Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ficarra, Victoria; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Kramer, Bianca; Proudman, Vanessa (2020). Scoping the Open Science Infrastructure landscape in Europe. [Apeldoorn]: SPARC Europe. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4153809>. [Consulta: 30/05/2021]. 

En les darreres dècades, la ciència ha passat de ser una activitat modestament retribuïda a mobilitzar una quantitat considerable de recursos econòmics.¹ Això ha atret –lògicament– l’empresa privada, cosa que no seria dolenta en si mateixa si no fos que es creu que la ciència hauria d’estar autogovernada i desenvolupar-se, exclusivament, per criteris científics.

La Ciència Oberta és un moviment que creu que la recerca millora si hi ha un accés lliure als resultats científics, més col·laboració entre investigadors i un apropament a la societat de la qual sorgeix i a qui retorna. Això és compatible amb el fet que les eines i infraestructures científiques –cada vegada més complexes– siguin gestionades per empreses privades?

L. Fernando Ramos
CU Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Kennedy, Helen; Oman, Susan; Taylor, Mark; Bates, Jo; Steedman, Robin (2020). Public understanding and perceptions of data practices: a review of existing research. [London]: Nuffield Foundation; [Sheffield]: University of Sheffield. 65 p. Disponible a: <http://livingwithdata.org/current-research/publications/>. [Consulta: 02/05/2021].

Un grup d’investigadors britànics ha realitzat una àmplia recopilació i revisió d’estudis duts a terme entre 2015 i 2019 on s’analitzen i valoren el significat que tenen les dades per als ciutadans i el grau de confiança que els mereixen. Els autors donen al terme «data practices» el mateix significat que el de «dataficació», neologisme per referir-nos a la recopilació, l’anàlisi i l’intercanvi sistemàtic de dades i els resultats d’aquests processos. D’entre tots els tipus de dades, les més importants són les dades personals, sobre la gestió de les quals existeix una gran preocupació, i per això s’han adoptat un gran nombre d’iniciatives, tant en el Regne Unit mateix com en diversos àmbits més amplis governamentals, professionals i acadèmics.

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc.