Com deia Benedetti, «el sur también existe». Ciència oberta per part de tothom

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Rico-Castro, Pilar; Bonora, Laura (2023). Políticas de acceso abierto en América Latina, el Caribe y la Unión Europea: avances para un diálogo político. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. 161 p. ISBN 978-92-76-56506-2. Disponible a: <https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/8a4852c6-bca3-11ed-8912-01aa75ed71a1>. [Consulta: 08/10/2023].  


En aquest mateix espai, s’han ressenyat interessants i rellevants informes sobre accés obert i ciència oberta, en molts casos encarregats per la Comissió Europea, que és qui els signa col·lectivament. Avui, ressenyem un document que té una derivada geopolítica i que permet comprovar, com sovint diu Isidro Aguillo, que no hi ha una ciència oberta, sinó diverses, i que no podem confondre la via europea amb l’única via per obrir i millorar al màxim la ciència, que d’això es tracta.

El document que es presenta ha estat finalitzat el febrer de 2023 i ha estat redactat per la Pilar Rico-Castro i la Laura Bonora, ambdues de la FECYT espanyola. Si Serrat canta els versos de Benedetti que donen títol a la ressenya, també les dues autores coordinen la visió per entendre de forma adequada què està succeint a l’Amèrica Llatina i el Carib. I aquest, com descriurem, és el principal valor de l’informe, una visió comparada per entendre en un moment concret els ritmes dels diversos països de l’Amèrica Llatina.

En l’àmbit metodològic, volem destacar la taula 1 (vegeu Figura 1), pedra filosofal per a l’anàlisi de política comparada que presenta l’informe. En aquesta recerca, pel que fa als indicadors, es presenten els elements que serviran per descriure la situació de l’accés obert a cada país. Aquesta és una fitxa que serveix per veure els diferents actors que treballen en cada àmbit de manera que, com a resultat global, tenim el bosc de grups d’interès que participen de la promoció i les polítiques de l’accés obert. L'interès d’aquesta fitxa és alt, perquè pot aplicar-se a d’altres països i realitats, tant internacionals com regionals.

No es tracta ni es presenta com el que podria ser un fals festival de l’OTI per veure qui guanya i qui perd, sinó amb la voluntat de fer conèixer els actors en l’àmbit europeu per poder generar el diàleg polític que ja s’explicita en el títol. I aquest és el segon valor de l’informe, la utilitat que se’n pot despendre.

                       

Figura 1. Taula d’elements d’anàlisi de la comparativa de l’informe (pàg. 15).

L’informe presenta com a resultat implícit adonar-se de com l’Amèrica Llatina presenta una estratègia conjunta que s’explicita en plans com AmeliCA. Conèixer els principals actors i conèixer que hi ha una vida pròpia que aposta per un ecosistema de revistes de tipus diamant és sempre una visió diferent a l’europea i una demostració que hi ha diverses vies per accedir al ple accés obert, i no només via el finançament de les APC (article processing charge). 

Acabada la descripció de cada un dels països i la descripció de l’estat a la Unió Europea, l’informe presenta dos dels capítols que tenen més valor. En primer lloc, el capítol 15 presenta la discussió de la digestió dels resultats, on es pot comprovar (i n’és un altre dels aprenentatges) que part dels reptes són compartits, i que part dels camins també ho són, com quan compara CoARA i CLACSO-FOLEC com a estratègies per modificar el sistema d’avaluació de la recerca. També s’explicita que hi ha diferències entre els diversos països, cosa que també succeeix en l’àmbit europeu. Així mateix, es posa èmfasi en la sòlida xarxa de repositoris en obert existents, com a estratègia paral·lela a l’ecosistema de revistes acadèmiques, amb una majoria en obert. Una de les conclusions, potser la més interessant per a mi, seria el paper preponderant de les iniciatives impulsades per la comunitat, descentralitzades i sense ànim de lucre. Un camí menys finançat cap a la ciència oberta, amb solucions basades en models no comercials i on repositoris, revistes i sistemes de gestió de la informació curricular es basen en plataformes de programari lliure amb una alta interoperabilitat. I aquí és on ens podem agafar els qui pensem que cal lligar la lluita per l’accés obert a un sistema més just (i necessàriament més públic) d’accedir al coneixement científic.

En el darrer capítol, tot i que d’una forma potser massa esquemàtica i breu, es presenten les recomanacions d’acció política i que tenen molt valor, perquè descriu què és el que caldria fer en un compromís compartit per les dues parts (Unió Europea i Amèrica Llatina i Carib) per escometre els desafiaments comuns i avançar en un aprenentatge mutu. Les accions a dur a terme es presenten sota quatre grans objectius:

  • O1. Enfortir la governança i el finançament dels sistemes de ciència, tecnologia i innovació a l’Amèrica Llatina i el Carib.
     
  • O2. Ampliar la cobertura de polítiques d'accés obert a l’Amèrica Llatina i el Carib.
     
  • O3. Enfortir les infraestructures digitals de ciència oberta a totes dues regions.
     
  • O4. Crear sistemes d'avaluació de l'activitat investigadora coherents amb la ciència oberta a totes dues regions.

Voldria doncs posar en valor l’informe dut a terme, la feina que implica i els aprenentatges que se’n deriven. És a dir, igual que si se signa DORA això ha de tenir conseqüències, si s’encarrega aquest informe és perquè es vol aprofitar l’aprenentatge, així que esperem que això serveixi per seguir caminant, menys paral·lels i més coordinats per a una ciència oberta més global, perquè el «sur también existe».

Com a tancament, podem dir que es tracta d’un informe interessant:

  • Per al col·lectiu científic, per tal de veure com l’accés obert és una política real i realitzada a tot arreu, amb les pròpies dificultats, però també els aprenentatges a compartir. Per a aquells que fa anys que han sentit parlar de SciELO, Redalyc i CLACSO però no acaben de posar cara als acrònims.
     
  • Per a les biblioteques universitàries en general, per tenir una idea de les bones pràctiques que s’estan duent a terme per promoure i gestionar l’accés obert. 
     
  • Per al col·lectiu de professionals de la informació que treballen i els qui treballaran en un futur (i encara no ho saben) en ciència oberta. 

© Imatge de Tumisu a Pixabay