aprofundir 

El verb aprofundir té diversos significats en sentit figurat: ‘fer més profund’, ‘estudiar a fons’ i ‘anar al fons de les coses’. En els dos primers casos, el verb va seguit d’un complement sense preposició.

Exemple correcte Els descobriments del virus de la sida han permès aprofundir els coneixements sobre els virus en general.

Exemple correcte Aquest estudi aprofundeix la classificació dels morfemes nominals.


En el segon cas, també es pot construir la frase sense cap tipus de complement.

Exemple correcte Hi ha molts estudiants que no aprofundeixen.


En canvi, en el tercer cas (quan aprofundir significa ‘anar al fons de les coses’), el complement que apareix ha d’anar amb preposició, ja que aquest complement no expressa el tema o la qüestió que s’aprofundeix, sinó el camp o l’àmbit en què s’entra.

Exemple correcte La tesi de Maria Puig aprofundeix en la teoria quàntica.


Cal tenir en compte que la preposició ha de ser en (com en l’exemple) i no pas amb.

Exemple incorrecte La tesi de Maria Puig aprofundeix amb la teoria quàntica.


Com aprofundir, els verbs pensar, creure i somiar, quan van seguits de preposició, davant de sintagma nominal usen en i no pas amb.

Exemple correcte La majoria de físics pensen / creuen / somien en la teoria quàntica.

Exemple incorrecte La majoria de físics pensen / creuen / somien amb la teoria quàntica.
Darrera actualització: 14-11-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: aprofundir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=979> [consulta: 28 gener 2023].