Plans de futur a les biblioteques públiques d’Holanda

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Frank Huysmans; Carlien Hillebrink. The future of the Dutch public library: ten years on. The Hague: Netherlands Institute for Social Research, SCP, 2008 www.scp.nl/english/dsresource?objectid=21996&type=org [consulta 28/05/2012]


El passat mes de maig es va celebrar a Barcelona la Conferència de la secció Metropolitan Libraries 2012 de la IFLA. Entre les participacions destacades, hi havia les pràctiques de les biblioteques de Rotterdam i Amsterdam. No ens és estrany que els Països Baixos siguin un referent en el món bibliotecari. Estudis com el que ens ocupen així ho constaten. Aquest document, disponible també en format llibre, és un extens diagnosi i full de ruta per a les 1100 biblioteques públiques holandeses. La seva lectura resulta de gran utilitat per contextualitzar i observar quines línies de treball s'han desenvolupat a Holanda des de l'inici de l'actual segle XXI.

L'objectiu de l'estudi és preveure com seran les Biblioteques públiques holandeses del període 2015-2020, tenint en compte tots els agents: les biblioteques públiques, el sector bibliotecari, l'Associació professional (VOB, Netherlands Public Library Association) i les administracions implicades.

Les barreres per accedir a la literatura científica

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d'Estudis Catalans
 

Research Information Network (2011). Access to scholarly content: gaps and barriers. <http://www.rin.ac.uk/node/1172>. [Consulta: 12/06/2012].


Els documents científics i tècnics són fonamentals per a l'activitat acadèmica i per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I). Ara bé, les noves tecnologies i els models emergents de negoci han transformat l'entorn informatiu dels investigadors i dels treballadors del coneixement, és a dir, d'aquells que la seva activitat laboral principal consisteix en desenvolupar i usar coneixement. Alguns canvis han facilitat l'accés a la informació, mentre que d'altres l'han complicat. Per exemple, l'augment de serveis per identificar literatura científica (Google Scholar, PubMed, Scirus, Scopus o Web of Science) facilita la localització de documents però, malgrat l'embranzida del moviment d'Open Access (OA), no sempre és fàcil accedir-hi. A més, els investigadors tampoc acaben d'entendre com poden reutilitzar els continguts oberts per a l'ensenyament, l'extracció de taules, figures o altres materials, la col·laboració o l'anàlisi de textos.

36è Congrés de l'ELAG: Libraries everywhere

Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

ELAG (European Library Automation Group) (2012). 36th Annual Conference ELAG. 2012 Conference Theme: 'Libraries everywhere' [2012: Palma Mallorca]. <http://www.elag2012.com/>. [Consulta: 29/08/2012 ].

L'edició d'enguany de l'ELAG (European Library Automation Group) va tenir lloc a Palma durant el mes de maig, aquesta vegada organitzada per la Universitat de les Illes Balears i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Va comptar amb l'assistència d'uns 120 participants de 27 països. El tema del congrés era "libraries everywhere", referint-se al fet que les biblioteques, o els seus serveis, ja no estan només en un lloc físic sinó disperses per la xarxa, des de casa o al mòbil de l'usuari, fins al núvol on els editors hi tenen les revistes científiques, passant pels dipòsits de dades, els campus virtuals, etc.

L'ELAG està organitzat en tres parts principals: la preconferència, les presentacions i els workshops. Durant la preconferència s'organitzen tallers "hands on", és a dir, on l'assistent pot provar (i no només escoltar) allò que s'està explicant. Les conferències (aquest any 15) són la part més clàssica i compten sempre amb un convidat especial, aquest any Rick Luce. Finalment, els workshops són una de les parts més importants ja que es allí on els assistents poden intercanviar idees i experiències del que estan fent a la seva institució, aquest any n'hi va haver set, tractant temes com l'accés des de dispositius mòbils, l'accés obert, els repositoris de dades, etc.

Què permetria a Europa una més justa legislació sobre drets d'autor

José Antonio Magán Wals
Director de projectes bibliotecaris
Universidad Complutense de Madrid
 

Association of Research Libraries (2012). Code of best practices in fair use for academic and research libraries. American University, School of Communication and Washington College of Law. http://www.arl.org/pp/ppcopyright/codefairuse/code/index.shtml [Consulta: 01/08/2012]

Els dubtes que els bibliotecaris tenim respecte als serveis que es poden o no realitzar en el nou entorn digital basant-nos en les exempcions legals als drets de propietat intel·lectual són un tema d'especial transcendència, ateses les oportunitats per a la difusió i preservació que la digitalització i les noves tecnologies ofereixen a les biblioteques.

Als Estats Units, la legislació permet utilitzar sense permís materials subjectes a copyright quan els beneficis socials ho justifiquen, a Europa això no és possible ja que comptem amb una legislació menys garantista dels drets del ciutadà. Un dels exemples més significatius és el cas de les obres òrfenes, obres on ningú reclama els drets d'autor però que no poden digitalitzar ni traslladar-se al domini i ús públic. Això, unit als terminis majors per al pas de la propietat intel·lectual al domini públic d'Europa davant dels Estats Units, està creant entre els ciutadans d'un i altre costat de l'Atlàntic una gran bretxa respecte a les possibilitats que tenen per accedir al patrimoni històric i científic.

Eines per mesurar la publicació acadèmica

Lluís Vicente
Director Biblioteca Ateneu
 

Webometrics: Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources. [Oxford]: JISC: Oxford Internet Institute, University of Oxford.
<http://microsites.oii.ox.ac.uk/tidsr/kb/webometrics>. [Consulta: 25/07/2012].


Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS