National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 3. 44 p. [Consulta: 2/12/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11593/isqv25no3.pdf>. ISSN 1041-0031.

El darrer número que la National Information Standards Organization (NISO)  ha publicat està centrat en la Data Curation, que podem traduir com a Conservació de dades¹ i que pren una actualitat molt gran atesa la tendència i el debat obert en la comunitat científica per tal de poder preservar, enllaçat a ser possible amb els articles científics, les dades de la investigació per a la seva posterior reutilització. Per a abordar la temàtica, a banda de l'editorial hi ha quatre articles que fan una aproximació a la temàtica en diversos àmbits (Química, Arqueologia, Ciències de la Terra) i l'experiència i el coneixement generat a OpenAIRE.

El document comença amb una editorial escrita per Sarah Callaghan, on a la vegada que presenta el número tot resumint cada una de les aportacions, fa una defensa de la necessitat d'estàndards que permetin adequadament la conservació digital. Així, considerant les dades de projectes de recerca, publicacions i literatura gris, metodologies i resultats de laboratori. Tantes dades, defensa Callaghan tan sols poden ser conservades si el procés s'automatitza, i això només s'aconsegueix si hi ha estructures i ontologies estandarditzades.

Hammond, Max; Oppenheim, Charles; Curtis, Geoff (2013). Access to citation data: Cost-benefit and risk review and forward look. Regne Unit: JISC. 74 p. [Consulta 19/11/2013]. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/5371/1/Access-to-Citation-data-report-final.pdf>.

En aquest informe encarregat pel JISC (antigues sigles de Joint Information Systems Committee, la institució que gestiona les tecnologies universitàries al Regne Unit) s'analitzen possibles futurs escenaris de disponibilitat de les dades de les cites bibliogràfiques entre treballs científics, tenint en compte l'existència de la Web of Science i Scopus..., i es planteja el paper que podrien jugar CrossRef i Orcid, entre d'altres, tenint en compte el creixent entorn de publicació en accés obert (OA), i considerant la possibilitat que les dades de citació fossin obertes per a tots.

Context
Una cita és una afirmació de que, per exemple, dos articles A i B publicats en revistes tenen una relació entre ells. Per exemple, la relació pot ser"A es basa en B" o "A refuta B". Les cites permeten analitzar la dinàmica de la recerca acadèmica i si s'exploten conjunts de cites a gran escala es poden evidenciar relacions entre investigadors, el grau de col·laboració, el seu impacte, o la influència d'una investigació sobre la resta de la seva àrea temàtica.

Des que Eugene Garfield creés els Science Citation Index en els 1960s, amb les seves importants aplicacions de la indexació per cites, el factor d'impacte i els fronts d'investigació, l'interès per estudiar les cites ha anat en augment. Amb elles s'analitza l'evolució de la ciència, la seva planificació, la direcció i la seva estratègia.

Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès: