Enxarxats: l’analfabetisme informacional dels natius digitals

Laura Calosci
Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura


Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning (2016). [S.l.]: Standford History Education Group. 27 p. Disponible a: https://sheg.stanford.edu/upload/V3LessonPlans/Executive%20Summary%2011..... [Consulta: 28/09/17].


L’habilitat amb la qual els natius digitals es mouen per la xarxa i utilitzen els seus terminals electrònics –smartphones, tauletes i ordinadors– no significa necessàriament competència informacional sinó, més aviat, segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la prestigiosa universitat californiana d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores». Segon l’esmentat estudi, els natius digitals són fàcils d’enganyar a l’hora de valorar una informació. Aquest fet, segons el SHEG, és extremadament preocupant tant des del punt de vista dels drets de ciutadania, com des del punt de vista de la qualitat democràtica que se’n pot derivar. En un moment en què la postveritat ha entrat al debat públic per la seva forta influència en l’opinió pública és fonamental, per no caure atrapats a la xarxa, promoure a les escoles una pedagogia que afavoreixi l’adquisició de sòlides competències informacionals en l’ús de les noves tecnologies.

En aquest sentit, el SHEG és un grup que, a més de la recerca acadèmica, ofereix diferents recursos per als professors de les escoles de tots els nivells educatius, i és en aquest context que s’emmarca l’estudi Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning. La finalitat de l’estudi és justament la de dibuixar un quadre realista sobre les actuals capacitats dels joves de valorar la credibilitat de la informació que flueix a Internet i donar eines per treballar aquestes competències a les classes.
El quadre que en sorgeix és francament preocupant.

L’estudi, iniciat el gener de 2015, ha implicat estudiants de diferents edats, des de l’ESO fins a la universitat, procedents de 12 estats dels Estats Units i de realitats socioeconòmiques molt diferents. S’han elaborat 7.804 respostes en total. Els exercicis proposats als estudiants demanaven de reflexionar sobre la natura de la informació i el grau de fiabilitat de les notícies que circulen per Internet i a les xarxes socials.
La publicació de l’estudi al qual ens referim detalla l’anàlisi de tres exercicis, un per cada nivell d’estudi, mostrant els resultats globals i algun exemple de respostes.

Exercici 1. Anàlisi d’una home page del magazín en línia Slate.com

S’ha demanat als estudiants d’ESO de distingir les notícies dels anuncis publicitaris i dels native advertising –continguts patrocinats, veritables anuncis camuflats de notícies– i motivar les seves respostes.

Dels 203 estudiants que han participat, tres quartes parts saben distingir perfectament una notícia d’un anunci publicitari, però més del 80 % no ha reconegut una notícia d’un anunci patrocinat –native advertising–. Això significa que la majoria d’estudiants no sap què és un anunci patrocinat.

 

 

Exercici 2. Avaluació de les proves. Foto Fukushima nuclear flowers. Post a Imgur

L’exercici té la finalitat de valorar les capacitats dels estudiants de batxillerat, de posar en dubte la fiabilitat de les fonts i preguntar-se: d’on ve aquest document que estic mirant?
A la pregunta de si el post amb la imatge de les flors radioactives proporciona evidències sobre les condicions de les plantes als voltants de la central nuclear de Fukushima, només el 20 % dels 170 alumnes examinats ha qüestionat les fonts, mentre que el 40 % ha argumentat que el post era verídic pel fet de ser una imatge, o sigui que la irrefutabilitat de la prova es fonamenta en allò que apareix a la vista. Una quarta part dels estudiants sí que ha dubtat de la imatge, però només pel fet que no es mostraven als voltants altres plantes i animals afectats per les mateixes radiacions.

 

Exercici 3. Reclams de les xarxes socials: anàlisi d’un tuit

És Twitter una bona font d’informació? Els estudiants universitaris consultats van haver de demostrar les seves capacitats per ponderar les fonts, les opinions i els interessos implícits i els arguments utilitzats abans de decidir si un tuit pot considerar-se una bona font d’informació.

El tuit objecte de l’exercici concerneix la difusió, per part d’una organització a favor d’un major control sobre l’ús de les armes als Estats Units, MoveOn.org, d’un sondeig realitzat per una altra organització –Center for American Progress– igualment favorable a l’adopció d’aquestes mesures.
En general, els 44 estudiants universitaris que han dut a terme l’exercici han tingut greus dificultats per ponderar les fonts del tuit. Només pocs han parat atenció al fet que el tuit es basava en un sondeig realitzat per una societat professional i que això li conferia molta credibilitat com a font d’informació. Tan sols una tercera part dels estudiants, però, han destacat al contrari que la ideologia política de les dues organitzacions podria haver afectat d’alguna manera el sondeig restant, per tant, credibilitat al tuit. La majoria dels estudiants no ha considerat mínimament les fonts, limitant-se a fer genèriques consideracions de contingut. Alguns fins i tot ni tan sols han obert l’enllaç del sondeig.

