Les llicències de Creative Commons i l’explotació comercial

A final de 2014 va sorgir una polèmica a la xarxa referent al servei Wall Art de la plataforma Flickr, que permet la impressió de fotografies pròpies o d’un grup seleccionat. La polèmica es va generar per la inclusió de fotografies subjectes a determinades llicències de Creative Commons en aquest grup i es va tancar amb la seva exclusió. Mort el gos, morta la ràbia? Bé, de fet caldria dir que les fotografies seleccionades per Flickr havien estat publicades pels autors amb l’autorització de qualsevol ús comercial i transformació, sempre que se’n reconegués l’autoria mitjançant la llicència corresponent.

Aquesta polèmica és un reflex de la situació actual de les llicències de Creative Commons: molta gent en coneix l’existència però una gran majoria encara no entén com funcionen o per a què serveixen. En aquest breu apunt intentaré explicar-ho.

Primer de tot, cal dir que les llicències són un instrument legal per exercir els drets de propietat intel·lectual que tenen els autors o els titulars de les obres. Llevat de situacions puntuals previstes en les diferents lleis aplicables, aquests drets s’han exercit de manera restrictiva, limitant els usos d’una obra i requerint un permís explícit d’utilització: la coneguda situació de «Tots els drets reservats», que també s’aplica per defecte quan no hi ha cap indicació. Les llicències de Creative Commons serveixen perquè els titulars permetin un ús més ampli de les seves obres, amb la possibilitat però d’imposar-hi unes condicions i uns requeriments.

Actualment, s’ofereixen sis llicències que permeten autoritzar la reproducció, la distribució i la comunicació pública d’un contingut en qualsevol format, sempre que no se’n faci un ús comercial, se’n reconegui l’autoria o la titularitat i, si escau, es mantingui la indicació de la llicència. Tres d’aquestes llicències permeten que se’n puguin fer usos comercials. Pel que fa a la transformació del material per crear obres derivades, dues llicències ho permeten, dues no i les altres dues en permeten la transformació amb la condició que la nova obra mantingui la llicència del contingut original. Aquesta última condició, que rep el nom de Share Alike (Compartir Igual), està inspirada en el concepte del Copyleft.

Així doncs, l’elecció de la llicència determina com i en quines condicions es pot utilitzar un contingut sense demanar permís i quan cal demanar-lo. Emprar una llicència que no permet una explotació comercial no implica que l’obra no pugui ser comercialitzada per l’autor, pel titular o per una altra persona, sinó que cal que demanar a l’autor, o al titular dels drets, el permís corresponent . Ara bé, si s’escull una llicència que concedeix l’explotació comercial, el titular dels drets de l’obra no pot impedir que una persona o una organització es lucri utilitzant-la, perquè justament és el que ha autoritzat.

Ignasi Labastida
Tècnic del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la UB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *