dimitir

El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.

Exemple adequatCasajoana es planteja seriosament dimitir el càrrec. [ús transitiu]

Exemple adequatCasajoana es planteja seriosament dimitir. [ús transitiu]

Exemple adequatCasajoana es planteja seriosament dimitir de vicerectora. [ús intransitiu]

Exemple adequatCasajoana es planteja seriosament dimitir com a vicerectora. [ús intransitiu]


El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.

Exemple adequatEl vicerector dimissionari es presentarà a les properes eleccions.

Exemple no admissibleEl vicerector dimitit es presentarà a les properes eleccions.


Exemple adequatEls alts càrrecs destituïts recentment podrien ser processats.

Exemple no admissibleEls alts càrrecs dimitits recentment podrien ser processats.
Darrera actualització: 14-11-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: dimitir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1306> [consulta: 29 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina