aplicar 

En general, el verb aplicar és transitiu i, per tant, va acompanyat d’un complement directe que expressa el que s’aplica.

Exemple correcte Li han aplicat una pomada a la ferida.

Exemple correcte L’estudiant ha d’aplicar la formació adquirida durant el grau.


Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.

Exemple correcte Aquesta condició no s’aplica als estudiants d’intercanvi.

Exemple incorrecte Aquesta condició no aplica als estudiants d’intercanvi.


En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.

Exemple correcte Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplicable

Exemple correcte Valor mínim: 1
Valor màxim: no s’aplica

Exemple incorrecte Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplica
Darrera actualització: 10-3-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: aplicar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2858> [consulta: 1 febrer 2023].