Contractació cooperativa i consorcis: les diferents maneres de fer-ho

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 12/01/2011 - 09:27
Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
 

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.

Una solució als nostres problemes? D'ONIX a MARC

Enviat per Xavier Agenjo el Dc, 22/12/2010 - 11:19
Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs

Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi

Godby, Carol Jean. 2010. Mapping ONIX to MARC. Report and crosswalk produced by OCLC Research. Available online at <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14.pdf >(report) and <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14a.xls> (crosswalk).

Encara que no calia l'eficaç col·laboració, més que dels docents, dels ensenyants de documentació, el cert és que el treball catalogràfic no està molt ben vist. És francament poc cool. Tanmateix, no hi ha dubte que crear registres bibliogràfics és una cosa imprescindible perquè les biblioteques funcionin correctament. D'alguna manera el pobre lector ha d'accedir a alguna clau que li permeti l'accés a la informació o al material bibliogràfic que busca, i fins i tot pot trobar-se amb suggeriments que satisfacin, almenys parcialment, el seu interès inicial per una obra concreta. I no és aquest, per descomptat, l'únic escenari que es pot imaginar. És clar, per tant, que com millor sigui la descripció bibliogràfica, més amplis els punts d'accés, millor connectats uns registres amb altres, uns camps amb altres, més oberts siguin els sistemes, es disposi de resums, i així fins al grau que vulguem imaginar, la biblioteca complirà la tasca essencial que Ranganathan va fixar i que no és altra que estalviar temps al lector.

Què pensen les biblioteques dels seus sistemes d'informatització?

Enviat per Marina Salse el Dc, 15/12/2010 - 10:51
Marina Salse Rovira
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
— Breeding, Marshall (2010). "Perceptions 2009: an international survey of library automation". Library Technology Guides, january 22, 2010. <http://www.librarytechnology.org/perceptions2009.pl>.  [Consulta: 15/12/2010]

Marshall Breeding porta ja molts anys seguint l'evolució del programari que ajuda a gestionar les nostres biblioteques. Les seves publicacions han estat nombroses al llarg dels anys però potser cal citar especialment dues tasques laborioses i ben portades a terme que són un referent en el món de l'automatització bibliotecària. Per una banda, hi ha el lloc web "Library Technology Guides", que porta ja 14 anys ajudant-nos a seguir les novetats del sector. D'altra banda, hi ha les seves col·laboracions anuals en el número d'abril de la revista Library Journal, on la secció "Automation systems marketplace" ens permet seguir l'evolució del mercat.

L'article que ressenyem apareix publicat en línia dins de "Library Technology Guides" i ens presenta una aproximació al mercat dels sistemes integrats de gestió de biblioteques (SIGB) des d'una perspectiva diferent a la que ens té acostumats. En els seus articles de Library Journal Breeding treballa a partir de les dades que ofereixen les companyies del sector i abasta no només els SIGB sinó també altres productes d'automatització. En la recerca que comentem avui, les dades se centren exclusivament en els SIGB i els subministradors de la informació són les pròpies biblioteques d'arreu del món. L'enquesta, que Breeding ha anat realitzant anualment des de 2007, persegueix avaluar la satisfacció dels usuaris amb el SIGB que tenen instal·lat i l'opinió que els mereix l'emergent mercat dels sistemes de codi obert. Tot i que es defineix com d'abast internacional, la veritat és que la resposta  més alta ha estat l'obtinguda en el mercat anglosaxó. Per aquest fet, els resultats reflecteixen fonamentalment l'opinió en aquest àmbit geogràfic.  

L'article presenta els objectius, metodologia, resultats i conclusions d'una forma molt clara i permet, a més, enllaçar amb les estadístiques completes obtingudes, les quals són cercables per SIGB, per categoria de programa i per demografia. Gràcies a aquesta segona eina podem veure, per exemple, fins a quin punt l'Estat espanyol hi és representat. Així, veiem que 11 biblioteques espanyoles han respost i que una cerca per SIGB ens ensenya que algunes d'aquestes usaven Absys, Sabini o Biblio3000. Tanmateix, representen una part tan petita de l'enquesta que no tenen lloc, i és lògic que així sigui, en les conclusions finals.

Fet a mida

Enviat per Candela Ollé el Dv, 26/11/2010 - 13:31

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

- Ferran, Núria (2010). Towards a personalised virtual library: Indications from navigational and personal information behaviour of e-learning students. (http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0301110-152024/index.html)

La voluntat de conèixer les necessitats, l'ús dels recursos i la satisfacció dels usuaris de les biblioteques és un fet i està en alça, sobretot a causa de la sobreinformació del moment i pensant en com encaminar el futur d'un sector canviant. En un entorn cent per cent digital, com el que presentarem tot seguit, l'autora investiga com es busquen, gestionen i empren els recursos d'informació; a més, es proposa detectar i analitzar els elements necessaris per aconseguir pautes de personalització de la biblioteca digital.

Towards a personalised virtual library. Indication from navigational and personal information behaviour of e-learning students és la monografia fruit de la tesi doctoral, elaborada a partir d'articles, i té com element destacable l'aplicabilitat de models obtinguts tant en l'entorn bibliotecari com en el de comunitats d'e-learning.

Una plenamar de dades

Enviat per Remedios Melero el Dc, 24/11/2010 - 10:38
Remedios Melero
Científica titular del CSIC
Membre del grup Accés Obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 
 Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. Final report of the High Level Expert Group on Scientific Data: a submission to the European Commission. October 2010. (http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=6204).

El títol d'aquest informe ja és per si mateix suggerent "Pujar a la carena de la onada: com Europa pot beneficiar-se de la creixent marea de dades científiques". El document és el resultat de les reunions i de les conclusions a què van arribar un grup d'experts procendents de diverses universitats i institucions de recerca als quals la Comissió Europea els va encarregar un informe sobre la visió futura dels beneficis i del cost de la posada en marxa d'una e-infraestructura global de dades. Aquesta hauria de permetre als investigadors de diferents àrees de coneixement i llocs, compartir dades i treballar amb elles. L'aproximació permetria generar noves correlacions, idees i informació a un nivell que encara estem lluny d'albirar.


Davant el repte posat al grup de treball de donar respostes mirant cap al futur, més concretament a l'any 2030, el primer que van fer els seus membres va ser plantejar-se algunes preguntes per poder perfilar les accions a prendre:

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS