La desinformació com a repte de futur per a professionals de la informació: aprenentatges de la COVID-19 per a properes pandèmies i infodèmies

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Salaverría, Ramón (2021). Entender y combatir la desinformación sobre ciencia y salud. [Madrid]: Ministerio de Ciencia e Innovación. 25 p. Disponible a: <https://hdl.handle.net/10171/60223>. [Consulta: 14/07/2021].


Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.

Les revistes en accés obert «diamant»: el vell nou camí

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Bosman, Jeroen; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Proudman, Vanessa (2021). The OA diamond journals study. Part 1: findings. [Strasbourg]: Coalition S. 128, [44], 31 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4558704>. [Consulta: 30/06/2021].

Becerril, Arianna; Bosman, Jeroen; Bjørnshauge, Lars; Frantsvåg, Jan Erik; Kramer, Bianca; Langlais, Pierre-Carl; Torny, Didier (2021). The OA diamond journals study. Part 2: recommendations. 36 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4562790>. [Consulta: 30/06/2021]. 


Segons les declaracions BBB (Budapest, Bethesda i Berlín), una revista d’accés obert és aquella per a la qual no s’ha de pagar per llegir, entre d’altres coses. Això no obstant, al món occidental i sobretot anglosaxó, la font d’ingressos s’ha desplaçat d’aquest model de pagar per llegir, a pagar per publicar, de manera que el terme «OA journal» o «gold OA journal»1 s’aplica principalment i per defecte a les revistes que cobren APC (article processing charges), tot i que el 72 % de les revistes existents al món no ho fan.2 Així les coses, i a despit de l’opinió de la «perifèria científica» (Amèrica Llatina i països emergents), s’havia de buscar un terme per a identificar les revistes en obert que no cobraven per publicar, i es van encunyar mots com «diamond», «platinum» o fins i tot «subsidized», que venen impregnats d’una connotació de valor inferior respecte a «gold». Això ha donat peu a molta controvèrsia sobre la suposada major qualitat d’una revista OA pel simple fet de cobrar per publicar, però no és intenció d’aquesta ressenya d’entrar en sidrals d’aquesta envergadura. 

Què pensa el professorat quan es cancel•la la subscripció a un paquet de revistes?

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Rieger, Oya Y. (2021). What’s the big deal?: how researchers are navigating changes to journal access. [New York, NY]: Ithaka S+R. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.315570>. [Consulta: 25/06/2021]. 


Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

Seminari Maredata 2021: el valor de les dades

Carolina Andreu Ramos
Serveis documentals

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació (UOC)


Seminario Maredata (2021). Dando valor a los datos de investigación. Maredata. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=lMGtABR4Fbk>. [Consulta: 08.06.2021].


El 4 de juny va tenir lloc el Seminari Maredata 2021, organitzat per la Red Española sobre Datos de Investigación en Abierto (Maredata) integrada per set institucions: l’Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA) del CSIC; l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) del CSIC i la Universitat Politècnica de València; la Universitat d’Alacant; la Universitat de Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Politècnica de València i amb la col·laboració de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS