La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

França: 13 recomanacions per promoure la ciència oberta a les universitats

Cristina Azorín
Unitat Tècnica i de Projectes
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Letrouit, Carole; Cachard, Pierre-Yves; Dupuis, Monique; Froment, Bernard (2021). La place des bibliothèques universitaires dans le développement de la science ouverte. [Paris]: Inspection générale de l'Éducation, du Sport et de la Recherche (IGÉSR). 66 p. Disponible a: <https://www.ouvrirlascience.fr/la-place-des-bibliotheques-universitaires-dans-le-developpement-de-la-science-ouverte/>. [Consulta: 04/04/2022].1


El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2 

La implantació de l’open access a les universitats europees. Cosa de les biblioteques?

Antonio Eleazar Serrano-López
Universidad Carlos III Madrid


Morais, Rita; Berghmans, Stephane; Gaillard, Vinciane (2022). A closer look at Open Access to research publications in European universities: follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey. Brussels: Geneva: European University Association. 20 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/1002:a-closer-look-at-open-access-to-research-publications-in-european-universities.html>. [Consulta: 20/04/2022]. 


L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.

Organització d’informació: camp, tècnica, disciplina… un manual d’acollida interdisciplinari

Tomás Saorín
Facultad de Comunicación y Documentación
Departamento de Información y Documentación
Universidad de Murcia

Oficina de la Transparencia y la Participación Ciudadana
Comunidad Autónoma de la Región de Murcia


Glushko, Robert J. (ed.) (2020). Organización y descripción de recursos de información digital. [Madrid]: FESABID. 167 p. Disponible en: <https://www.fesabid.org/organizacion-y-descripcion-de-recursos-de-informacion-digital/>. [Consulta: 19/04/2022].


Existeix un enorme forat de publicacions en castellà d’introducció a l’àmbit de l’organització d’informació que no s’enquadren estrictament en una activitat professional institucionalitzada (biblioteques, arxius). El camp d’estudi de la information science troba a faltar materials accessibles i motivadors per situar el focus en la informació com una cosa multidimensional que necessita ser gestionada de forma específica. Assistim al triomf de les dades com a objecte d’atenció i inversió, i a un gir mètric –que cavalca sobre una ona d’enginyeria i tecnologies– en les disciplines de la informació, que relega a un segon pla preguntes sobre com identificar, descriure, estructurar i relacionar la informació i els continguts necessaris per al funcionament de les organitzacions i la vida col·lectiva.

Avaluació de l’impacte en el marc del tancament de serveis presencials per la COVID-19

Dolors Saumell Calaf
Directora de la Biblioteca Pública de Tarragona


Orte, Andreu (2020). Avaluació de l’impacte en el marc del tancament de serveis presencials per la COVID-19. Barcelona: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona. 34 p. Disponible a: <https://www.diba.cat/documents/16060163/331141101/eBiblioCat_5_Avaluaci%C3%B3-impacte-2020_vf.pdf/e9d1b3f5-3d2a-d767-f161-c16200ead287?t=1613471549784>. [Consulta: 16/03/2022]. 


Sens dubte, l’impacte de la pandèmia ha estat d’una gran transcendència i les biblioteques públiques en són una bona mostra, pels canvis que ha comportat en l’accés als serveis, en el desenvolupament accelerat d’entorns virtuals, en la seva acceptació i, també, en el progressiu retorn presencial.

En aquest camp, i en el marc de les biblioteques públiques, la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte d’avaluació que té per objectiu analitzar l’evolució del servei d’e-Biblio.cat i l’afectació del tancament dels serveis bibliotecaris presencials durant el confinament i mesos posteriors. 

Els resultats s’han plasmat en quatre documents. En primer lloc: tipus d’usuaris i usos de préstec digital; en segon lloc, una enquesta als usuaris sobre el servei feta en el moment en què va acabar el confinament; en tercer lloc, una anàlisi sobre la col·lecció digital i els seus usos fins al mes de juny; i, finalment, una avaluació sobre l’impacte en els usos presencials i digitals, deixant passar uns mesos des del final del confinament (fins a l’octubre del 2020)1. Amb aquesta base, Toni Feliu publica el 2021 un article en què aprofundeix en l’anàlisi d’e-Biblio.2

