Australia

Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

L’informe presenta els resultats d’una enquesta adreçada als professionals de les biblioteques públiques i a tècnics de diversos ajuntaments d’Austràlia i Nova Zelanda, els d’una discussió de grup (focus grup) amb representants de l’ajuntament i directors de les biblioteques, i l'anàlisi de dades d’alguns projectes de recerca de l’IPPG sobre els models de gestió de les biblioteques regionals i la relació amb el govern local.

A diferència dels estudis de valor i retorn social i econòmics esmentats més amunt, aquest informe té l’interès de recollir la identificació del valor per part dels professionals a partir d’una aproximació més qualitativa que no quantitativa, i que corroboren el model consolidat a partir de l’anàlisi de les respostes a les enquestes i entrevistes. Sense perdre la funció essencial de promoció lectora i d’accés a la cultura i al coneixement, la biblioteca pública reforça el valor social i incrementa el benefici a la comunitat garantint l’accés a Internet i a la tecnologia, i oferint suport a l’aprenentatge i assessorament en matèria de salut, ocupació i desenvolupament empresarial per generar noves oportunitats. Es posa un èmfasi especial en l’accés a recursos i continguts digitals de qualitat i la relació amb les comunitats virtuals i rurals, i, des de l’àmbit de l’administració local, la mirada se centra en la biblioteca com a espai comú i segur de vida compartida, amb una dotació adequada de recursos i serveis, espais ben dotats, moderns i amb professionals amb habilitats formatives i comunitàries.

La segona edició de l’informe que s’ha publicat el 2018 –The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal– va un pas més enllà perquè recull la perspectiva de l’usuari en la descodificació del valor dels serveis i els continguts digitals que la biblioteca ofereix. L’estudi és resultat d’una enquesta elaborada als proveïdors de serveis digitals i als propis usuaris de les biblioteques, aproximadament uns 600, i, a banda, recull una observació del seu comportament davant l’ús de determinats serveis i recursos digitals i les seves preferències a mesura que els utilitzen. A més, s’amplia l’abast territorial, afegint usuaris de biblioteques de Singapur i del Regne Unit, als de les d'Austràlia i Nova Zelanda.

Aquesta edició de l’informe, que incideix particularment en l'impacte dels avenços tecnològics en les funcions tradicionals de les biblioteques i el paper de la biblioteca pública en la lluita contra la bretxa digital, apareix en un moment en què el Govern australià està impulsant, des del Ministeri d’Indústria, Innovació i Ciència, una Estratègia d’Economia Digital que reforça la necessitat de promoure el canvi digital en tots els serveis públics i l’equitat digital per al conjunt de la ciutadania.

Tot i que les biblioteques porten anys oferint serveis i recursos digitals, els serveis se segueixen vinculant principalment als espais físics i es troba a faltar una difusió més intensiva dels serveis digitals que permeti consolidar el model físic-virtual de biblioteca híbrida.

Un dels reptes que planteja l’informe és el de millorar l'experiència de l'usuari dels serveis digitals que s’ofereixen des de les biblioteques: gairebé el 90 % dels usuaris consideren que els serveis i recursos virtuals de les biblioteques són importants, però en canvi només un 61 % n’estan satisfets amb l’experiència d’ús, donat que presenten dificultats de navegació, són poc usables o poc amigables. Aquest percentatge contrasta força amb el 85 % d’usuaris que manifesten estar satisfets amb l’experiència presencial en l’ús dels espais de la biblioteca.

Un altre repte destacat per continuar sent rellevants en el primer món digital és que cal establir acords de col·laboració amb proveïdors tecnològics i gestionar de manera consorciada serveis i productes, que permetin millorar-los d’una manera sostenible.

La percepció del valor del servei de biblioteca pública als Estats Units

L’informe From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018, elaborat per la Public Library Association (PLA) de l’American Library Association (ALA) i l’ALA Office for Library Advocacy, en col·laboració amb l’OCLC, actualitza l’estudi del mateix títol que l’OCLC va desenvolupar el 2008, sobre les percepcions, els usos, la conscienciació i les actituds dels votants dels Estats Units en relació amb el servei de biblioteca pública.

