Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Tant vist i plau com vistiplau són dues formes correctes que estan relacionades amb el fet de supervisar un document i donar-hi la conformitat.

• La locució vist i plau sol anar al final d’alguns documents, a peu de pàgina i de manera aïllada, per introduir la signatura del càrrec que hi dona l’aprovació.
  
  

  El secretari Vist i plau El president

  
  
  Aquesta expressió, que apareix en les actes de reunió i els certificats, equival a la frase completa «he vist el document i em plau».
  
  
• En canvi, vistiplau és el nom masculí derivat de la locució anterior que s’utilitza dins la frase.
  
  

  Aquest certificat ha de dur el vistiplau de la gerent.

  
  

  La proposta ha rebut el vistiplau del Consell de Govern.

  
  
  Com qualsevol altre nom, pot anar precedit d’un article o qualsevol altre determinant, i pot ser singular o plural (el vistiplau, els vistiplaus).
  
  

  El Parlament ha donat un vistiplau unànime al text.

  
  

  Ens consta que els certificats ja tenen els vistiplaus corresponents.