Dijous 30 de gener de 2020, a les 17.30 h. a l’aula 0.3 de l’Edifici Josep Carner (Facultat de Filologia i Comunicació, Universitat de Barcelona) tindrà lloc una nova sessió del seminari per a la transdisciplinarietat Complèxica. La sessió anirà a càrrec del Dr. Albert Chillón (UAB) i porta per títol «Emparaular el món. Antropologia de la comunicació a través de l’obra de Lluís Duch».
A continuació podeu llegir el resum de la sessió i un currículum breu del ponent. Us hi esperem!
Veritable mestre del dubte, la pregunta i la paradoxa, Lluís Duch Àlvarez (Barcelona, 1936–Montserrat, 2018) caracteritzava l’antropologia filosòfica i simbòlica que va conrear com un camp “policèntric” de sabers i qüestions, perquè en efecte van ser molts, i molt diversos, els que la seva indagació va abastar. Encara que tal presentació responia, sobretot, a la seva honesta modèstia –la d’un savi que ho era a còpia de saber-se ignorant–, s’hi advertia una ferma persuassió de fons: mentre que la filosofia ortodoxa, sobretot la més academicista, es vol sistèmica i arquitectònicament travada, l’antropologia que Duch pacientment elaborà comprèn la imponent diversitat d’excepcions i d’iteracions, de facetes patents o latents, d’explícits i d’implícits, de paradoxes i contradiccions inherents a la humana conditio, això és, la concreta existència i experiència dels subjectes humans en els seus trajectes històrics, personals i col·lectius. I ho fa a partir de premisses teòriques i metodològiques que ell va contribuir decisivament a innovar, conscient que una problemàtica tan intrincada requeria aplicar el pascalià esprit de finesse, i no només l’esprit geometrique de les ciències dures. Vet aquí l’impuls del seu pensament, d’indubtable riquesa, estil i complexitat.
Escriptor i assagista, Albert Chillón (L’Hospitalet de Llobregat, 1960) és professor de Teoria de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i fundador del màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats (MECOPH). A més de la novel·la El horizonte ayer (2013), és autor de Literatura i periodisme (1993), La literatura de fets (1994), Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999) i La palabra facticia. Literatura, periodismo y comunicación (2014), entre altres textos relatius als vincles entre els camps literari, periodístic i mediàtic.
A més a més, en estreta col·laboració amb Lluís Duch, és coautor dels llibres La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011), Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación I (2012) i Sociedad mediática y totalismo. Antropología de la comunicación II (2016), i de nombrosos articles publicats per tots dos a El País i La Vanguardia.