vist i plau i vistiplau 

Tant vist i plau com vistiplau són dues formes correctes que estan relacionades amb el fet de supervisar un document i donar-hi la conformitat.

  • La locució vist i plau sol anar al final d’alguns documents, a peu de pàgina i de manera aïllada, per introduir la signatura del càrrec que hi dona l’aprovació.

    Exemple correcte
    El secretari
    [Exemple de signatura en una acta de reunió]

    Vist i plau
    El president
    [Exemple de signatura en una acta de reunió]


    Aquesta expressió, que apareix en les actes de reunió i els certificats, equival a la frase completa «he vist el document i em plau».


  • En canvi, vistiplau és el nom masculí derivat de la locució anterior que s’utilitza dins la frase.

    Exemple correcte Aquest certificat ha de dur el vistiplau de la gerent.

    Exemple correcte La proposta ha rebut el vistiplau del Consell de Govern.


    Com qualsevol altre nom, pot anar precedit d’un article o qualsevol altre determinant, i pot ser singular o plural (el vistiplau, els vistiplaus).

    Exemple correcte El Parlament ha donat un vistiplau unànime al text.

    Exemple correcte Ens consta que els certificats ja tenen els vistiplaus corresponents.
Darrera actualització: 9-6-2020
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«vist i plau i vistiplau» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1021> [consulta: 17 gener 2021].