En aquesta edició, es va repetir la metodologia d’enquestes i l’anàlisi de segmentació de públic de l’estudi original amb l’objectiu de poder comparar els resultats: s’identifiquen nou segments de població amb dret a vot sobre la base de sis factors relacionats amb el comportament i l’actitud en relació amb el finançament, l’ús, la percepció del servei de biblioteca pública i del personal bibliotecari. Els resultats més destacats són els següents:

  • Més de la meitat dels votants (55 %) creuen que les biblioteques públiques són essencials per a les comunitats i una font d'orgull cívic, però això no sempre es tradueix en el compromís per donar suport al seu finançament. Només un terç (27 %) dels votants va respondre que «votarien definitivament» a favor de les mesures de suport a la biblioteca pública, i un terç més (31 %) que «probablement» hi votarien a favor. Tot i que les dues categories constitueixen encara la majoria dels votants (58 %), el percentatge ha baixat significativament respecte del conjunt dels votants que el 2008 van indicar que «probablement» o «definitivament» votarien a favor de donar suport al finançament de la biblioteca i que era del 73 %. La diferència entre el suport al servei de biblioteca pública i el compromís per votar mesures de suport definitiu al finançament, podria venir donada per la manca de coneixement entre els votants de les vies de finançament del servei, ja que no identifiquen que la principal font de finançament de les biblioteques públiques prové de l’administració local.
     
  • Els votants valoren molt els serveis tradicionals, com ara l'accés lliure a les col·leccions i les zones per a l’estudi, però també valoren cada cop més la biblioteca com un espai comunitari. El 44 % dels votants valoren la biblioteca com a lloc de trobada i gairebé un terç (30 %) veu la biblioteca com un centre comunitari i de relació. El 43 % dels enquestats el 2018 indica que la biblioteca «ofereix activitats i serveis que no es poden trobar en cap altre lloc», en comparació amb un terç (34 %) que va dir el mateix el 2008. Pràcticament la meitat dels enquestats (48 %) identifica aquest aspecte com un dels papers importants de la biblioteca, mentre que el 2008 l’identificava un 38 %.
     
  • En relació amb la percepció sobre si «la biblioteca pública ha fet una bona feina per mantenir-se al dia de l’evolució tecnològica» ha baixat comparativament del 60 % el 2008 al 48 % el 2018. La necessitat d’actualitzar i mantenir la inversió en tecnologia i en serveis digitals també és una de les necessitats més percebudes per la ciutadania, tal com passava amb l’estudi d’Austràlia, i arreu es fa imprescindible que les biblioteques continuïn prioritzant el seu paper clau en l'equitat digital.
     
  • Un factor d’alarma és la caiguda de 20 punts en el nombre d'enquestats que identifiquen probablement la biblioteca com un recurs important per als infants (del 71 % el 2008 al 51 % el 2018). El suport a l’aprenentatge lector, el foment del gaudi per la lectura, l'alfabetització inicial i l'èxit escolar han estat durant molt de temps la pedra angular del servei de biblioteca. Molt probablement la causa d’aquesta manca de percepció vingui provocada per l’increment del consum de mitjans digitals en el dia a dia i la davallada dels índexs i el temps de lectura, que són significatius en la societat estatunidenca, com també en general als països occidentals.
     
  • Però l'evolució de la tecnologia no és l'únic factor que condiciona la constant adaptació del servei: els canvis demogràfics exigeixen inversions per garantir que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats. La manca de recursos destinats a l’equitat presenta desafiaments molt crítics per a les persones immigrants amb pocs recursos, les persones en atur o les que estan en situació de vulnerabilitat per altres causes. En l'informe de 2018 es posa de relleu que hi hagut un increment del 10 % dels participants que tenen clar que la biblioteca ofereix recursos, serveis i programes formatius a col·lectius immigrants i no anglosaxons, i a persones en situació de vulnerabilitat.

El valor públic de la biblioteca

Els estudis de valor percebut i de rellevància de la biblioteca pública a la comunitat a partir d’enquestes com les aplicades als estudis australians i estatunidenc són una bona aproximació qualitativa a l’estudi de valor de la biblioteca pública, clau per al treball de planificació i avaluació del servei públic i l’adaptació al canvi.

L’aproximació qualitativa, no obstant, convé que es complementi amb un estudi quantitatiu, com ara el de retorn a la inversió (ROI), per poder obtenir una anàlisi exhaustiva que ofereixi una visió sobre les dues dimensions del valor públic del servei: l'econòmica i la social. En aquest sentit, cal encara desenvolupar instruments de mesura dels beneficis indirectes que comporten els serveis, com també la definició i l'aplicació d'indicadors d'avaluació qualitatius i estudis d'impacte que permetin demostrar la capacitat de les biblioteques per generar beneficis socials, tant en els individus com en la comunitat.

En qualsevol cas, l'anàlisi del valor públic és un exercici de gran utilitat que ens permet disposar d’evidències que posen en valor el benefici derivat de les biblioteques públiques i, més concretament, d’aquestes cap a la ciutadania. Aquest marc d'anàlisi i avaluació permet identificar els reptes clau de futur en el servei de biblioteca pública, entre els quals estan el de millorar la comunicació a la ciutadania i promoure l'apropiació del servei per part de la comunitat, impulsar la cooperació i la sostenibilitat del servei com a claus per a l'èxit i garantir la presència de les biblioteques a l’agenda política.


i Omella, Ester; Vilagrosa, Enric (2016). «Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir». Blok de BiD, 27/07/2016. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/planificar-el-servei-de-bibliotec.... [Consulta: 13/07/2018].

ii Terma, Judit (2017). «Les biblioteques: espais de creació: com avaluar-ne l’impacte». Blok de BiD, 18/01/2017. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-biblioteques-espais-de-creaci.... [Consulta: 13/07/2018].

iii Pasadas, Cristóbal (2015). «El valor de la biblioteca pública: com es demostra?». Blok de BiD, 28/10/2015. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-la-biblioteca-publica.... [Consulta: 13/07/2018].

iv Hernández, Hilario (2014). «El valor de les biblioteques a Espanya triplica el seu cost». Blok de BiD, 19/02/2014. <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/el-valor-de-les-biblioteques-espa.... [Consulta: 13/07/2018].

v Bailac, Assumpta (2016). «El valor econòmic de la biblioteca pública: no és millor parlar de retorn social?». Blok de BiD, 20/04/2016. <http://www.ub.edu/blokdebid/es/node/695>. [Consulta: 13/07/2018].

Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona


ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].


El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

Les biblioteques: espais de creació. Com avaluar-ne l’impacte

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].


Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona


Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030: strategic framework. Melbourne: Victoria State Library. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].


Com seran les biblioteques públiques de Victòria l'any 2030? Hauran canviat radicalment les necessitats socials de la comunitat de Victòria? Com poden les nostres biblioteques públiques continuar sent transformadores i significatives per a les seves comunitats?

Aquestes preguntes són el punt de partida del procés que finalitza amb la redacció del document Victorian public libraries 2030: strategic framework.1 Unes qüestions de difícil resposta però sens dubte suggeridores per dissenyar el full de ruta de les biblioteques públiques de l’Estat de Victòria, Austràlia.

Present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional

Carlos-Miguel Tejada-Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid


South Australian Public Library Network (2015). Tomorrow’s libraries: future directions of the South Australian public library network. [Adelaide]: South Australian Public Library Network. Disponible a: http://www.libraries.sa.gov.au/webdata/resources/files/SAPLN_tomorrow's_... [Consulta: 06/23/2016]


Aquest estudi se centra en el present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional (en anglès: South Australia). Aquest Estat el trobem a la part central del sud del país, essent un territori molt extens (984.377 km²), molt àrid i poc poblat (1,5 milions de persones, la qual cosa significa menys del 10 % de la població australiana).

La xarxa objecte d’estudi, South Australian Public Library Network, disposa de més de 130 biblioteques, i constitueixen un formidable exemple del valor de les biblioteques públiques a la societat d’avui i d’allò que en un futur poden ser. Es fixa un horitzó del 2030, és a dir, quinze anys i es va elaborar una visió mitjançant una consulta àmplia a diferents membres de la xarxa. Es van dissenyar cinc estratègies per a l’èxit, amb el seus quinze objectius i trenta-set accions a desenvolupar, identificant els beneficis per a les persones i per a la societat.

Pàgines

Subscriure a RSS - Australia