La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

La participació en aquesta experiència va tenir un impacte important en la carrera de molts dels participants: alguns van ser promocionats o van trobar un treball superior; van realitzar presentacions en fòrums especialitzats sobre la iniciativa; o van implementar canvis fonamentals a les seves organitzacions a partir dels nous coneixements adquirits. En general, tots van trobar inspiració en les pràctiques dels altres i van crear xarxes informals de contactes per mantenir la col·laboració.

L’àrea d’interès inicial era com fomentar l’aprenentatge col·laboratiu i l’educació contínua entre els tres gremis dedicats al patrimoni, però van acabar descobrint d’altres múltiples qüestions convergents, especialment en el tema del desenvolupament professional i la formació.  

Alguns dels principals punts comuns trobats van ser:

  • Biblioteques, arxius i museus comparteixen molts assumptes fonamentals: la preservació,  l’ocupació, la integració social i la sostenibilitat tant ambiental com financera.
     
  • La importància de fer visible la professió i la posada en valor de cara a la societat.
     
  • La innovació i la digitalització han creat una necessitat comuna d’inversió en formació per maximitzar l’impacte de la tecnologia en les col·leccions patrimonials.
     
  • Els bibliotecaris, arxivers i museòlegs assistents als congressos anuals desitjarien formació que fos transversal per al sector LAM.

Per altra banda, també es van ressaltar algunes de les principals divergències entre col·lectius:

  • L’audiència a la qual es deu cada tipus d’organització i la relació que s’estableix entre les institucions i el seus usuaris: els arxius i biblioteques no imposen taxes d’accés als seus serveis mentre que és habitual que els museus cobrin entrada. D’altra banda, els museus solen estar oberts al públic general, mentre que les biblioteques especialitzades i universitàries només atenen investigadors i estudiants.
     
  • La titulació acadèmica dels professionals varia notablement: mentre que a les biblioteques prevalen els estudis en Informació i Documentació (Information Science), és habitual que els museòlegs i arxivers tinguin un primer títol superior en alguna carrera d’humanitats i després un màster en museologia (Museum Studies) o arxivística (Records Management).
     
  • L’argot i les barreres lingüístiques que ens separen: exemplars, ítems, expedients, peces, col·lecció, usuaris, audiència, ciutadans, comunitat, públic…
     
  • Les barreres creades al voltant de cadascun dels sectors i la creixent superespecialització.  

L’informe inclou dos apèndixs on s’especifiquen les recomanacions i accions suggerides per connectar el sector LAM. L’apèndix A mostra algunes idees per millorar, innovar i dirigir el futur de la formació contínua i la transversalitat entre sectors. Aquestes recomanacions es presenten organitzades segons els seus destinataris: individus, organitzacions patrimonials i associacions professionals.

L’apèndix B, per la seva part, és una guia per als assistents i organitzadors de congressos. Destaca la importància que tenen els espais informals de comunicació, com ara els passadissos o els coffee breaks dels congressos, on l’intercanvi d’informació és més fluid. A més, suggereixen als professionals que assisteixin als esdeveniments que no siguin específicament del seu sector per tal d’ampliar horitzons i als organitzadors que ofereixin descomptes específics per a tots els col·lectius.

Com a conclusió van voler ressaltar la importància dels equipaments LAM, com a espais segurs per a la custòdia i la defensa del patrimoni cultural. Al mateix temps, animen tant els tècnics com les empreses on treballen a crear aliances i equips multidisciplinaris, amb l’objectiu d’aprofitar la saviesa col·lectiva i crear sinergies entre unes professions tradicionalment distants.  

Aquest exercici va posar de manifest de quina manera els qui ens dediquem al patrimoni cultural ens enfrontem a desafiaments similars, però amb massa freqüència estem aïllats i molt concentrats en les pràctiques concretes del nostre col·lectiu. Al mateix temps, fa una crida a l’acció, tant individual com sobretot a la dels col·legis i associacions professionals, com a responsables últims de l’enteniment entre arxivers, bibliotecaris i museòlegs.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Teresa Fèrriz Roure
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barcelona Ciutat de la Literatura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . Disponible a: <http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca>. [Consulta: 05/06/2018].


El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS