Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

L'objectiu de l'informe és establir un conjunt d'indicadors que serveixin per avaluar de manera estandarditzada quin és el grau d'apertura cap a l’accés obert que tenen les editorials acadèmiques. Si es vol avaluar el progrés en qualsevol àmbit cal disposar d’indicadors i contrastar-los amb la realitat de manera periòdica. En aquest sentit, es tracta d’un anhel similar al que va demostrar la Comissió de seguiment sobre el grau de compliment de l'article 37 de la Llei de la Ciència (creada per la FECYT) quan va establir un indicador per avaluar el percentatge d’accés obert a Espanya.

La primera part de l’informe serveix per establir i definir els indicadors per a l'avaluació de les editorials i també per detallar com s’ha de fer per aplicar-los. Els indicadors són set i s’apliquen globalment a una editorial acadèmica:

  • Percentatge de revistes en accés obert
  • Cost dels APC (article processing charges)
  • Ús de llicències CC (Creative Commons)
  • Permisos autoarxiu
  • Facilitats de descàrrega del text i les metadades (text and data mining)
  • Apertura de les citacions
  • Accessibilitat de les informacions sobre accés obert

A cada un dels indicadors se’ls assigna una puntuació que va de 0 a 3 en funció del grau d’apertura. Així, per exemple, pel que fa als costos dels APC es puntua amb 0 si se superen els 2.000 euros per article, amb 1 (1.000-2.000 euros), 2 (500-1.000) o 3 (menys de 500 euros) i, pel que fa al grau d’apertura de les citacions, la màxima puntuació s’obté si els editors s’han adherit a la Initiative for Open Citation.

Un cop establert l’instrument d’avaluació, a la segona part de l’informe es passa a aplicar-lo a nou dels principals editors científics: ACM (Association for Computing Machinery), ACS (American Chemical Society), Elsevier, IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineering), LWW (Lippincott, Williams & Wilkins), Sage, SpringerNature, Taylor and Francis, i Wiley-Blackwell. La recollida de dades es fa per mitjà de la consulta als seus portals web i també a DOAJ (Directory of Open Access Journals), Sherpa-Romeo i GOAJ2 (Golden OA Journals). En aquesta part s’analitzen un total de 158 revistes de les nou editorials amb SpringerNature encapçalant la llista (77 títols revisats) i IEEE (que només en té 4), tancant-la. Aquestes diferències són notables i, des del meu punt de vista, condicionen notablement els resultats.
Les puntuacions finals obtingudes –que es poden veure a la il·lustració adjunta– són bastant disperses i mostren un rang prou ampli, ja que van dels 14 punts (70 % del total de puntuació) d’SpringerNature i Taylor and Francis fins als 6 punts d’ACS (el 30 %). També es constata que la meitat dels editors no arriben a la puntuació mínima d’apertura cap a l’accés obert.

 

 

 

 

 

 

 

L’aplicació dels indicadors a les editorials ha estat difícil i complexa ja que hi ha algunes qüestions avaluades que no apareixen explícitament als portals web dels editors (i probablement caldria determinar-les per mitjà d’enquestes o entrevistes). També cal tenir present que es fa una avaluació global d’editorials i no pas de revistes i que les editorials poden tenir polítiques i actuacions diferents en funció de la revista, de la disciplina o del país (podria ser el cas, per exemple, del preu dels APC). Finalment, ja s’ha indicat que el nombre de revistes analitzades varia molt segons quina era l’editorial. Aquestes limitacions fan que, des del meu punt de vista, els resultats obtinguts siguin només exploratoris i no es puguin considerar concloents. Poden ser un primer pas si es continua amb l’aplicació anual dels indicadors i es crida l’atenció a les editorials cap a la millora de les seves pràctiques per aprofundir en l’edició en accés obert.

En resum, es tracta d’un informe que obre una línia de treball innovadora i d’interès però que no arriba encara a propostes concloents. Ja se sap que, en el cas dels indicadors és molt més fàcil establir-los que no pas estendre el seu ús o ampliar la seva acceptació per part d’altres comunitats. És per això que l’impacte de la proposta cal mirar-la amb una certa distància i esperar una mica més de temps per veure la seva consolidació i la utilització que se’n faci per part, també, d’altres agents. En qualsevol cas, és un bon començament.

Les biblioteques públiques promouen la salut i el benestar a Escòcia: bones intencions amb pocs recursos

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Public library improvement fund: evaluation of health-related projects: final report (2017). Blake Stevenson. April. [Glasgow]: Scottish Library and Information Council. 34 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/1619/slic-plif-evaluation-final-repo.... [Consulta: 28/08/2018].


És de justícia començar amb un advertiment. Aquest informe és un document senzill en tots els sentits, sense dades quantitatives que avalin els resultats i amb limitacions metodològiques reconegudes pels mateixos autors. Amb tot, és interessant perquè, per una banda, és un intent d’incorporar la cultura de l’avaluació també als projectes (modestos) desenvolupats a les biblioteques públiques i, per l’altra, perquè corrobora la necessitat de fer conèixer als organismes sanitaris el potencial de la biblioteca pública en relació amb la salut i el benestar de la població.

Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS