Les devolucions a les llibreries: un estudi comparatiu europeu

Eric del Arco, aprenent de llibreter
Llibreria Documenta
@documentabcn
@ericdelarcocristia


Returns (2023). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 28 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26/07/2024].


Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

L’estudi, que es pot trobar en aquest enllaç, ens mostra dades de set països ben diferents: Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Nova Zelanda, Eslovàquia, Espanya i Suècia. De cada país / mercat es donen unes dades comparatives que ajuden a situar-nos: població total, títols publicats dins aquell territori, nombre de llibreries, nombre de distribuïdors, nombre d’editorials i el percentatge aproximat de devolució. I després, amb un espai variable, de dues o tres pàgines, es procedeix a explicar el funcionament de les devolucions en aquell país, juntament amb algunes característiques pròpies. 

El que ens trobem és que cada un dels mercats és quasi un cas particular. Certament, l’estudi ha triat o ha trobat països molt diferents. Hem de pensar que cada un té una situació geogràfica que el defineix. Luxemburg té dades pròpies molt minses perquè en realitat rep els llibres de França, Alemanya i Bèlgica, per exemple, i la seva població és molt petita. Nova Zelanda està completament isolada amb una població semblant a Eslovàquia, però té una única llengua, l’anglès, mentre que als Països Baixos o a Suècia hi ha un volum important de lectura en anglès. I tot i que tenim països amb un índex poblacional alt, com els Països Baixos (17 milions) o Suècia (10 milions), tots dos són lluny d’Espanya, amb quasi 50 milions d’habitants. A més, cada país té unes tradicions en la forma de comprar, tal com s’explica, que fa que mentre uns fan les compres generalment en ferm (el distribuïdor factura en servir el llibre) altres treballen principalment en dipòsit (el distribuïdor només factura allò venut). Hem de pensar que per a moltes distribuïdores a Espanya, allò que es torna en dipòsit no consta com a devolució. No queda clar això a l’estudi i podria afectar les dades que es donen i la manera d’avaluar-les.

I és que, ja centrant-nos en el nostre mercat i comparant allò que es pot comparar, veiem ja indicadors molt interessants. Espanya es presenta com un mercat amb 80.000 títols publicats per any, 1.500 llibreries, 50 distribuïdors, 9.000 editors1 i un índex de devolució que va del 30 % al 35 %. Podem confirmar aquestes dades des de qualsevol llibreria. Ho vivim diàriament. Si ara fem tres càlculs bàsics, ens trobem que:

  • A Espanya es publica anualment un llibre per cada 600 habitants. La mitjana de la resta de mercats és d’un llibre per cada 1.250 habitants en els països més grans (Països Baixos i Suècia) i 1.700 en països petits... Eslovàquia és el més proper, amb un llibre per cada 700 habitants. Ens falten els índexs de lectura per cada mercat, però diríem que a Espanya publiquem molts llibres.
     
  • En canvi, Espanya té una llibreria per cada 30.000 habitants. Suècia té la mateixa densitat de llibreries amb un territori que té un punt de similitud: territori gran amb unes poblacions grans i molta zona de baixa densitat. Luxemburg té menys llibreries per habitant, però recordem que és un país molt petit. A la resta, hi ha moltes més llibreries per habitant. 
     
  • Espanya destaca amb el nombre de distribuïdors. S’hauria de comparar amb mercats com França o Alemanya o el Regne Unit per valorar realment el que s’intueix aquí: 50 distribuïdors envers altres mercats amb dues o tres distribuïdores indica una fragmentació enorme.
     
  • Aquesta fragmentació tan gran es veu també reflectida en el nombre d’editorials per habitant: a Espanya hi ha una editorial censada per cada 5.200 habitants. És cert que el mercat en castellà s’ha de mirar tenint en compte l’Amèrica Llatina, però també és cert que les barreres territorials, tot i compartir la mateixa llengua, existeixen i que no tot el que es publica a Espanya té sortida a l’Amèrica Llatina. 

¿Amb totes aquestes dades, podem trobar respostes a la diferència en l’índex de devolució? Probablement: molts llibres, molts editors, molts distribuïdors lluitant per l’espai limitat de les llibreries, amb menys llibreries per habitant que la resta de mercats analitzats. Això genera una alta rotació que fa que siguin les novetats les més castigades en tot aquest procés: les llibreries no tenen temps de pair-les, que ja les estan tornant. És una roda de hàmster de difícil gestió. I que genera una major petjada ecològica i molt poca eficiència en la gestió de tot el sector. 

