Trobaré un camí o jo mateix el faré: l’estudi New Model Library d’OCLC Research sobre les conseqüències de la pandèmia

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Connaway, Lynn Silipigni [i altres]. (2021). New Model Library: pandemic effects and library directions. Dublin, OH: OCLC Research. V, 34 p. Disponible en: <https://doi.org/10.25333/2d1r-f907>. [Consulta: 30/01/2022].


OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.

Les biblioteques, la seva evolució i el seu futur porten temps sent discutides, com el mateix Blok de BiD en pot donar fe. Aquest informe l’aborda des d’una perspectiva diferent. Es parteix de la idea que les biblioteques estan acostumades a superar dificultats per seguir complint la seva missió, sobretot durant aquests anys de restriccions, però la pandèmia ha suposat un enorme desafiament, un fet disruptiu. Va posar a prova els nostres serveis i adaptabilitat. Va accelerar processos i va mostrar debilitats i fortaleses. 

COVID-19 i revolució digital

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals
Diputació de Barcelona


Greenhall, Matt (2020). COVID-19 and the digital shift in action. London: Research Libraries UK. 35 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2020/06/Covid19-and-the-digital-shift-in-action-report-FINAL.pdf>. [Consulta: 17/01/2022].


Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 

Cap a una avaluació de la ciència més diversa, plural i reflexiva: el paper fonamental de les institucions finançadores de la recerca

Sergio Villanueva Baselga
Responsable de Relacions Internacionals
Cap d’Estudis del grau de Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Curry, Stephen; de Rijcke, Sarah; Hatch, Anna; Pillay, Dorsamy; Van der Weijden, Inge; Wilsdon, James (2020). The changing role of funders in responsable research assessment: progress, obstacles and the way ahead. London: Research on Research Institute. 63 p. (RoRI working paper; 3). Disponible a: <https://rori.figshare.com/articles/report/The_changing_role_of_funders_in_responsible_research_assessment_progress_
obstacles_and_the_way_ahead/13227914/1
>. [Consulta: 27/01/2022].


De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 

La Ciència Oberta, un nou dret humà universal

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


UNESCO (2021). Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta. París: UNESCO. 36 p. Disponible a: <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379949_spa>. [Consulta: 10/01/2022].


Coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, essent ja ineludible incorporar la cultura open en qualsevol política internacional, nacional, regional o institucional vinculada a la informació o la recerca, la UNESCO va aprovar en la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència oberta.

Estem parlant d’un document aprovat pel plenari de l’Assemblea, amb representació de 193 països, i que la directora general, Audrey Azoulay, va defensar assegurant que «impulsarà l'adopció més àmplia de pràctiques obertes, fomentarà un major suport de la ciència oberta i garantirà que els resultats de la investigació siguin beneficiosos per a tots».

Repensant la formació dels bibliotecaris: una mirada a l’ALA

Carme Fenoll Clarabuch
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat 
Universitat Politècnica de Catalunya


Norlander, Rebecca Joy; Barchas-Lichtenstein, Jena (2021). Skills for 21st-Century librarians: learning objectives for library programming. [Chicago: American Library Association]. 16 p. Disponible a: <http://feedproxy.google.com/~r/Document-ButlletDelCobdc/~3/7U3lyJSVGcI/?utm_source=feedburner&utm_medium=email>. [Consulta: 07/01/2022].


Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, va treballar en nou competències bàsiques, però gràcies a la tasca de 12 persones referents en el camp de les biblioteques i de l’educació bibliotecària, ara disposem d’un informe detallat que descriu les necessitats formatives dels professionals en actiu.
Les conclusions tenen utilitat tant a l’hora de la programació dels graus universitaris com de la formació continuada dels professionals.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS