics: edifici de nova planta, edifici de la biblioteca que s’adaptaria a nous usos creant-hi nous espais per a aquests nous usos, trasllat de la biblioteca a un altre edifici on ja existeixen altres serveis comunitaris, o biblioteca ubicada en petits centres comunitaris de barri. 

Pel que fa al com i amb qui es col·labora, pot ser que la biblioteca sigui el centre de l’espai comunitari i que faciliti partenariats en diversos espais de la biblioteca amb serveis, clubs i/o grups que utilitzin els espais, però sense compartir recursos humans; en un altre cas la biblioteca seria un col·laborador més en l’edifici compartit amb altres (serveis de salut, atenció a la infància, socials, comercials...), tots s’interrelacionen però segueixen sense compartir els recursos humans; finalment, hi ha el cas de la integració de serveis, compartint personal entre la biblioteca i els altres serveis. 

Quant a les activitats i serveis que s’oferirien, es té clar que al centre comunitari tant podrien haver-hi diferents serveis i proveïdors implicats, com només uns tipus de serveis i activitats amb un tema o interès més concret. Els diversos àmbits de la mostra de l’estudi inclouen col·laboracions amb entitats i/o serveis dels àmbits de salut i benestar, ocupació, infants i joves, cultura i lleure, altres serveis socials (ajuts a l’habitatge , etc.), i altres com ara cafès.

L’estudi presenta els sis casos, però deixa clar que ni són extrapolables a altres indrets ni a altres moments històrics. En qualsevol cas, ajuden a entendre com és l’entorn el qui determinarà el tipus de centre comunitari, i també aportar estímuls per a l’adaptació de les biblioteques davant d’un futur incert, amb les retallades dels governs locals, la baixada en l’ús del servei de préstec, etc.

Què aporta aquest estudi a la comprensió de la nostra realitat de biblioteca pública des de la perspectiva del centre comunitari?

L’estudi presenta tres models de gestió de les biblioteques, en el nostre cas només hi ha el primer, les gestionades pels governs locals. Però tot i la diferència de context legal i de tradició bibliotecària, aquest estudi, per una banda ens confirma en la idea de la biblioteca pública com aquest centre de la comunitat, que té sentit en relació amb l’entorn en el qual viu, rebent-ne i aportant-hi valor. Per altra banda, ens obre a noves possibilitats que encara no es contemplen en el nostre context: una estreta relació i orientació dels usuaris entre la biblioteca i altres serveis locals (de salut o de salut mental, d’atenció a la primera infància, de suport a l’habitatge, etc.), i també l’obertura a una estreta col·laboració amb altres serveis de lleure, com ara gimnasos o centres esportius.

Personalment, des de la meva pròpia experiència al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, una biblioteca com la del Fondo, ubicada en un edifici multifuncional (amb mercat, supermercat, escola bressol i biblioteca), m’adono de com, tot i compartir edifici, el disseny arquitectònic ens ha separat d’una manera gairebé irremeiable i, conseqüentment, ha allunyat els usuaris i clients d’uns i altres. Tot al contrari del que es busca de promoure a partir d’aquest estudi. Al mateix temps, però, la ubicació d’aquest edifici al centre del barri l’apropa als serveis de salut, escoles, centre de normalització lingüística, escola d’adults, etc. Hi ha moltes forces en diverses direccions, i caldrà buscar les sinergies que ens situïn a tots en una xarxa col·laborativa, una mena de hub distribuït en diversos carrers. 

Així mateix, arreu de la nostra geografia, cadascú pot mirar al seu entorn i veure com s’ha arribat on s’és i com orientar els esforços per maximitzar els recursos i donar resposta a la ciutadania des d’un entorn d’acollida i solidari entre els diversos serveis i entitats públics o privats. Hi haurà tants models com comunitats, barris o ciutats. 


1 Renaisi és una empresa social, fundada el 1998 al barri de Hackney a l’est de Londres. Entre les seves línies de treball actuals hi ha la d’oferir serveis de consultoria a organitzacions i governs locals per tal de millorar els seus serveis de suport a la comunitat, partint del que està funcionant i per què. Aporten elements per mesurar l’impacte de les seves accions i conèixer on es crea valor i, a partir d’aquí, com prendre les decisions més adequades de cara al futur, escoltant i aprenent de la pràctica i l’experiència.

2 Entitat pública que anima, desenvolupa i inverteix en experiències artístiques i culturals que enriqueixen la vida de les persones; donen suport a activitats del món de les arts, museus i biblioteques (teatre, lectura, música, literatura, dansa, art digital, artesania, etc.)