«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].


La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

Enxarxats: l’analfabetisme informacional dels natius digitals

Laura Calosci
Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura


Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning (2016). [S.l.]: Standford History Education Group. 27 p. Disponible a: https://sheg.stanford.edu/upload/V3LessonPlans/Executive%20Summary%2011..... [Consulta: 28/09/17].


L’habilitat amb la qual els natius digitals es mouen per la xarxa i utilitzen els seus terminals electrònics –smartphones, tauletes i ordinadors– no significa necessàriament competència informacional sinó, més aviat, segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la prestigiosa universitat californiana d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores». Segon l’esmentat estudi, els natius digitals són fàcils d’enganyar a l’hora de valorar una informació. Aquest fet, segons el SHEG, és extremadament preocupant tant des del punt de vista dels drets de ciutadania, com des del punt de vista de la qualitat democràtica que se’n pot derivar. En un moment en què la postveritat ha entrat al debat públic per la seva forta influència en l’opinió pública és fonamental, per no caure atrapats a la xarxa, promoure a les escoles una pedagogia que afavoreixi l’adquisició de sòlides competències informacionals en l’ús de les noves tecnologies.

En aquest sentit, el SHEG és un grup que, a més de la recerca acadèmica, ofereix diferents recursos per als professors de les escoles de tots els nivells educatius, i és en aquest context que s’emmarca l’estudi Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning. La finalitat de l’estudi és justament la de dibuixar un quadre realista sobre les actuals capacitats dels joves de valorar la credibilitat de la informació que flueix a Internet i donar eines per treballar aquestes competències a les classes.
El quadre que en sorgeix és francament preocupant.

La indústria del llibre? Bé, gràcies

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Turrin, Enrico. The book sector in Europe: facts and figures. [Brussels]: Federation of European Publishers, 2017. 19 p. Disponible a: http://fep-fee.eu/The-Federation-of-European-844?mc_cid=0bca001f3a&mc_ei.... [Consulta: 21/09/17].


D’informes i d'estadístiques al voltant del llibre se’n publiquen regularment diversos, i són dedicats a aspectes diferents (producció, comerç interior i exterior, hàbits de lectura...) i a tipus d’obres diferents (llibre universitari, infantil i juvenil, còmic...). Els seus productors són normalment els organismes de l’Administració o del sector que disposen de les dades. 

Aquest tipus de treballs, que podríem qualificar com d'una vessant particular de la bibliometria avant la lettre, existeix des de fa anys, i ens serveix per prendre el pols anual a la indústria i constatar l'evolució de determinats indicadors que, a més de donar-nos un coneixement general, a alguns els pot ajudar a prendre decisions estratègiques. Per exemple, interessa saber si el llibre electrònic va introduint-se al mercat, o saber el preu mitjà del llibre, la tirada mitjana, la distribució i evolució de la producció pels grans grups de matèries, etcètera.

Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021»

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 (2016). 91 p. [S. L.]: Libraries Taskforce. Disponible a: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/fil.... [Consulta: 13/09/17].


Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.

En un context complex, en el qual, malgrat les xifres positives de visites físiques i en línia, dels usos i de les valoracions dels usuaris i no usuaris de les biblioteques, s'han tancat biblioteques, s'han reduït les inversions i el personal i s'ha qüestionat el seu paper, Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 reprèn el fil deixat per l'informe Sieghart, publicat l'any 2014, i dona resposta a una demanda del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) i del Local Government Association (LGA) per desenvolupar la visió de futur de les biblioteques públiques a Anglaterra.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS