interferir 

El verb interferir té significats diferents segons si es fa servir sense pronom (interferir) o com a verb pronominal (interferir-se).

  • Quan s’usa sense pronom significa ‘afectar o produir interferències’, i va seguit d’un complement introduït per la preposició en. És incorrecte, doncs, usar la preposició amb per introduir-lo.

    Exemple correcte El clima interfereix en la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

    Exemple incorrecte El clima interfereix amb la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.


    En l’àmbit de la química, però, va seguit d’un complement sense preposició.

    Exemple correcte Un antagonista és un fàrmac que interfereix l’activitat metabòlica d’un enzim, per exemple.


  • Quan s’usa pronominalment, interferir-se significa ‘interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa’ (tant en sentit real com figurat), i es pot usar sense complement o amb complement de règim.

    Exemple correcte Fins que no es van repartir bé la redacció dels punts de la memòria, s’interferien contínuament.

    Exemple correcte Aquest vicerector tendeix a interferir-se en la gestió del rector.

    Exemple correcte Aquest vicerector tendeix a interferir-se amb el rector.
Darrera actualització: 12-7-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: interferir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=981> [consulta: 28 gener 2023].