En concret, el document que ressenyarem, i que porta per títol Avaluació de l’impacte en el marc del tancament de serveis presencials per la COVID-19, és el darrer d’aquests quatre i analitza l’impacte, entre els mesos de març i octubre de 2020, en els préstecs digitals d’eBiblioCat (eBiblio i eFilm), en els presencials, i en el nombre d’usuaris que fan ús d’aquests préstecs arreu de Catalunya, i per àmbits territorials: Barcelona ciutat, resta de Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 

A criteri dels autors, la crisi de la COVID-19 i el tancament de serveis presencials, esdevenen un xoc exogen i configuren un experiment natural. La metodologia aborda el contrast, el càlcul d’impacte, entre els valors observats i els valors esperats. Els observats han estat extrets dels registres de préstecs presencials i digitals i del nombre d’usuaris mensuals, prenent com a font de les dades el Servei de Biblioteques de la Generalitat i la Gerència de la Diputació de Barcelona. A l’altre costat del càlcul, els valors esperats; aquí s’ha considerat l’evolució dels serveis de préstec fins al tancament de les biblioteques, fent una estimació de quins usos del servei de préstec s’haurien registrat en cas d’absència de la COVID-19 d’acord amb la tendència i amb l’estacionalitat de mesos anteriors. 

Dels resultats principals destaca que, entre els mesos de març i octubre, l’impacte negatiu de la COVID-19 en els préstecs totals de biblioteca se situa en el –56 % (els préstecs esperats eren 9.021.667 i els registrats 3.925.815); per altra part, el major impacte negatiu se situa durant els mesos d’abril i maig, moment de tancament dels serveis presencials. En aquest període, els préstecs digitals, tot i que creixen un 261 %, no compensen la pèrdua global d’usos de préstecs. Més endavant, de juny a octubre, els préstecs presencials es recuperen progressivament.

L’informe s’endinsa en les diferències per àmbits territorials i en mostra els comportaments. D’una banda, per exemple, la ciutat de Barcelona durant els mesos de confinament, i pel que fa als préstecs totals, presenta un impacte negatiu menor a la resta, fet que es relaciona al creixement dels serveis digitals. De l’altra, l’obertura progressiva de les biblioteques arreu del país marca la incidència dels propers mesos; les Terres de l’Ebre on van reobrir la quasi totalitat de biblioteques a final de maig, presenten també un menor impacte negatiu que la resta de territoris de Catalunya.

Un altre aspecte analitzat són els usuaris únics, equivalent al nombre de persones que han utilitzat un servei de préstec durant un mes. Aquí, el major impacte mensual negatiu és el mes d’abril, on el creixement dels usuaris digitals no compensa la pèrdua de la totalitat dels usuaris presencials, essent un 89 % menys de l’esperat sense pandèmia.

Dels impactes, a continuació es tracten els préstecs d’e-Biblio i d’e-Film amb les diferències territorials: si bé ambdós van augmentar considerablement, e-Film durant els mesos de tancament dels serveis presencials ho va fer de forma més pronunciada (217 % per 186 % en e-Biblio). Amb l’obertura progressiva de les biblioteques es mostren valors més baixos, però marcadament superiors als esperats sense pandèmia, fet que fa pensar en la consolidació dels préstecs digitals. Territorialment, en el cas d’e-Biblio es presenten impactes similars i en el d’e-Film destaca el baix impacte a les Terres de l’Ebre i a Lleida, fet que els autors relacionen amb factors de composició social i d’hàbits de consum.

Finalment, el darrer impacte tractat es refereix als préstecs presencials on la reobertura progressiva va reduint els efectes negatius i es recupera el nombre d’usuaris que fan ús del préstec, que s’aproxima al valor esperat mensual, però en vista de les darreres dades del mes d’octubre són encara inferiors als valors esperats.

Els projectes com aquests i la seva continuïtat en l’avaluació dels serveis que s’ofereixen des de les biblioteques públiques ens poden permetre una mirada més àmplia i aprofundida que necessitem cada vegada més en uns temps canviants i complexos en els quals les enquestes i la participació dels usuaris seran, també, essencials. 

© Imatge inicial de Frauke Riether a Pixabay


1 Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques. Avaluació dels serveis d’eBiblioCat en el marc de la COVID-19.

2 Feliu, Toni (2021). «El servei de préstec virtual eBiblio en temps de pandèmia». Ítem: revista de Biblioteconomia i Documentació, núm. 71, p 32-42.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS