Marta Cava
Bibliotecària
Institut Premià de Mar
Miret, Inés; Baró, Mònica; Dussel, Inés; Mañà, Teresa (2021). Huellas de un viaje: trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares de Galicia. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Centros e Recursos Humanos. Consellería de Cultura, Educación e Universidade de la Xunta de Galicia. 311 p. Disponible a: <https://libraria.xunta.gal/sites/default/files/downloads/publicacion/huellas_de_un_viaje.pdf>. [Consulta: 27/02/2022].
Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.
A Huellas de un viaje trobem un exhaustiu document on s’explica el funcionament de les biblioteques escolars a Galícia, tot allò que aporten a la comunitat educativa i dades estadístiques i valoracions de primera mà d’alumnat, professorat i famílies. També té espai per fer una mirada cap al futur per analitzar quin paper tindran en els propers anys.
Al llarg de les més de 300 pàgines que té el document, podem fer-nos una idea de l’organització interna de les biblioteques amb molt de detall, però també de sentir la veu d’un gran ventall de persones diferents, tant des del mètode tradicional de l’enquesta com amb dues interessants propostes: els textos escrits pel professorat i els dibuixos fets per l’alumnat. És un text llarg i que requereix tenir un llapis a prop per poder subratllar totes les idees que hi apareixen. A partir de l’estructura del document, intentarem desgranar què s’hi recull.
OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.
Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, 
«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 
