Adquisicions a biblioteques universitàries nord-americanes: algunes tendències recents

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Daniel, Katherine; Esposito, Joseph; Schonfeld, Roger C. (2019). Library Acquisition Patterns: report. [New York]: Ithaka S+R. 49 p. Disponible a: <https://sr.ithaka.org/wp-content/uploads/2019/01/SR-Report-2018-Library-Acquisition-Patterns-01292019.pdf>. [Consulta: 08/03/2019]. 


Un procés de digitalització de la informació ─universal, accelerat i imparable─ està modificant de manera evident les pràctiques lectores i també els mètodes d'accés a la informació. Aquest fet cultural, històric i transcendent està provocant que les biblioteques estiguin perdent la centralitat en l'accés únic a la informació que fins en un passat ben recent havien tingut. 

Aquesta realitat es veu acompanyada per una desaparició lenta dels fons impresos en els espais bibliotecaris. Els responsables de biblioteques planifiquen sovint en una direcció: esporgar dels fons les obres que, com a tipologia documental o contingut, han perdut l’interès del públic per habilitar en el seu lloc tota mena d’espais: el públic està substituint les prestatgeries.

Però, aquesta esporgada està sent compensada per l’adquisició d’altres obres en paper o en suport electrònic? Les informacions que ens arriben dels proveïdors majoristes de llibres sobre la baixada en les compres des de les grans biblioteques no ho semblen indicar així. Pot ser que nous agents en la venda de llibres, com ara Amazon, estiguin ocupant de manera poc visible l’espai dels proveïdors clàssics? Fins a quin punt hi podria haver una compra «vergonyant» o oculta en el gran distribuïdor que passa desapercebuda en els estudis i informes?

Per debatre aquestes especulacions impressionistes, Ithaka S+R es va proposar de realitzar un estudi basat en evidències: analitzar les compres realitzades entre 2014 i 2017 per part d’un grup de biblioteques universitàries dels Estats Units. Un informe suficientment ampli en la mostra i en el temps per tal d’evitar distorsions i que pogués mostrar tendències, per saber qui, què, quant, com i on s’està comprant a les biblioteques universitàries nord-americanes. 

El resultat és aquest Library Acquisition Patterns: report que analitzem aquí i que va ser menat per Katherine Daniel, Joseph J. Esposito i Roger C. Schonfeld d’Ithaka S+R amb el suport de The Andrew W. Mellon Foundation. Ithaka S+R és una organització sense ànim de lucre que té la seu a Nova York i l’objectiu de la qual és col·laborar amb les comunitats educatives i culturals en la realització d’estudis i projectes. En aquest sentit, Ithaka S+R és coneguda per l’elaboració d’informes per a universitats, biblioteques, editorials i institucions culturals en aspectes lligats a les tecnologies digitals, la recerca i l’ensenyament, i compte, per exemple, amb estudis i projectes en l’àmbit de les col·leccions i la preservació bibliotecàries, com ara la biblioteca digital JSTOR. 

L’objecte d’estudi era molt ampli pel que fa a les dades, també confrontat a processos i sistemes d’adquisicions molt diversos, però sobretot amb dades força heterogènies (tipologies, matèries, usos, preus...), per la qual cosa va caldre una metodologia d’anàlisi que el fes viable. Per tot plegat:

  • Es van triar biblioteques que servissin comunitats acadèmiques d’estudis superiors (graus, postgraus i màsters, doctorats).
     
  • Que comptessin amb les informacions sobre les adquisicions entre 2014 i 2017 controlades des del sistema integrat de biblioteques per Alma, de l’empresa Ex-Libris, o WorldShare Management Services (WMS), d’OCLC. 
     
  • De totes aquestes biblioteques (al voltant de 400) no totes van voler participar en l’estudi i la falta de dades completes o analitzables també va fer desestimar-ne alguna. El grup final va ser de 154.
     
  • Es va limitar l’atenció a les compres d’obres úniques, ja fossin llibres impresos o electrònics, i no es va tenir en compte la contractació de paquets, una casuística diferent i probablement més complexa.
     
  • Es van eliminar els donatius i es va establir un topall en els preus per evitar que les compres de peces úniques en distorsionessin el resultat.
     
  • Es va procedir a la definició de grans àrees temàtiques: Arts, Humanitats, Dret, Medicina, Ciències Socials i l’anomenada STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).
     
  • Es van recuperar i identificar els principals proveïdors de llibres impresos i electrònics.
     
  • Es van analitzar les dades de les compres realitzades entre 2014 i 2017.

