Un treball humil sobre els mediadors de la lectura entre infants i joves

Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Estudio sobre los valores y enfoques de los profesionales del fomento de la lectura. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2022. 80 p. Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/02/Mediadores.pdf>. [Consulta: 27/03/2023]. Més informació: <https://canallector.com/docs/3598/>.


Aquesta publicació ha estat elaborada per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) des del seu servei anomenat Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura (LCFL), entitat on s’agrupen totes les iniciatives de la institució per generar idees, línies de treball i estudis en el context del III Plan de Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deporte. Entre les línies d’actuació d’aquest pla es contemplen ‒com no podia ser d’una altra manera‒ estudis sobre el tema de la lectura; aquest, específicament, està centrat en els professionals que treballen en el foment de la lectura dels joves.

Crònica de la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER: explorant les possibilitats dels projectes Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere

Aida Maideu Vergés
Nubilum 


Jornada Internacional #GLAM+WIKI+GÈNERE (2023): explorant les possibilitats Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere. Barcelona: FIMA. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=bPusslPMfv4>. [Consulta: 05/06/2023].


El passat 23 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+Gender. Aquesta jornada, organitzada en el si del projecte Women&Wikipedia, del qual Núria Ferran-Ferrer és investigadora principal, se centrava en la presentació de projectes impulsats per diferents institucions del sector GLAM –Galleries, Libraries, Archives and Museums– vinculades a l’univers Wikimedia i amb el focus en la perspectiva de gènere. 

Biblioteca Pilarin Bayés: una ubicació emblemàtica a Vic

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Pilarin Bayés. Passeig de la Generalitat, 1. 08500 Vic.


El 7 d’octubre del 2022 es va inaugurar una altra de les biblioteques de la que més s’ha parlat els darrers mesos: la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Però, comencem pel principi. Tal com diu la seva pàgina web, aquesta Biblioteca «és hereva d’una llarga història bibliotecària a la ciutat de Vic». Per fer-ne cinc cèntims, la resumirem dient que pels volts de 1930 hi havia dues biblioteques a la ciutat: la Jaume Balmes (inaugurada al 1931) i la Biblioteca de la Caixa de Pensions (inaugurada al 1929). No va ser fins al 1996 que ambdues es van fusionar per donar lloc la Biblioteca Joan Triadú, que es va ubicar al claustre de l’antic Convent del Carme. I aquí va ser fins l’any passat, quan es va tancar per donar pas a la protagonista de la nostra ressenya: la Biblioteca Pilarin Bayés.

2030: una odissea per a les biblioteques?

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Sellés Carot, Alicia; Martínez González, Belén (coords.) (2021). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030. Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. Disponible a: <https://www.calameo.com/read/0000753353b5e928d4a6b>. [Consulta: 15/05/2023]. 


Tot i que ja fa un any i mig que es va presentar, no hem volgut deixar de ressenyar un document que, des del nostre punt de vista, té interès per a les biblioteques i pot ser el tret de sortida per posar en evidència i potenciar el seu paper amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030 és el document elaborat pel Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030» del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Publicat l’octubre de 2021 i en la línia del grup de treball, tal com es detalla a la introducció, té l’objectiu principal de «posicionar y visibilizar a las bibliotecas como agentes de transformación y desarrollo social, educativo y cultural». I per fer-ho, aquesta publicació recull enllaços i recomanacions que permeten conèixer amb més detall el marc d’acció del grup de treball i, també, proporciona exemples concrets d’accions i activitats dutes a terme per biblioteques i agents del sector bibliotecari a Espanya.

Estratègia Espanyola de Ciència Oberta: menys és més

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].


Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS