dimitir 

El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir el càrrec. [ús transitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir. [ús transitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir de vicerectora. [ús intransitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir com a vicerectora. [ús intransitiu]


El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.

Exemple correcte El vicerector dimissionari es presentarà a les properes eleccions.

Exemple incorrecte El vicerector dimitit es presentarà a les properes eleccions.


Exemple correcte Els alts càrrecs destituïts recentment podrien ser processats.

Exemple incorrecte Els alts càrrecs dimitits recentment podrien ser processats.
Darrera actualització: 14-11-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: dimitir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1306> [consulta: 28 gener 2023].