Nomenclàtor dels carrers de Barcelona

El web bcn.cat/nomenclator, de l’Ajuntament de Barcelona, explica l’origen del nom dels carrers de la ciutat de Barcelona i en fixa l’escriptura. Per designar molts dels carrers, s’han fet servir noms de personatges importants: escriptors, inventors, metges, polítics, religiosos, reis… però també n’hi ha que porten noms d’origen incert, probablement relacionats amb fets, situacions, pràctiques o decisions veïnals.

«Entre els noms de carrer curiosos, hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, anomenat així perquè es trobava fora dels plànols del projecte del Mas Guinardó i es descuidaren de posar-hi nom. També en aquest barri hi ha el carrer dels Periodistes, perquè un grup de professionals de l’Associació de la Premsa s’hi van construir pisos en cooperativa. A Gràcia hi ha el carrer del Perill, perquè ho era transitar-hi, de tants sots que hi havia a terra i de manca d’il·luminació nocturna. A la Ciutat Vella, hi ha el carrer de les Egipcíaques, perquè del 1579 al 1699, hi hagué una casa de dones que s’apartaven del món per fer penitència, a imitació de santa Maria Egipcíaca.» (Vilaweb, 16 de març de 2009)

El portal explica també com es decideixen els noms dels carrers, i conté una bústia de suggeriments per informar de possibles errors que s’hi puguin observar. Els noms es poden cercar des del diccionari virtual, navegant per les lletres de l’alfabet, o bé per mitjà del cercador.

Des del punt de vista lingüístic, és interessant perquè estableix l’ús dels articles i preposicions que regeix cada denominació. Així, per exemple, recull l’avinguda Diagonal (que no és avinguda de la Diagonal), el carrer d’en Blanco (que no és de Blanco ni del Blanco), el carrer de la Mare de Déu de Port (i no del Port) o el carrer de Mercaders (i no dels Mercaders).