biblioteca digital

European Comission. European Research Area (2011). National open access and preservation policies in Europe. Analysis of a questionnaire to the European Research Area Committee <http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/open-access-report-2011_en.pdf> [Consulta: 02/05/2012]

Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.

L'informe ofereix una visió general de com l'accés obert s'està desenvolupant en l'Espai Europeu de Recerca (ERA) i el seu suport per un creixent nombre d'universitats, centres de recerca i organismes de finançament d'Europa, i destaca el seu creixement. Subratlla, però, que les iniciatives nacionals encara estan fragmentades i són molt desiguals entre països, el que impedeix a la Unió Europea expressar tot el seu potencial en àmbits de la recerca i innovació. D'altra banda la Comissió Europea s'ha compromès a apostar per l'accés obert, d'acord amb les declaracions fetes en el marc de l'Agenda Digital i la Innovació.

OCLC (2011). Libraries at Webscale: a discussion document. Dublin, OH: OCLC (Online Computer Library Center, Inc). 71 p. ISBN 978-1-55653-438-6. <http://www.oclc.org/ca/fr/reports/webscale/libraries-at-webscale.pdf>. [Consulta: 13/02/2012].

Quan jo era petit, estar als núvols era sinònim de no tenir els peus a terra, de ser un somiatruites i d’estar despistat. Ara mateix però, els serveis d’informació que no vagin pensant en estar al núvol estan ancorats en el passat, no saben per on van i no són realistes.

L’informe que ressenyem comença assenyalant que hi ha diferents escales o nivells d’estar a la xarxa. Crec que el que volen explicar es veu bé si contemplem els diferents moments que –de moment- han tingut els ordinadors aplicats a biblioteques. Un primer moment és intern, d’automatització d’operacions. Un segon és pel públic, quan a través dels OPACs l’automatització comença a poder ser usada pels usuaris. El tercer –no completat encara-, quan les dades de la biblioteca es fusionen amb dades d’altres biblioteques i es creen catàlegs col·lectius i serveis cooperatius.

 Hoffman, Judy [et al.]. "Public library funding & technology access study 2010-2011". American libraries magazine: Digital supplement. Summer 2011. 102 p. <http://viewer.zmags.com/publication/857ea9fd#/857ea9fd/1>. [Consulta: 09/02/2012].

L'informe "Libraries Connect Communities: Public Library Funding & Technology Access Study 2010-2011" sobre accés tecnològic i finançament de les biblioteques públiques americanes 2010-2011, avalua l'accés públic a ordinadors, Internet i serveis relacionats amb Internet a les biblioteques públiques dels USA i l'impacte dels canvis en la connectivitat, la implantació de la tecnologia i la sostenibilitat del finançament de les biblioteques. L'informe es basa en l'estudi més exhaustiu realitzat fins al moment sobre la connectivitat a Internet en biblioteques públiques iniciat el 1994 per John Carlo Bertot i Charles R. McClure. Les conclusions de l'informe, codirigit per l'American Library Association (ALA) i The Information Policy and Access Center (IPAC) de la Universitat de Maryland i finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, es publiquen com a suplement digital de la revista American Library Association Juny 2011.

Jesús Gascón
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

The Code4Lib journal. <http://journal.code4lib.org>. [Consulta: 01/02/2012].

Quan aquesta publicació apareix per primera vegada, en acabar el 2007, la presència de la informàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació a biblioteques, arxius i institucions similars, era ja habitual. Eren centres que de feia temps vivien en un estat de canvi progressiu i d’adaptació al canvi, i on ja es donava una àmplia oferta de serveis digitals, consolidats i integrats en la realitat quotidiana de qualsevol biblioteca. La constant ampliació d’aquests serveis i el gran nombre de nous productes i tecnologies aplicables d’una o una altra manera fa difícil al professional de la informació estar-ne al dia i valorar-ne adequadament les possibilitats d’incorporar-les al seu centre.