Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].
Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».i De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta.
El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components —molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.
Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1
Els toolkits («jocs d’eines») de la UNESCO estan concebuts com a instruments d’utilitat efectiva i publicats com a complement per assolir els objectius de l’organització en els àmbits que li són propis: l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació. Pretenen proporcionar orientació, recursos i estratègies per abordar qüestions globals crítiques, sempre en línia amb els valors de la UNESCO. Hi ha múltiples toolkits que s'utilitzen en distintes àrees de treball i en cadascun d’ells s’intenta oferir bases teòriques i/o solucions aplicables als principals apartats de l’àmbit al qual es dedica el recurs. A partir d’aquí, no hi ha model formal per a aquests jocs d’eines, que es presenten i s’usen de diverses maneres.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
