Confós (i confosa, confosos i confoses) és el participi del verb confondre, que vol dir, entre altres significats, ‘prendre una cosa o una persona per una altra’ i ‘desconcertar’, ‘desbaratar’. Per tant, amb confós es poden construir frases com aquestes:
Confús (i confusa, confusos i confuses), en canvi, no és participi sinó adjectiu, i vol dir ‘poc clar’, ‘imprecís’:
 |
El bidell s’ha confós d’aula: ha entrat a la 2 i havia de fer-ho a la 3. |
|
La professora no s’esperava les crítiques dels estudiants i està d’allò més confosa. |
Confús (i confusa, confusos i confuses), en canvi, no és participi sinó adjectiu, i vol dir ‘poc clar’, ‘imprecís’:
|
El cap de servei va reconèixer que el text era confús. |
|
La lletra d’aquella alumna és confusa. |
Bibliografia
Paloma, D.; Rico, A. Diccionari de dubtes del català. Barcelona: Edicions 62, 1998, pàg. 50.
Jané, A. El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui. Quarta sèrie. Barcelona: Edhasa, 1980, pàg. 253-254.
Jané, A. El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui. Quarta sèrie. Barcelona: Edhasa, 1980, pàg. 253-254.
Darrera actualització: 15-3-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«confós i confús» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=972> [consulta: 17 gener 2021].
