Sobre el paper de les biblioteques acadèmiques europees en el context dels llibres en accés obert: una panoràmica per països

Ángel M. Delgado-Vázquez
Coordinador de Apoyo a la Investigación en la Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553 


Morka, Agata; Gatti, Rupert. (2021). Academic libraries and open access books in Europe: a landscape study. [Bruxelles]: OPERAS. 63 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4483773>. [Consulta: 12/04/2021].


Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades. 

Sembla que per fi es comença a entreveure un model de negoci viable per a aquesta tipologia documental precisament de la mà de l’accés obert. Via edició directa per part de les institucions acadèmiques, o bé mitjançant el pagament de taxes de processament a través de projectes i d’altres esquemes de finançament, s’observa un interès renovat perquè les monografies de recerca i els volums editats tornin al lloc que els correspon en el paradigma de la comunicació científica. 

La intel·ligència artificial i el món editorial

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].


El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc. 

COVID-19 i biblioteques

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’Assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals. Diputació de Barcelona


COVID-19 y el sector bibliotecario global (2020). [La Haya]: IFLA. Disponible a: <https://www.ifla.org/ES/node/92983>. [Consulta: 05/04/2021].


Les biblioteques de tot el món s’han vist afectades per l’aparició de la COVID-19. Moltes d’elles han tancat temporalment o han reduït els serveis al mínim per contribuir als esforços destinats a limitar la propagació del coronavirus. També s’han anat prenent decisions difícils sobre la millor manera de donar accés a la informació sense comprometre la seguretat de les persones usuàries i del personal que hi treballa.

Davant aquesta situació, les associacions de biblioteques han intensificat les accions i han ofert recursos perquè els seus membres puguin planificar i respondre als reptes que planteja la irrupció de la pandèmia en el món bibliotecari. L’IFLA, per exemple, manté actualitzada una pàgina web amb informació i recursos detallats sobre el tancament i els plans de reobertura per països, a més d’idees i experiències en diferents àmbits: prestació de serveis en línia, reassignació de recursos, organització d’activitats, mesures d’higiene i seguretat per al personal, etcètera.

Paper i pantalla: el medi és la lectura

Ana González Tornero
Professora associada
Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació
Universitat de Barcelona


Kovač, Miha; Weel, Adriaan van der (eds.) (2020). Lectura en papel vs. lectura en pantalla. Trad., Laura Tibaquira. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC). 140, [6] p. (Dosier CERLALC. Ecosistema del libro). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-lectura-en-papel-vs-lectura-en-pantalla/>. [Consulta: 14/02/2021].


El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista First Monday l’any 2018. Diversos experts del projecte Evolution of Reading in the Age of Digitisation (E-READ) reflexionen en aquesta obra sobre la repercussió de la tecnologia en els processos d’alfabetització, sobre la coexistència de dispositius digitals amb el llibre imprès i amb l’escriptura manuscrita, i sobre els efectes de la biblioteràpia.

Dades FAIR: full de ruta del factor humà, abans de la desil·lusió

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barker, Michelle; Manola, Natalia; Gaillard, Vinciane; Kuchma, Iryna; Lazzeri, Emma; Stoy, Lennart (editors); Piera, Jaume (2021). Digital skills for FAIR and open science: report from the EOSC Executive Board Skills and Training Working Group. Brussels: European Commission. 67 p. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/59065>. [Consulta: 30/03/2021].


L’any 2015, la Comissió Europea va iniciar els treballs per la creació de l’European Open Science Cloud (EOSC) que, cinc anys i 320 M€ més tard, va culminar amb un prototipus d’una infraestructura digital que persegueix la compilació de totes les dades, serveis i eines de la Ciència oberta que es generaran a la UE durant els pròxims anys, per posar-los a disposició de la comunitat científica. El projecte és ambiciós: vol transformar la manera en què els recercaires accedeixen a les dades i les comparteixen, posicionant la UE en el lideratge mundial en la gestió de dades de recerca. 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS