Dra. Marta Magadán-Díaz
Profesora Titular de Universidad
Universidad Internacional de La Rioja
https://orcid.org/0000-0003-3178-3215
Vázquez Álvarez, Iñaki. La industria del libro en España [en línea]: aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis. Adv., Jordi Martí Pidelaserra. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Facultat d'Economia i Empresa], 2022. XII, 209 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/675016>. [Consulta: 22 marzo 2025].
La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector.
La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals.
Presentat com un informe que dona compte de la recerca pilot realitzada en el sector editorial d'Argentina, Colòmbia, Xile, Guatemala i Perú per les investigadores Daniela Szpilbarg i Ivana Mihal, aquest treball va molt més enllà d’oferir una descripció superficial de la Participació de les dones en el sector editorial llatinoamericà. Es presenta, més aviat, com un excel·lent punt de partida per a futures investigacions dins l’àmbit dels estudis sobre el llibre i l’edició. Utilitzant eines sociològiques, sobretot enquestes i gràfics, i amb un enfocament metodològic comparatiu fortament arrelat en la teoria feminista —amb una atenció especial a com aquesta ha pensat, per exemple, la categoria de treball—, Szpilbarg i Mihal ofereixen a lectors i lectores, tant especialistes com no, una anàlisi crítica sobre la importància d’entendre, documentar i, per descomptat, transformar les condicions de les dones en el sector editorial d’Amèrica Llatina. 
How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.
Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una 
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 