Amb aquesta metodologia i dades es van elaborar dos informes:

a) L’anàlisi de les adquisicions de llibres de 124 biblioteques universitàries durant l’any 2017.

b) L’anàlisi de les tendències en les adquisicions de llibres impresos i llibres electrònics durant el període de 2014 a 2017 de 51 biblioteques universitàries, així com de quins eren, per tipologia i temàtica, els proveïdors més importants.

L’elaboració de l’estudi i l’anàlisi de resultats es va realitzar durant l’any 2018 i es va presentar a principi de 2019. 

De tots els indicadors i valors aportats en destaquem els següents:

Anàlisi de les adquisicions de llibres durant l’any 2017

  • La part principal de la despesa per a l’adquisició de recursos informatius en biblioteques universitàries als Estats Units es dedica als recursos continus, els anomenats ongoing resources, un 74,6 %, dels quals més del 60 % destinats a les subscripcions a revistes i bases de dades.
     
  • La despesa en llibres (impresos o electrònics) seleccionats de manera única arriba al 24,5 % de les adquisicions.
     
  • De mitjana, les biblioteques analitzades a l’informe van invertir en adquisicions de recursos informatius 3.610.000 $ (uns 3,2 milions d’euros al canvi aquell any).
     
  • De mitjana van ingressar de manera unitària 4.750 llibres impresos i 345 llibres electrònics (cal recordar que no hi són els paquets).
     
  • Del pressupost en llibres impresos, la major part se l’enduen les Humanitats, amb un 42,6 %, seguides de les Ciències Socials, amb un 32 %, molt per darrere i en una tendència a la baixa, els llibres de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques.
     
  • La presència de llibres d’editorials universitàries és important, fins a un 23,6 % en els títols impresos i un 18,5 % en els llibres electrònics.
     
  • Les dues grans editorials universitàries són Oxford University Press i Cambridge University Press, a molta distància sobre les competidores. 
     
  • Pel que fa al llibre imprès, Oxford University Press se situa com la més important en termes relatius, amb un 25,3 % del total dels llibres venuts, i Cambridge University Press, amb un 18,3 %. 
     
  • L’ordre s’altera pel que fa a la venda de llibre electrònic: Cambridge University Press, amb un 27 % i Oxford University Press, amb un 15,7 % del total dels llibres venuts.
     
  • El principal proveïdor de llibres universitaris és GOBI Library Solutions, tant impresos, 68,7 %, com electrònics, 86,4 %, a molta distància i en llibres impresos es troba Amazon. 

Tendències en les adquisicions de llibres durant el període de 2014 a 2017

  • Els pressupostos per a adquisicions van augmentar sostingudament en el període estudiat en termes reals.
     
  • Les despeses dedicades a la contractació de recursos continus pugen mentre que la compra d’obres unitàries roman estable.
     
  • Les despeses destinades a llibres impresos baixen mentre que aquelles que eren destinades a llibres electrònics van pujar, no suficientment, però, per compensar la caiguda del llibre imprès.
     
  • La caiguda principal en les adquisicions de llibres impresos se situa en els títols de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, la caiguda menor en les obres d’Humanitats.
     
  • El preu mitjà dels llibres impresos es va mantenir estable mentre que els llibres electrònics adquirits unitàriament van augmentar d’un 35 % en el període analitzat.
     
  • El percentatge d’adquisicions de llibres impresos d’editorials comercials i d’editorials universitàries roman estable en el període, les premses acadèmiques suposen el 20 % del total.
     
  • GOBI Library Solutions i Amazon són els grans proveïdors de llibres impresos però hi ha una estabilitat en el recurs per part de les biblioteques a una resta d’empreses variada i especialitzada, com per exemple Baker & Taylor o les que proveeixen d’obres europees com ara Amalivre, Casalini Libri o Harrassowitz.

Un dels objectius de l’informe Library Acquisition Patterns, que era el d’analitzar amb evidències les evolucions en les compres de les biblioteques, havia estat aconseguit: les col·leccions segueixen creixent, segueixen tenint una importància medul·lar en el disseny de les biblioteques nord-americanes; això malgrat que la seva composició sí variï, per exemple amb una presència decreixent d’obres impreses en alguns àmbits com les Ciències, o també poder observar que els proveïdors tradicionals segueixen tenint una importància cabdal malgrat l’entrada d’agents com ara Amazon. 

Les dades que s’aporten han de servir, sense cap mena de dubte, per a la reflexió per comparativa o contrast amb les tendències en les despeses en adquisicions en aquest costat de l’Atlàntic. Seria interessant de poder contrastar les dades de l’estudi de Daniel, Esposito i Schonfeld per a Ithaka S+R amb un hipotètic estudi de les biblioteques universitàries catalanes i espanyoles en la mateixa direcció. Algú s’hi anima?