En què ens beneficia la British Library?

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


Tessler, A. (2013) Economic valuation of the British Library. Oxford Economics. http://www.bl.uk/aboutus/stratpolprog/increasingvalue/britishlibrary_economicevaluation.pdf [Consulta: 10/01/2014]

Qualsevol ciutadà britànic podria formular-se aquesta pregunta després de pagar els seus impostos. Amb el document Economic valuation of the British Library la biblioteca nacional britànica mira de donar-hi resposta.

Amb aquest objectiu la Bristih Library va dur a terme una avaluació dels seus serveis per mesurar el valor econòmic que genera per als seus usuaris i per al públic en general. L'estudi n'actualitza un de similar encarregat el 2003. Ara bé, tot i que l'estudi de 2003 i el de 2013 són metodològicament semblants, l'estudi presentat l'abril de 2013 és més complet que el de 2003 perquè aquest no va incloure tots els serveis estudiats en el més recent i perquè l'anàlisi que se n'ha fet és més acurada. L'estudi va ser encarregat per la British Library a Oxford Economics i ha estat dirigit per Andrew Tessler.

L'estudi Economic valuation of the British Library està desenvolupat emprant tècniques d'Anàlisi Cost-Benefici (ACB), metodologia que en termes generals és molt senzilla d'explicar: d'una banda s'identifiquen i es mesuren els costos en els que s'incorre o incorrerà per portar a terme un projecte o proporcionar un servei i, de l'altra, s'identifiquen i es mesuren els beneficis que aporta o aportarà. Un cop fet això es comparen ambdues mesures i s'obté una relació entre el cost i el benefici del projecte o servei. Si els beneficis superen els costos en la mesura esperada o en més, el resultat de l'anàlisi esdevé una eina útil per justificar la viabilitat del projecte o l'existència del servei. No s'ha de contemplar costos i beneficis únicament des d'un punt de vista financer, sinó que en aquest tipus d'anàlisi es pretén incorporar tant els fluxos directes com els indirectes tant de costos com de beneficis.

Aquest enfocament es fa evident en els dos documents complementaris que acompanyen l'estudi. El primer és el resum executiu en el qual, a més d'explicar la oportunitat de l'estudi i de la metodologia emprada, s'ofereix una taula senzilla on sumàriament es quantifiquen costos i beneficis de la British Library i la relació que es pot establir entre uns i altres.

L'altre document complementari és el fulletó publicat per la mateixa Bristish Library amb els principals resultats de l'estudi i concebut com un producte de comunicació dirigit al gran públic http://www.bl.uk/aboutus/stratpolprog/increasingvalue/economicevaluation_summary.pdf. Amb tipografia destacada sota el títol Key findings hi ha 5 conclusions, la primera de les quals és "Per cada £ invertida la British Library genera un benefici de £5." Les 4 conclusions restants també estan elaborades seguint aquesta òptica econòmica.

Així doncs, ens trobem davant d'un estudi les bases metodològiques del qual són simples d'explicar i els resultats i conclusions a les que arriba fàcils de llegir i interpretar. Aquesta simplicitat i facilitat de partida i de conclusions amaguen un disseny i un desplegament metodològic, i un desenvolupament de l'estudi molt complex. Aquesta complexitat és sobretot deguda a la dificultat per identificar i, sobretot, quantificar monetàriament els beneficis.

L'informe s'estructura en cinc parts:
• Preliminars: introducció, metodologia i objectius
• Costos
• Beneficis
• Balanç cost-benefici
• Bibliografia i apèndixs

Costos
L'estudi identifica 3 grans fluxos de cost complementaris:

Subvencions. Són els fons públics que es destinen a la British Library perquè pugui seguir donant el seu servei. Són costos considerats costos d'oportunitat, és a dir es pressuposa que la subvenció a la biblioteca és la millor alternativa per aconseguir els objectius proposats.

Els donatius, són comptabilitzats en aquesta anàlisi com a costos, atès que també proporcionen fons per al funcionament dels serveis de la biblioteca. Aquests fluxos són considerats -com els anteriors- costos d'oportunitat atès que és considera que els donants podrien haver emprat els fons per a altres finalitats.

Externalitats. Són considerats en aquest apartat costos que suporta la societat en el seu conjunt per l'activitat de la biblioteca. Normalment, per a la quantificació dels costos de les externalitats, s'associa un determinat volum de generació de gasos contaminants de l'atmosfera a l'activitat de l'equipament que s'avalua ja sigui directament o indirecta i sovint també un determinat volum d'altres residus.

Beneficis
En l'apartat de beneficis, l'estudi distingeix entre els ingressos, fàcils de quantificar perquè analitzant la comptabilitat de la biblioteca s'identifiquen amb l'import de taxes i preus públics abonats pels usuaris, i els beneficis que proporcionen els serveis tan directament als usuaris com indirectament a la societat britannica en general.

Els serveis considerats a l'estudi són:
• Les sales de lectura
• El servei de provisió de documents i els serveis bibliogràfics
• Els serveis web
• UK reserva de recerca
• Exposicions, actes, visitants en general i estudiants

Per a cadascun dels serveis l'estudi analitza l'anomenat excedent del consumidor que es defineix com la diferència entre el màxim que l'usuari estaria disposat a pagar per obtenir un bé o servei i el que realment paga. D'aquesta manera l'estudi atribueix un valor a cadascun dels serveis que proporciona la biblioteca. Per a la majoria de serveis, l'obtenció del valor d'aquest excedent es fa a partir del valor que atribueixen directament o indirecta els usuaris a cadascun dels serveis. Per alguns dels serveis s'ha emprat el valor de serveis anàlegs en el mercat privat, però quan no ha estat possible o recomanable el valor d'aquest excedent s'ha obtingut mitjançant el tractament de les respostes dels usuaris a unes enquestes adaptades i dissenyades segons la naturalesa dels diferents serveis avaluats i les característiques de la demanda i del consum d'aquests serveis: enquestes presencials, telefòniques o en línia; a usuaris presencials i a usuaris virtuals; amb preguntes sobre disposició a pagar per a determinats serveis o a ser compensat per la no provisió del servei; amb altres preguntes sobre canvis de comportament de l'usuari en relació al servei si eventualment canviessin les taxes o preus; sobre l'estalvi de temps que suposa l'existència de i la possibilitat d'accés a determinats serveis en línia o sobre el temps emprat en l'ús de determinats serveis.

Finalment l'estudi també avalua el valor que té la British Library per als ciutadans que no la fan servir, i ho fa mitjançant una enquesta a persones no usuàries.

Principals conclusions
L'avaluació fa evident i quantifica la valoració que fan de la British Library els investigadors, els empresaris, els acadèmics, les escoles i els visitants en general. També demostra que la Biblioteca té un valor per a aquells que no fan servir directament els seus serveis. L'estudi demostra que la biblioteca utilitza els fons dels que disposa d'una manera eficient i que genera un benefici molt superior als costos que suposen el seu funcionament.

• Per cada £ invertida la British Library genera un benefici de £5.
• La British Library genera un benefici net de 419 milions de £ comptant tant els beneficis per a la societat britànica en general com els que n'obtenen els seus usuaris.
• La relació cost-benefici va créixer de 4,4 (2003) a 4,9 (2013).