Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Parlamento Europeo (2023). Futuro del sector del libro europeo: resolución del Parlamento Europeo, de 14 de septiembre de 2023, sobre el futuro del sector del libro europeo (2023/2053(INI)): P9_TA(2023)0329. [Estrasburgo: Parlamento Europeo]. [11] p. (Textos aprobados). Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0329_ES.pdf>. [Consulta: 09.01.2024].
Amb data 14 de setembre de 2023, el Parlament Europeu va aprovar la resolució 2023/2053(INI) sobre el futur del llibre europeu. Aquest text normatiu constitueix un excel·lent marc per al desenvolupament de polítiques en favor del sector del llibre als estats membres. El text recull importants arguments de caràcter social i econòmic sobre la rellevància dels llibres en les nostres societats.
En l’àmbit social, el text destaca els beneficis individuals i col·lectius de la lectura. En el primer grup, es parla de la millora de les competències lingüístiques, lligades al desenvolupament cognitiu, emocional i social, a la capacitat d’entendre i expressar idees complexes, però també al pensament crític, la curiositat i les capacitats analítiques. Els llibres són font de coneixement, educació, cultura, informació i entreteniment i, en conseqüència, condueixen a uns majors nivells de benestar subjectiu. Més enllà d’aquests beneficis individuals, els llibres i la lectura generen també beneficis a la societat. En aquest sentit, els llibres permeten preservar i difondre valors, la diversitat cultural i lingüística dels estats i regions de la Unió Europea, així com el seu patrimoni i, per tant, les diferents identitats que hi conviuen. A més a més, la lectura facilita la participació democràtica i la inclusió social. En aquesta esfera, la resolució posa especial èmfasi en el paper social de les biblioteques i de les llibreries com a espais segurs i acollidors en els quals es respecta una àmplia diversitat de punts de vista i es porten a terme activitats de lectura.
Les biblioteques universitàries tenen tradició en l’exercici d’avaluar la qualitat i l’impacte que produeixen en les comunitats i institucions de les que formen part, tant per la seva voluntat de deixar constància del valor que aporten, com per identificar les necessitats dels usuaris o millorar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis que ofereixen o bé, en altres ocasions, per justificar la inversió i el finançament necessari per mantenir la qualitat del servei.1
Els toolkits («jocs d’eines») de la UNESCO estan concebuts com a instruments d’utilitat efectiva i publicats com a complement per assolir els objectius de l’organització en els àmbits que li són propis: l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació. Pretenen proporcionar orientació, recursos i estratègies per abordar qüestions globals crítiques, sempre en línia amb els valors de la UNESCO. Hi ha múltiples toolkits que s'utilitzen en distintes àrees de treball i en cadascun d’ells s’intenta oferir bases teòriques i/o solucions aplicables als principals apartats de l’àmbit al qual es dedica el recurs. A partir d’aquí, no hi ha model formal per a aquests jocs d’eines, que es presenten i s’usen de diverses maneres.
