Begonya Ferré Borràs
Directora de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà
Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil. 2023. Coord., Teresa Tellechea. Boadilla del Monte: Fundación SM, 2023. 434 p. Disponible a: <https://es.fundacion-sm.org/innovacion-educativa/ biblioteca/anuario-lij-2/#>. [Consulta: 30/04/2024].
L’Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil, editat des del 2004 per la Fundación SM és una extensa obra redactada per professionals del sector sobre el panorama de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en tots aquells països iberoamericans on SM té presència: Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana i Xile.
La 14a edició d’aquest anuari (que es refereix al període 2021 i 2022) destaca en totes les aportacions de quina manera la pandèmia de la covid-19 va modificar els hàbits lectors en l’àmbit global. En destaquen l’increment de la lectura digital i l’auge del còmic com a factors rellevants en l’augment de la lectura entre nens i joves.
La introducció de l’obra, a càrrec de María Teresa Ortiz Vélez, directora general de la
Fundación SM, ens emmarca tant el contingut de l’obra com la seva voluntat i finalitat. «La obra responde a nuestro compromiso con el fomento de la lectura como eje fundamental para lograr equidad educativa y, en consecuencia, personas con un hábito lector que les permite aprender a lo largo y ancho de la vida».
En aquesta edició, i tenint en compte que l’anuari és una publicació biennal, es fa un important èmfasi en el fet que la literatura infantil i juvenil va servir gairebé de salvavides per a molts petits i joves lectors durant els malaurats dos anys de pandèmia mundial.
El panorama editorial és molt divers i l’anuari ens permet conèixer i reflexionar sobre quin és l’estat actual de la LIJ i cap on ens dirigim tenint en compte les diversitats i casuístiques de cadascun dels països analitzats. Immens plaer ens envolta quan a mesura que avancem en la lectura anem descobrint o redescobrint escriptors, títols, premis, editorials, associacions i tots aquells elements que envolten la creació i producció i repercussió de la LIJ iberoamericana.
«Un panorama en transición: libros para niños y jóvenes después de la pandemia», a càrrec de Fanuel Hanán Díaz, escriptor i crític veneçolà i especialista en literatura infantil i juvenil, ens ofereix una àmplia i elaborada mirada al conjunt de la creació, expansió i consum de la LIJ. «El encierro impulsó formas creativas de estar acompañados con la literatura», ens diu Fanuel Hanán, i d’aquesta literatura en destaca la focalització en temes com el feminisme i les noves masculinitats, l’acceptació de la diversitat, l’actualització de mites clàssics i llegendes, l’addició de personatges als dispositius i les xarxes socials, les guerres, etc. Tot seguit, l’autor ens aporta una notable selecció d’editorials, escriptors, il·lustradors, noves tendències i nous paradigmes a tenir molt en compte quant a la seva qualitat, originalitat i tendència, tant pel que fa als llibres infantils i juvenils, els àlbums il·lustrats, o els còmics.
A partir d’aquí, el llibre ens va submergint en els diferents països per conèixer, de la mà d’experts i grans professionals de la LIJ, les realitats, els encerts i els fracassos, les problemàtiques, les tendències (tot acompanyat de les dades estadístiques pertinents) i estratègies de futur que es plantegen a cada país.
Hi són presents Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana i Xile, amb una menció especial dintre de l’apartat d’Espanya de la situació dels llibres editats en català, basc i gallec, donant veu a Pepe Trívez, Noelia Ibarra i Álvaro Pons, Joan Portell, Isabel Soto i Xavier Senín, Xabier Etxaniz i Karla Fernández de Gamboa.
Tots ells analitzant cadascun dels mercats i donant rellevància a la qualitat, l’originalitat, la mediació (a través d’agitadors culturals, bibliotecaris, llibreters, mestres...), analitzant la lectura entre infants i joves durant la pandèmia i aportant la seva particular mirada cap al futur de la LIJ.
I com a novetat en aquesta 14a edició, per primera vegada, un article íntegrament dedicat al còmic, perquè les dades demostren que cada cop se’n llegeix més.
Si ens centrem en Espanya, l’anuari ens detalla que la literatura infantil i juvenil representa actualment un 16 % del total del mercat del llibre, amb propostes diverses, de qualitat, originals i més lliures.
Per tant, malgrat tot (pandèmia i postpandèmia), totes les aportacions i mirades que ens fan els autors dels diferents articles de l’anuari ens deixen ben clar que la LIJ gaudeix d’una salut de ferro, que l’optimisme és present de manera transversal i que la implicació de tots els sectors que la fan possible és cada cop més intensa.
L’Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil (2023) és una obra extensa, no en tenim cap dubte, però de lectura obligatòria per a totes i tots els que estimem la literatura infantil.
© Imatge de LaterJay Photography a Pixabay
Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
