El dijous que ve, 25 de maig, tindrà lloc la catorzena sessió de la sèrie Complèxica – Seminaris per a la transdisciplinarietat, organitzats pel Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística i el Projecte Scripta:
«El paradigma de la complejidad y la sociología: Hacia una integración de sus vertientes epistemológica y metodológica»
Álvaro Malaina (EHESS i UCM)
Sala de Professors (Edifici Josep Carner UB), 18.30h
Seguint la distinció d’Edgar Morin entre “complexitat general” i “complexitat restringida”, podem efectivament distingir entre dues aproximacions diferents al fenomen de la complexitat, que han donat lloc a dues escoles diferenciades i sovint fins i tot oposades. D’una banda, la “complexitat general” consistira en una aproximació epistemològica a la complexitat, entesa com diria Henri Atlan com a “mesura de la ignorància” d’un subjecte observador respecte a un objecte observat caracteritzat per la seva “autopoiesi” i “clausura operacional” (Varela i Maturana). D’altra banda, la “complexitat restringida” consistiria en una aproximació metodològica mitjançant modelització computacional (com la simulació multi-agents) al comportament emergent i auto-organitzador dels sistemes complexos, que resultaria no determinista i sovint contraintuïtiu. Entre els referents de la primera escola es troben, entre d’altres, Edgar Morin, Ilya Prigogine, Francisco Varela o Heinz von Foerster. Entre els de la segona, Murray Gell-Mann, Robert Axelrod, John Holland o Stephen Wolfram. En la nostra presentació, proposem una confluència d’aquestes dues tendències des de la perspectiva d’una “sociologia complexa” possible que integraria els dos vessants en un paradigma comú unificat. D’una banda, presentarem, des d’una aproximació epistemològica de complexitat general, la naturalesa auto-organitzadora i morfogenètica del sistema social complex. De l’altra, presentarem des d’una aproximació metodològica de complexitat restringida, exemples de simulació multi-agnets del comportament emergent i auto-organitzador del sistema social complex. Proposarem finalment un paradigma de sociologia complexa que integri les dues vies d’aproximació al fenomen de la complexitat.