arxius

Records in Contexts: la descripció arxivística en ebullició

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].


El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].


Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

Quan l'expertesa arxivística pot aportar valor a les biblioteques

Jordi Serra Serra
Gerència de Serveis Comuns per l'àmbit d'Universitats i Recerca
Departament d'Educació i Universitats
Generalitat de Catalunya


Dooley, Jackie (2015). The Archival Advantage: Integrating Archival Expertise into Management of Born-digital Library Materials. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-... [Consulta: 04/10/2015]


Un dels estudis publicats enguany per l’OCLC és aquest estudi de Jackie Dooley, en el qual es planteja el valor de l’aportació arxivística al tractament de fons digitals dipositats en biblioteques. L’estudi s’adreça a especialistes involucrats en programes i projectes de gestió de recursos digitals, la qual cosa inclou el nivell directiu que planifica les adquisicions, com també el nivell tècnic que s’ocupa de la preservació digital, la gestió de metadades, i la prestació de serveis, especialment en l’àmbit de les biblioteques de recerca.

L’estudi planteja d’entrada tres entorns on, malgrat que la intervenció arxivística no ha estat sistemàtica, l’autora considera que hi hauria de ser essencial:

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Buceo. Pato pescando en un estanque del Alcázar. Sevilla

 
Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.
 

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès:

Pàgines

Subscriure a RSS - arxius