incumbir 

El verb incumbir és sempre intransitiu i, per tant, el complement que l’acompanya ha d’anar introduït per la preposició a.

Exemple correcte Aquest afer no incumbeix al Consell de Govern.

Exemple incorrecte Aquest afer no incumbeix el Consell de Govern.


Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.

Exemple correcte És una qüestió que incumbia al professorat, i li incumbia en gran manera.

Exemple incorrecte És una qüestió que incumbia al professorat, i l’incumbia en gran manera.


Exemple correcte És una qüestió que incumbia a les professores, i els incumbia en gran manera.

Exemple incorrecte És una qüestió que incumbia a les professores, i les incumbia en gran manera.
Darrera actualització: 14-11-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: incumbir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1310> [consulta: 1 febrer 2023].