serveis

La resposta de les biblioteques públiques a la pandèmia: una mirada des d’Austràlia

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALIA Australian Public Library Alliance public library survey (2020). Deakin, ACT: Australian Library and Information Association. 16 p. Disponible a: <https://read.alia.org.au/alia-australian-public-library-alliance-public-library-survey>. [Consulta: 25/11/2021].


Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 

L’enquesta, que es va enviar entre el 18 de maig i el 10 de juliol de 2020 a través de Survey Monkey, preguntava a les biblioteques públiques com havien respost al confinament imposat per la COVID-19 durant el mes d’abril i fins a mitjan mes de maig (quan les biblioteques van obrir amb restriccions de prestació de servei i únicament atenien sol·licituds i devolucions de préstec). Les respostes obtingudes s’analitzen en un informe que és breu, però que proporciona una instantània de com el personal de la biblioteca va adaptar els seus serveis a una situació que va canviar l’entorn de manera dràstica.

L’informe recull en un primer apartat les conclusions principals i després una anàlisi detallada de les dades obtingudes. Destaquen les següents conclusions:

  1. El 88 % de les biblioteques van continuar augmentant el nombre d’usuaris que es van donar d’alta ja que es va activar un sistema per poder-ho fer en línia;
     
  2. El període de confinament va suposar una disminució molt significativa del personal, sobretot de l’eventual, tal com afirmen un 16 % de les biblioteques;
     
  3. El préstec físic es va reduir entre un 76 % i un 100 %, però el préstec digital va augmentar, tot i que no en la mateixa proporció;
     
  4. El 94 % de les biblioteques van mantenir el préstec físic a través de serveis de recollida, a la biblioteca mateixa o serveis propers, o de lliurament a domicili;
     
  5. Les biblioteques van preparar paquets temàtics que poguessin acompanyar els usuaris durant el confinament, com ara llibres de manualitats o de misteri;
     
  6. El 70 % de les biblioteques va traslladar a l’entorn virtual les activitats presencials. Les transmissions es van fer en directe o en sessions gravades a través de YouTube i Facebook i amb un nombre de visualitzacions que augmenta molt significativament quan la sessió queda gravada i es pot visualitzar posteriorment.

L’enquesta es tanca amb una pregunta oberta que dona una visió àmplia i molt interessant sobre els reptes i la feina feta i que, a l’informe complet, permet veure la diversitat d’opinions recollides:

  1. La transició a la prestació digital de serveis: les biblioteques destaquen l’augment de la inversió en llibres electrònics i recursos electrònics i agraeixen el suport rebut dels serveis centrals i de les associacions que han permès arribar a acords amb la indústria del llibre. Posen en valor, també, la programació d’activitats d’aprenentatge i d’esdeveniments en línia, la creació de contingut multimèdia i l’ús de materials d'estudis locals, l’ús de programes de videoconferència i de les xarxes socials per promoure la connexió i la interacció amb la comunitat. Tot plegat posa en evidència la capacitat d’innovació del personal, que ha demostrat la seva creativitat i la seva destresa digital per respondre a un nou entorn. 
     
  2. El lliurament d'articles físics: s’ha mantingut el préstec físic a través de punts de recollida i, entre d’altres iniciatives, s’han creat lots temàtics. Aquests préstecs físics han estat importants per a les persones confinades i els grups més vulnerables. 
     
  3. La resposta de l'usuari de la biblioteca: el tancament ha fet que els usuaris s’adonin de l’ús que feien de la biblioteca i la seva resposta posa en evidència l’agraïment pels nous serveis. La ràpida reacció de les biblioteques ha tingut, a més, un impacte positiu sobre la reputació de l’Ajuntament.
     
  4. El personal de la biblioteca ha treballat des de casa i entre bastidors invertint el seu temps en el desenvolupament i la prestació de nous serveis, però ha estat una oportunitat per al desenvolupament i la formació professional i, també, per a tasques que sovint queden en un segon pla (inventari, restauració o altres tasques relacionades amb la gestió de la col·lecció).
     
  5. Els nous socis es redueixen, però el confinament ha permès arribar a nous usuaris a través dels serveis digitals. 
     
  6. Cal mirar cap endavant, però es percep preocupació per la reobertura de les restriccions i la reacció dels usuaris. Algunes biblioteques estan recollint informació sobre l'experiència comunitària de la COVID-19 per a investigadors.

Un informe amb uns resultats que, de ben segur, ajudaran a orientar els serveis en el futur més immediat en la línia dels estudis que la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va publicar entre juliol i novembre de l’any passat. En aquest cas, uns estudis més detallats amb l’objectiu d’analitzar el tipus d’usuaris i els usos d’eBiblioCat durant el confinament, conèixer les percepcions i les opinions dels usuaris sobre el servei, analitzar la col·lecció i, finalment, avaluar l’impacte del confinament en els usos presencials. Un estudi, aquest darrer, que comparteix algunes de les dades que donen les biblioteques australianes pel que fa, per exemple, a l’augment del préstec digital tot i que sense arribar a compensar la disminució dels préstecs presencials.

Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Tenopir, Carol; Kaufman, Jordan; Sandusky, Robert; Pollock, Danielle (2019). Research data services in academic libraries: where are we today? [Middletown, CT]: Choice. (A Choice white paper). Disponible a: <https://www.choice360.org/content/2-librarianship/5-whitepaper/tenopir-white-paper-2019/tenopir_121019_rds.pdf>. [Consulta: 01/04/2020].


Choice és una unitat editorial de l’Association of College & Research Libraries (ACRL), una divisió de l'American Library Association (ALA). Choice i ACRL ofereixen eines de desenvolupament professional de biblioteconomia, dins de les quals s’inclouen seminaris, podcasts, llibres blancs, assaigs bibliogràfics i publicacions digitals, pensats per formar i reforçar les habilitats dels bibliotecaris. En aquest cas, es tracta d’un informe liderat per la reconeguda professora Carol Tenopir juntament amb tres professors més de diverses universitats dels Estats Units.

A cada tipologia d’universitat, la seva biblioteca

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


Malpas, Constance; Schonfeld, Roger; Stein, Rona; Dempsey, Lorcan; Marcum, Deanna (2018).
University futures, library futures: aligning library strategies with institutional directions.
Dublin, OH: OCLC Research. 118 p. ISBN: 978-1-55653-076-0. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/WS5K-DD86>. [Consulta 30/12/2019].


L’informe University futures, library futures és el fruit de la col·laboració entre dues organitzacions amb una àmplia experiència en la realització d’informes prospectius. D’una banda, l’àmbit de recerca d’OCLC, que estudia temes tècnics, tendències bibliotecàries i necessitats i hàbits dels usuaris i, de l’altra, Ithaka S + R, molt activa en recerques en l’àmbit de l’educació superior. Amb l’experiència de les dues organitzacions per abordar des d’una perspectiva sistèmica els canvis que es donen en els seus respectius sectors, van posar en marxa un estudi per identificar com els canvis que s’estan donant en l’educació superior es reflecteixen en els serveis de les biblioteques acadèmiques i en les percepcions del valor de la biblioteca en el si de la universitat.

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Fem-nos conèixer

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


LeMire, Sarah; Graves, Stephanie J.; Farrell, Shannon L.; Mastel, Kristen L. (2018). Outreach and engagement. SPEC Kit 361. Washington, DC: Association of Research Libraries. Disponible a: <https://publications.arl.org/Outreach-Engagement-SPEC-Kit-361/>. [Consulta 22/01/2019].


Fa més de 40 anys que l’Association of Research Libraries (ARL) va iniciar el programa SPEC (Systems and Procedures Exchange Center), a fi de compartir bones pràctiques entre les seves biblioteques i ajudar-les a millorar, de manera continuada, el seu sistema de gestió. El projecte va anar evolucionant fins que el 1973 es convertí en la col·lecció SPEC Kit, que recopila informació de les institucions membres, sobre temes estratègics per a les biblioteques de recerca. I és evident que Outreach and engagement tracta d’un tema força estratègic: la necessitat de donar un impuls nou a les activitats programades per fer conèixer els serveis i millorar i ampliar els vincles amb la comunitat. Les biblioteques tenen la necessitat creixent de demostrar el seu valor, però com poden fer-ho si una part important dels membres de les comunitats, a les quals presten servei, coneixen solament d’una manera vaga i superficial tot allò que la biblioteca pot aportar-los? 

Pàgines

Subscriure a RSS - serveis