Acabem comentant que cal recordar que aquest estudi, en els diversos mercats, es basa en les impressions i les dades obtingudes d’alguns llibreters i associacions. Això vol dir que algunes dades potser no poden ser del tot contrastades. I que per tal de fer cooperativisme amb profunditat, faltarien estudis de mercats de mida equivalent a l’espanyol, tot i que situacions com són el fet de tenir llengües cooficials o sistemes educatius particulars per a cada territori autonòmic sempre farà que aquest mercat nostre sigui ben particular. I que festes com les de Sant Jordi fan que dins del mateix mercat hi hagi dinàmiques difícils d’encabir en un estudi com aquest.

I tot i això, celebrem que associacions com l’EIBF ens generin aquestes eines de debat que permeten situar-nos, reflexionar i treure conclusions que ens permetin millorar. 


1 Aquestes xifres són les que facilita l’informe, que no coincideixen amb altres fonts.  


Nota: Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Una crònica de la jornada Dades Obertes de Recerca en Humanitats

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Seminari Dades de Recerca en Humanitats Digitals (2024). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 3 vídeos. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtMlN2mUghhiUQFtkz0QgFOK>. [Consulta: 20/07/24].


El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats. La presentació i benvinguda va anar a càrrec de la directora dels Estudis d’Arts i Humanitats, Anna Busquets, i de la investigadora principal del projecte «Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación» (PID2021-125828OB-I00), organitzadora de l’esdeveniment, i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Candela Ollé.

Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC FIMA-UB), va presentar la ponent inaugural, Holly Wright (University of York) que amb el títol de la xerrada «Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data» va explicar-nos el Servei de Dades d’Arqueologia, ens va parlar del projecte SEADDA i del projecte Ariadne, així com dels reptes de les dades en Arqueologia, de la digitalització i de molts altres aspectes.

La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
 
La segona taula, moderada per l’autora d’aquest text, va reunir diversos investigadors per presentar els seus estudis sobre dades obertes de recerca. D’entrada, va comptar amb les aportacions de Sabina Batlle, doctoranda del projecte, que ens va explicar algunes de les principals conclusions de la seva tesi de dades de recerca en Arqueologia, i va ressaltar les característiques singulars de les dades arqueològiques –que són incompletes, imprecises, complexes, subjectives, heterogènies i irrepetibles– i les dificultats que tot això comporta a l’hora d’obrir-les. També hi va participar Yolanda Martín González, investigadora principal del projecte «Alfabetització en dades en el context universitari» de la Universidad de Salamanca que va deixar palesa la importància de l’alfabetització de dades per tal de poder gestionar-les, compartir-les i reutilitzar-les. Per la seva banda, Daniela de Filippo del CSIC i Instituto INAECU (UAM-UC3M) va mostrar-nos algunes dades focalitzades en Humanitats de les obtingudes en els dos projectes actuals. Pel que fa el projecte vinculat amb el segell de la FECYT va parlar-nos de percepció, pràctiques dels investigadors i polítiques sobre la ciència oberta i dades. Finalment, Rafa Aleixandre, del CSIC-UPV, també va posar el focus en els darrers projectes liderats i les dades concretes de l’àmbit de les Humanitats: identificació dels conjunts de dades, avaluació FAIR, coneixement del comportament dels investigadors i formació.

Es va donar per finalitzada la jornada amb un agraïment a tots els assistents i ponents per fer-la tan enriquidora i com un espai de reflexió, debat i trobada molt necessari.

Podeu consultar els tres vídeos de la sessió aquí.

Nota. Text publicat simultàniament a l’Open Science.  

 

© Fotografies de Candela Ollé

Sobre la desitjable formació de gestors de dades en el context de la ciència oberta

Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación
Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
ORCID: 0000-0003-2461-8553
@amdelvaz


Basalti, Chiara; Fazekas-Paragh, Judi; Forni, Monica; van Gelder, Celia; Hasani-Mavriqi, Illire; Janik, Joanna; Kalová, Tereza; Kuchma, Iryna; Lindroos, Hanna; Lütcke, Henry; Pinnick, Jaana; Raga, Núria; Thorpe, Deborah; Wildgaard, Lorna (2024). Recommendations for data stewardship skills, training and curricula with implementation examples from European countries and universities. Brussels: EOSC Association AISBL. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.10573892>. [Consulta: 16/07/24].    


Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.

L’informe parteix de la base de la necessitat de comptar amb personal especialitzat en gestió de dades dins de les diferents unitats i centres de recerca.

Per a això, es fa un relat i síntesi d’experiències, tant en l’àmbit nacional, com en l’àmbit institucional, amb dades de 10 països i 7 universitats.

Llibres i monografies en accés obert. Com es finança la festa?

Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats


Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].


És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 

Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS