darrera i darrere 

Per la pronúncia que en fan determinats dialectes, s’ha imposat la forma de l’adverbi rere en detriment de la forma rera (que inicialment fou la forma proposada per Pompeu Fabra). L’adverbi ha d’acabar, doncs, amb e.

Exemple correcte rere
Exemple incorrecte rera


Aquesta forma també afecta els derivats enrere, darrere, endarrere.

Exemple correcte No estudia, per això es queda enrere.

Exemple incorrecte Vas darrera meu, per parlar amb el professor.


Cal no confondre l’adjectiu femení darrera amb l’adverbi de lloc darrere.

Exemple correcte Aquesta vegada serà la darrera que em matricularé.

Exemple incorrecte És la darrere convocatòria d’exàmens del curs.


En el cas dels compostos formats amb rere, s’aplica el mateix criteri: rerecor, rereduna, rerefons, rereguarda, rerepaís.

Exemple correcte Aquesta novel·la té un rerefons dramàtic.


En el mot reraltar, la e final cau quan entra en contacte amb la a inicial del mot altar.

Exemple correcte Al reraltar hi ha una creu.
Bibliografia
Institut d’Estudis Catalans. «Introducció. Gestació, història, contingut i formes d’aquest diccionari». A: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València, 1995, pàg. xxxviii.
 
Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 157.
Darrera actualització: 26-4-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«darrera i darrere» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=625> [consulta: 21 juny 2021].