Amb el sentit de ‘posseir una cosa de la qual traiem un profit, un avantatge’ el verb gaudir sempre s’ha d’utilitzar com a verb intransitiu amb la preposició de.
En canvi, quan gaudir vol dir ‘fruir’, admet l’ús transitiu, és a dir, amb complement directe.
Cal recordar que en català el verb disfrutar és incorrecte i que s’ha de substituir per gaudir, fruir, passar-s’ho bé, etc.
 |
D’aquests dies d’afers propis, se’n podrà gaudir amb el vistiplau del cap immediat. |
 |
Aquests dies d’afers propis es podran gaudir amb el vistiplau del cap immediat. |
|
L’immens prestigi de què gaudeixen actualment aquests grups de recerca és ben merescut. |
|
L’immens prestigi que gaudeixen actualment aquests grups de recerca és ben merescut. |
En canvi, quan gaudir vol dir ‘fruir’, admet l’ús transitiu, és a dir, amb complement directe.
|
Ell sí que gaudeix la vida. |
Cal recordar que en català el verb disfrutar és incorrecte i que s’ha de substituir per gaudir, fruir, passar-s’ho bé, etc.
Citació recomanada:
«Règims verbals: gaudir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1311> [consulta: 28 gener 2023].