L’estudi demostra com l’analfabetisme informacional és una realitat entre els joves dels Estats Units. És lícit pensar que a casa nostra les coses no siguin massa diferents i que potser el problema no concerneix únicament els joves sinó també una part significativa de la població adulta que accedeix sempre més sovint a la informació mitjançant Internet i les xarxes socials. Seria interessant poder realitzar un estudi anàleg per comprovar-ho. Abans d’Internet, la informació passava per certs filtres que, d’alguna manera, en garantien la qualitat: a més de l’autor, la redacció, el director i eventualment l’editor vetllaven per les publicacions. A Internet aquest filtre desapareix. És el lector l’únic responsable del que llegeix i és per això que avui en dia és imprescindible donar una formació específica en aquest sentit, si no volem convertir-nos en ciutadans fàcilment manipulables. Les competències informacionals han d’entrar a les escoles i esdevenir un element curricular central. Els recursos per fer-ho ja estan disponibles. A més de l’estudi aquí presentat que ofereix materials i idees per treballar a classe, la UNESCO va publicar el 2011 un treball sobre Curriculum para profesores sobre alfabetización mediática e informacional que recull els objectius de les declaracions de Grünwald (1982), d’Alexandria (2005) i l’Agenda de París de la UNESCO (2007).
 
Les biblioteques escolars i les aules d’informàtica són uns bons punts de partida per treballar les competències informacionals a les escoles, sempre més els docents i bibliotecaris, persones específicament formades en aquesta matèria. Es tractaria per tant d’aprofitar amb intel·ligència aquests recursos i, si no estiguessin disponibles com passa sovint, seria l’hora de reivindicar-los amb força si volem mantenir sana i desperta la societat en la qual vivim i no acabar enxarxats en els embolics de les postveritats, de les fake news i, en definitiva, de les falsedats i manipulacions.

La indústria del llibre? Bé, gràcies

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Turrin, Enrico. The book sector in Europe: facts and figures. [Brussels]: Federation of European Publishers, 2017. 19 p. Disponible a: http://fep-fee.eu/The-Federation-of-European-844?mc_cid=0bca001f3a&mc_ei.... [Consulta: 21/09/17].


D’informes i d'estadístiques al voltant del llibre se’n publiquen regularment diversos, i són dedicats a aspectes diferents (producció, comerç interior i exterior, hàbits de lectura...) i a tipus d’obres diferents (llibre universitari, infantil i juvenil, còmic...). Els seus productors són normalment els organismes de l’Administració o del sector que disposen de les dades. 

Aquest tipus de treballs, que podríem qualificar com d'una vessant particular de la bibliometria avant la lettre, existeix des de fa anys, i ens serveix per prendre el pols anual a la indústria i constatar l'evolució de determinats indicadors que, a més de donar-nos un coneixement general, a alguns els pot ajudar a prendre decisions estratègiques. Per exemple, interessa saber si el llibre electrònic va introduint-se al mercat, o saber el preu mitjà del llibre, la tirada mitjana, la distribució i evolució de la producció pels grans grups de matèries, etcètera.

Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021»

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 (2016). 91 p. [S. L.]: Libraries Taskforce. Disponible a: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/fil.... [Consulta: 13/09/17].


Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.

En un context complex, en el qual, malgrat les xifres positives de visites físiques i en línia, dels usos i de les valoracions dels usuaris i no usuaris de les biblioteques, s'han tancat biblioteques, s'han reduït les inversions i el personal i s'ha qüestionat el seu paper, Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 reprèn el fil deixat per l'informe Sieghart, publicat l'any 2014, i dona resposta a una demanda del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) i del Local Government Association (LGA) per desenvolupar la visió de futur de les biblioteques públiques a Anglaterra.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’impacte de la biblioteca universitària en l’aprenentatge dels estudiants

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. (2017). Academic library impact on student learning and success: findings from assessment in action team projects. Chicago: Association of College and Research Libraries. 25 p. Disponible a: http://www.acrl.ala.org/acrlinsider/archives/13779. [Consulta: 19/05/2017].


Fundada el 1940, l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. Una de les actuacions més recents ha estat aquest informe on s’estableix una correlació entre la biblioteca i els resultats acadèmics (maig 2017).

Aquest informe ha estat realitzat en el marc del programa "Assessment in Action" la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

A partir de diferents equips interdisciplinaris vinculats amb la formació, aquests equips determinen, segons el cas, el mètode d’avaluació més apropiat com ara enquestes, entrevistes, focus group, etc. on incorporen els elements de la biblioteca a avaluar, el perfil d’usuari, disciplina, etc.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS