Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Teresa Fèrriz Roure
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barcelona Ciutat de la Literatura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . Disponible a: <http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca>. [Consulta: 05/06/2018].


El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

La nominació de la UNESCO va arribar en un bon moment: els indicadors apunten una lleu revifada del mercat lector i percebem altres elements esperançadors, com la consolidació de les editorials «d’editor» (aquelles que neixen de la vocació personal i troben el seu espai lector gràcies a un catàleg molt cuidat, habitualment d’alta volada intel·lectual) o la creació de noves llibreries per professionals joves, que venen a cobrir el buit deixat per espais de venda tradicionals que no s’han sabut adaptar als canvis, a més d’una presència consolidada del sector del llibre en la programació cultural de Barcelona (no tan sols dels escriptors, sinó també d’altres agents de la cadena del llibre com les editores, les llibreteres… ‒en femení, sí, perquè la majoria d’activistes del llibre són dones).

En aquest context, una de les primeres accions impulsades per l’Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura fou la creació d’un espai web per fer visibles les estratègies i eixos d’actuació de la nova ciutat creativa. Aquest web, juntament amb els seus perfils a les xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram, en ordre de rellevància), fa les funcions de finestra i aparador, a més d’impuls a nous projectes.

Relacionat amb l’eix informatiu i/o de promoció de Barcelona com a ciutat de la literatura, el web es proposa:

  • Presentar l’Oficina UNESCO i els seus responsables i difondre les activitats pròpies que s’inclouen dins de la programació cultural estable de l’Ajuntament de Barcelona. És el cas de les beques d’escriptura Montserrat Roig o altres accions iniciades fa anys, separades les unes de les altres, que Barcelona Ciutat de la Literatura ha començat a gestionar promovent sinergies i afavorint una millor redistribució dels recursos en col·laboració amb altres agents del teixit educatiu, social o comunicatiu de la ciutat. La voluntat informativa, en aquest cas, també coincideix amb la vocació de servei de l’Oficina, que vol donar suport al talent creatiu amb recursos i ajuda de tot tipus.
     
  • Seleccionar les activitats relacionades amb el llibre i la literatura pròpies de l’agenda de l’Ajuntament de Barcelona. A més, proposa diàriament la secció «No t’ho perdis!».
     
  • Destacar ‒coherentment amb l’associació que ve de lluny entre Barcelona i la gestió de grans esdeveniments‒ la celebració de Sant Jordi, incloent-hi un incipient arxiu històric sobre les diades i accions relacionades, com La Nit del Drac o els Diàlegs de Sant Jordi, organitzats en col·laboració amb les Biblioteques de Barcelona.
     
  • Informar sobre llibreries, biblioteques, editorials i institucions relacionades, publicant directoris amb la geolocalització a Google maps.
     
  • Cartografiar literàriament la ciutat des de l’apartat «Barcelona i literatura», que s’articula, amb un enfocament original, al voltant de les accions relacionades amb la cadena de valor de l’obra literària: des de la generació de la idea fins a la publicació i el diàleg de l’obra amb altres expressions artístiques com el cinema, la gastronomia o la música. Aquest espai inclou moltíssima informació i molt diversa, com també ho fa l’apartat «Llibres TV», una extensa recopilació de vídeos organitzats per temes. Un i altre són un tast inicial i llaminer d’un menú que percebem en construcció.

Lligat a aquest ambiciós objectiu d’enllaçar l’espai físic de la ciutat amb la literatura que s’hi genera, el lloc web presenta els projectes més genuïns i singulars que ha impulsat l’Oficina des de la seva creació, especialment «Literapolis» i «Mapa 10».

«Literapolis» és un joc per a telèfons mòbils on pren protagonisme la geolocalització amb una gimcana que promou el descobriment de l’espai de la ciutat gràcies als seus referents de ficció. «Mapa 10» parteix d’un format molt comú i compartit per totes les ciutats literàries UNESCO: l’elaboració de rutes literàries per tots els districtes de la ciutat, encarregades a professorat o creadors. Com a les ciutats «germanes», les referències als autors i les obres es complementen amb la senyalització física per tal de sorprendre el passejant o el turista que no ha cercat els autors i les obres proactivament però se’ls acaba trobant «per casualitat».

Tots dos projectes neixen amb el propòsit d’explorar nous formats i nous públics tot cercant els límits de la descoberta de la literatura per part del no-lector. Caldrà seguir amb atenció les iniciatives de l’Oficina en aquesta línia, ja que la realitat és tossuda i la majoria de projectes de difusió literària, tot i els intents per canviar aquesta dinàmica, acaben gairebé sempre essent consumits pels col·lectius educatius o els lectors ja consolidats.

Fora bo que el web evolucionés cap a un ecosistema d’espais digitals que no necessàriament han de pivotar al voltant de l’eix informatiu o documental heretat de l’estructura del web de l’Ajuntament de Barcelona on s’insereix, amb les servituds òbvies. (L’entorn documental, per exemple, sempre restarà inacabat perquè costa molt mantenir nòmines i llistes actualitzades de negocis quan hi ha companyies que es dediquen exclusivament a aquesta tasca.)

L’entorn digital de Barcelona Ciutat de la Literatura pot influir, des de la centralitat que li atorga el suport institucional, en tots els agents de la cadena del llibre, i promoure, sempre en col·laboració, projectes digitals innovadors que no defugin el risc i excel·leixin en ambició. Per exercir aquesta funció de node central haurà d’explorar nous formats i llenguatges híbrids, seguir amb atenció les tendències digitals i teixir complicitats més enllà del nostre entorn lingüístic i cultural, amb vocació global. El potencial és enorme en la Barcelona que aposta per les tecnologies del coneixement i el talent creatiu i que vol incorporar nous valors a la seva imatge icònica dins de les ciutats amb major projecció internacional del món. De ben segur que a Barcelona Ciutat de la Literatura no li costarà gaire trobar molt bona companyia en aquest viatge.

Nota: Aquesta entrada es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Oriol Izquierdo  
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro (2018). [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 135 p. Disponible a: <http://federacioneditores.org/img/documentos/HabitosLecturaCompraLibros2.... [Consulta: 25/04/2018].


En una breu introducció titulada «Antecedentes», els responsables del baròmetre fan notar que l'estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya es va dur a terme ininterrompudament, per acord entre el Ministeri de Cultura espanyol i la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), entre l'any 2000 i el 2012. Després, l'evolució social de la lectura només s'ha pogut seguir a partir de l'enquesta sobre hàbits culturals que va dur a terme el Ministeri el curs 2014-2015. Ara, inquieta per la incidència de la transformació tecnològica, és la FGEE que decideix reprendre pel seu compte l'estudi.

I ho fa fent algunes consideracions conceptuals rellevants. Com ara que no tindran en compte només la lectura «voluntària», és a dir la pròpia de les pràctiques d’oci, com en els estudis precedents, sinó també la lectura «obligatòria», ja sigui per raó d’estudis o per necessitats laborals. Sorprèn que aquesta lectura forçosa, que m’aventuro a suposar que, diguin el que diguin les xifres, ha estat sempre més freqüent que la lliure, i que l’ha condicionada i la condiciona, hagi pogut quedar pel que fa a l’avaluació estadística a l’ombra fins ara.

Però més sorprenent resulta la primera consideració conceptual, que proposa definir la lectura com «un proceso mediante el cual se traducen determinados símbolos para su entendimiento». Cal suposar, interpreto, que els responsables del baròmetre han mirat de trobar-ne una definició prou oberta perquè no pericliti, sobretot en ple procés de transformació del llibre a causa de les revolucions tecnològiques que difuminen totes les certeses. Però potser han acabat esvaint-la massa. Perquè, segons aquesta definició, sota el terme lectura hi cabria gairebé tot i ja no caldria ni tan sols que partís d’un text. Aleshores, què seria «llegir»?

No diré res de les especificacions que s’ofereixen sobre la metodologia seguida (univers, àmbit, tècnica de mostreig i dimensions de la mostra) perquè no hi entenc gens. Però sí que em crida l’atenció la categorització que distingeix entre lectors freqüents, lectors habituals, lectors ocasionals i no lectors. Els primers, se’ns diu, són els que declaren llegir almenys un cop per setmana; els lectors habituals declaren llegir almenys un cop al mes; els ocasionals —i jo aquí hi veig una franja injustificable d’intersecció amb l’anterior— diu que no llegeixen cada setmana però que ho fan almenys un cop per trimestre.

Aquesta categorització no estableix ni quina mena d’activitat és la lectura ni sobre quina mena d’objectes es du a terme. No aclarim, doncs, si es tracta de textos, de textos en algun suport o format específic o, d’acord amb aquella anterior definició, de qualsevol altra mena de «símbols determinats». Si ens guiem pel que hi ha implícit en la justificació del qüestionari, observem que pràcticament totes les preguntes fan referència a la lectura de llibres, mentre que, en la presentació de la categorització dels lectors, la delimitació entre la lectura de llibres i una concepció de la lectura més general és, si més no, borrosa. Després, l’enquesta distingeix lectura de llibres, revistes, diaris, còmics, webs-blogs-fòrums i xarxes socials (qui sap si WhatsApp inclòs). En conclusió, cal que els responsables de l’informe revisin a fons la relació entre la pobra definició inicial de la lectura i l’ús pràctic que fan del concepte en l’enquesta.

Després d’aquestes vacil·lacions conceptuals, que no semblen en cap cas anecdòtiques, les primeres dades que proporciona el baròmetre més aviat provoquen un cert escepticisme. Perquè xifra el total de lectors (això és, els que llegeixen alguna cosa en algun suport almenys una vegada per trimestre) en el 94,7 % de la població espanyola de 14 anys o més (en el 89 % si la freqüència de la lectura és setmanal). Entre el 2008 i el 2011 l’índex era del 90 % i el 2012 ja depassava el 92 %.

Caram! Si això fos així —si fos així ara, i ho hagués estat des del 2008— quina societat més lletrada, més il·lustrada, més cultivada i més xanxipirul·li no tindríem! O, vist que no sembla que sigui així, potser és que tanta lectura no fa gaire gens de profit. És evident que alguna cosa no casa. O els enquestats continuen mentint molt —i això seria un signe esperançador que la lectura continua conservant un cert prestigi social—, o el que entén per «lectura» tant el qui formula la pregunta com el qui la respon hauria de ser revisat una mica a fons.

Unes poques dades més: un terç de la població declara no llegir llibres, un altre terç declara fer-ho en el temps lliure i, del prop d’un terç restant, una cinquena part, el 6 % del total, diu que llegeix per força (ja sigui per estudis o per feina) i el 22 % que ho fa tant per feina com per oci. En total, el lector de llibres en temps lliure és d’un 59,9 %. La mitjana de llibres llegits al cap de l’any és de 13 i les hores setmanals de lectura són 7,6. Diu que els lectors de llibres que llegeixen diàriament són un 29,9 %; el lector de llibres és majoritàriament dona, sobretot jove, bé que creixen els de més de 45 anys, i té estudis universitaris, bé que la lectura s’estengui lentament entre els altres nivells formatius. Sense comptar el llibre de text, a cada casa hi ha, de mitjana, poc més de dos-cents llibres. Pel que fa a l’últim títol llegit, vora el 70 % declaren que era un volum de narrativa; sumant-hi altres gèneres, la literatura arriba a prop del 75 %, i la resta queda esmicolada entre les humanitats, el llibre pràctic, el llibre científic i l’infantil (recordem que l’enquesta s’adreça a població que té almenys 14 anys).

La lectura digital té un capítol propi en el baròmetre. L’univers de lectors digitals (que llegeixen si més no un cop al trimestre) és del 76 % de la població (mentre que el 2012 era del 58 %). Més de la meitat dels enquestats declaren llegir en pantalla webs-blogs-fòrums i xarxes socials, el 40 % diaris i el 27 % llibres. Les xifres indiquen que el suport digital no incorpora nous lectors, sinó que part dels lectors existents passa a llegir també en pantalla. La pantalla dominant és la de l’ordinador, bé que s’hi aproxima prou la de les tauletes i creix sobretot la dels telèfons i no tant la dels e-readers. És rellevant que menys del 30 % dels llibres digitals s’obtenen pagant, i la tendència és decreixent. El lector digital llegeix una mitjana anual de llibres, en qualsevol suport, de prop de 17, mitjana que és d’11,6 per al lector exclusivament en paper.

Els altres capítols del baròmetre fan referència a la compra de llibres, a l’ús de les biblioteques i a la lectura en menors i adolescents. La llibreria continua essent el proveïdor majoritari de llibres (també els de text), molt per damunt de les cadenes de llibreries i els grans magatzems, o del quart canal de compra, Internet (en què domina, de llarg, Amazon). Prop del 32 % de la població declara haver anat a la biblioteca el darrer any, un terç de manera freqüent i més de la meitat ocasionalment; el 53,5 % ha fet ús del servei de préstec, principalment de llibres; llegir o anar-hi a buscar llibres són les activitats clarament majoritàries a la biblioteca, al costat de fer-ne ús com a espai d’estudi.

