suspens i suspès 

Cal distingir entre suspens, que és un nom, i les formes de participi del verb suspendre.

Exemple correcte Té un suspens de Dret Romà.
Exemple incorrecte Té un suspès de Dret Romà.
Exemple correcte Té quatre exàmens suspesos.
Exemple incorrecte Té quatre exàmens suspensos.


Suspens, doncs, és el nom —invariable quant al gènere—, que s’utilitza per referir-se a una qualificació que està per sota de l’aprovat.

Exemple correcte El sistema de crèdits ECTS té cinc notes per a l’aprovat i dues per al suspens.
Exemple correcte En cas d’empat, es tindran en compte els suspensos (cada suspens penalitza un punt).


El verb suspendre, entre altres significats, es refereix precisament a obtenir o donar la qualificació de suspens.

Exemple correcte He suspès l’examen de llatí.
Exemple correcte M’han suspès l’examen de llatí.


La forma de participi del verb suspendre (suspès, suspesa, suspesos o suspeses), que pot funcionar com a adjectiu, ha de concordar en nombre i gènere amb el nom que acompanya.

Exemple correcte Té l’examen d’equacions diferencials suspès.
Exemple correcte Només s’ha de tornar a examinar de l’assignatura suspesa.
Exemple correcte Hi ha una altra convocatòria per a tots els alumnes suspesos.
Exemple correcte L’alumnat repetidor haurà de tornar a fer les pràctiques si les té suspeses.
Darrera actualització: 3-5-2016
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«suspens i suspès» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1843> [consulta: 17 gener 2021].