Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Weber, Chela Scott; Conway, Martha O’Hara; Martin, Nicholas; Stevens, Gioia; Kamsler, Brigette C. (2021). Total cost of stewardship: responsable collection building in archives and special collections. Dublin, OH: OCLC Research. VI, 19 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/zbh0-a044>. [Consulta: 03/08/2021].
Aquest informe planteja un repte important debatut pels professionals del patrimoni: com integrar el desenvolupament de les col·leccions i la presa de decisions en relació amb la incorporació d’adquisicions, donacions, etc. en arxius i biblioteques patrimonials. És un doble repte, complir amb la política de col·lecció i, alhora, que resulti sostenible en termes de gestió de recursos. La proposta del grup de treball que ha elaborat l’informe inclou un conjunt d’eines que permeten guiar la presa de decisions respecte d’aquestes necessitats de gestió. La reflexió del grup proposa la necessitat d’ordenar i racionalitzar la gestió de les col·leccions de forma integral de manera que no es pugui dubtar de la conveniència d’una adquisició, però garantint també que no posa en perill els recursos del centre. Existeix el risc de convertir les biblioteques i arxius en dipòsits amb centenars de caixes sense tractament i, per tant, sense poder oferir els documents als usuaris. O amb materials que poc (o res) tenen a veure amb les polítiques de col·lecció i els criteris de desenvolupament de col·lecció. El text insisteix (i n’és un punt essencial) que no convé separar operacions, de manera que la idoneïtat d’una donació ha d’anar alhora amb la possibilitat d’incorporar-la amb garanties de gestió, tractament i conservació.
L’actualització del pla francès de ciència oberta va ser presentat per Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació, des de 2017, amb la mirada al període 2021-2024 i els objectius de generalitzar la pràctica científica en obert, la compartició i obertura de dades de recerca, la incorporació de la recerca en obert a l’avaluació, i la promoció del programari lliure sorgit de la recerca. 
Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.
