El passat dimecres, 16 de setembre de 2015, Núvol es feia ressó d’una entrada publicada al blog Amb certa calma: qüestions de llengua i societat, de F. Xavier Vila. L’article, «Les fractures del procés», analitza el terme fractura, àmpliament utilitzat pel discurs unionista amb vista a les eleccions del 27S.
De tant sentir els opinadors nacionalistes (espanyols) parlar de la fractura de Catalunya, potser ens ha passat per alt que la veritable fractura que s’està produint no és en la societat catalana, sinó en el si de l’espanyola. En això, les dades disponibles no enganyen. És fàcil comprovar que la societat catalana no s’està esquinçant. Al contrari, totes les enquestes constaten que segueix essent un contínuum nacional entre aquells que senten únicament catalans i aquells —poquets, tot s’ha de dir—que es declaren només espanyols. Entre els dos pols continua havent-hi un gruix importantíssim de persones amb adscripció catalana i espanyola simultània, amb més o menys decantament cap a una banda segons el cas.