Resumeixo les conclusions principals que exposa l’informe mateix. Primer, creix l’índex de lectors, i especialment de lectors freqüents, però minva la lectura de premsa i de còmics. Sembla que tendeixen a reduir-se en alguna mesura les diferències tradicionals en la proporció de lectors per raó d’edat o d’estudis. S’incrementa sensiblement la lectura «en suport digital», i s’atribueixen al lector de llibres en temps lliure en format digital algunes característiques rellevants, que podríem resumir qualificant-lo de més actiu (intensiu, informat) que no passiu. Creix el nombre de compradors de llibres (el 61,3 % de la població), bé que passen d’una mitjana de 10,6 llibres l’any el 2010 als 9,4. Pel que fa a les biblioteques, els usuaris les valoren més que abans, però minva l’ús del servei de préstec. En el cas dels nens i els adolescents, fins als 10 anys la lectura sembla molt consolidada (entre els 6 i els 9 anys diu que el 86 % llegeix llibres no de text), mentre que a partir dels 14 anys minva l’ús de la biblioteca i la participació en activitats relacionades amb la lectura.

Què ens diu, doncs, el baròmetre de Conecta per a la FGEE sobre els hàbits de lectura i compra de llibres per part dels ciutadans de les Espanyes? Més enllà de les xifres concretes —tan poc acordades amb altres indicatius que podem trobar a mà, ni que de vegades no tinguin un valor estadístic real: mai no he ensopegat a classe cap grup d’alumnes amb un 95 % de lectors, ni un 59,9 % de lectors de llibres ni tan sols un 32 % de visitants ocasionals de la seva biblioteca pública—, a mi em du a plantejar almenys dues qüestions. Primera, que cal revisar de cap a cap l’estructura conceptual d’estudis com aquest, perquè les dades que se’n desprenen no resultin massa enganyoses. Segona, que aquesta revisió haurà de comportar, probablement, que s’hi introdueixin elements perquè l’anàlisi no sigui només quantitativa sinó també qualitativa. Si és que de debò pretenem conèixer, com indica el títol de la cosa, els hàbits de lectura de la població.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

Panorama del sector del llibre a Espanya

Enric Faura
Director de Xarxa de Llibres i professor de l'Escola de Llibreria


El sector del libro en España (2018). [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: Observatorio de la Lectura y el Libro. 148 p. Disponible a: <http://www.mecd.gob.es/dam/jcr:864ae325-5db4-4ada-b7df-903b60c529f1/El%2.... [Consulta: 27/04/2018].


El passat mes d’abril es va fer públic un informe per part de l’Observatorio de la Lectura y el Libro a Espanya sobre el món del llibre. Amb el nom de El sector del libro en España, aquest document intenta dibuixar de la manera més precisa possible el panorama del sector editorial a l’Estat espanyol tot recollint, agrupant i analitzant les principals dades i magnituds, i alhora aporta informació sobre alguns dels agents del sector, com ara les llibreries, les biblioteques i també analitzant l’evolució de l’hàbit lector a la població espanyola.

Descriptive Metadata for Web Archiving: un esquema de metadades d’OCLC per a la descripció de webs arxivades

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Dooley, Jackie; Bowers, Kate (2017). Descriptive Metadata for Web Archiving: recommendations of the OCLC Research Library Partnership Web Archiving Metadata Working Group. Dublin, Ohio: OCLC. 53 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2018/oclcresearch-descriptive... [Consulta: 19/05/2018].


El control bibliogràfic universal ha estat, des de fa més de dos segles, un objectiu fonamental de la comunitat bibliotecària. Paul Otlet i Henri La Fontaine, a principi del segle XX, amb el seu Répertoire bibliographique universel, ja van voler descriure tota la documentació del món mitjançant fitxes mòbils. I si ja en el temps d’Otlet i La Fontaine aquest objectiu era difícil d’assolir, amb l’explosió de la producció documental a la segona meitat del segle XX la fita va esdevenir gairebé impossible. Després de la II Guerra Mundial el nombre de publicacions augmentà exponencialment i, a més, es presentà en formats molt diversos.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS