ISSN: 2014-0894
Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació
Big deals vistos des d'una altra perspectiva
Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.
Les xifres que es remenen al llarg del text corresponen a dades extretes de les estadístiques de l'ARL durant el període 1990-2010. Segons aquestes, en aquest període de 20 anys s'ha quadruplicat el nombre de revistes disponibles, sobretot en els últims 12 anys, sense que hagin canviat els patrons de finançament per l'efecte dels big deals. A més del creixement s'aprecia que la escletxa entre biblioteques grans i petites ha disminuït a causa de la negociació entre les parts que discrimina preus en funció de la institució contractant (tant ets tant pagues) pràctica, d'altra banda, curosament oculta. Durant anys es ve parlant dels preus abusius de les revistes i de no poder mantenir les subscripcions a totes les revistes desitjades per la biblioteca (així i tot es segueix o s'intenta seguir fent) el que feia pensar que els big deals es vindrien a baix. Però el risc no està només en els preus de les revistes, sinó en el cost de les biblioteques en si, tenint en compte factors econòmics interns. Els pressupostos de la biblioteca han crescut més que la inflació, però molt menys que els globals de les universitats, el que es pot interpretar com una disminució de la seva rellevància dins de la pròpia institució.
Segons l'informe Finch1, que s'inclina per la via daurada a l'accés obert a les publicacions científiques, el pagament de les taxes per publicar pot anar en detriment dels pressupostos de la biblioteca i en la retallada d'algunes de les seves funcions. Alhora, les recomanacions d'aquest informe poden significar una nova victòria de les editorials en la seva lluita amb les biblioteques. La velocitat d'adaptació de les biblioteques a les TIC respecte a les editorials ha estat molt mes baixa, el que ha propiciat que les subscripcions persisteixin a un preu innecessàriament alt per aconseguir alts beneficis empresarials. En l'apartat de models de "baix cost" es posa de manifest l'elevat cost estimat per a la producció d'un article en una editorial comercial (aprox. 5.000 $) enfront d'un altre tipus, com per exemple, una editorial universitària els costos poden ser de 10 vegades menys. Es donen algunes fórmules de reduir despeses, com per exemple, fer només la versió electrònica de la revista i eliminar el format en paper o eliminar costos del copy-editing.
L'últim apartat del document analitza els nous rols dels bibliotecaris en l'era digital, les funcions tradicionals disminueixen (seria el cas del servei de préstec o l'ajuda en recerques referencials), i apareixen altres de noves, com les de ser intermediaris entre els autors i el públic en general. Les editorials, comparades amb les biblioteques, s'han mogut més ràpidament en el món digital, es mantenen líders i els seus beneficis no decreixen. La seva visió actual de l'accés obert és d'una oportunitat en lloc d'una amenaça, ja que serien els autors o les agències de finançament les que pagaran per publicar, per no parlar del model híbrid de coexistència de treballs en obert amb altres d'accés per subscripció dins de la mateixa revista. Encara que se'ls forci a disminuir els seus beneficis, encara tenen marge si apliquen algunes de les mesures esmentades anteriorment. Una de les opcions perquè les editorials mantinguin els big deals és realitzar la negociació a nivell de consorci de biblioteques, i fins i tot a escala estatal o afegint llibres digitalitzats als seus paquets. Els big deals són un clar exemple de la discriminació de preus en funció de la mida de la institució. És a dir, els mateixos paquets no costen el mateix en el món digital, depèn de qui els adquireixen, cosa que en l'era impresa no es podia permetre.
L'anàlisi anterior, que no és més que una síntesi del document, mostra la visió de l'autor respecte al paper que han jugat i que tenen actualment els big deals en les negociacions de les biblioteques amb les editorials comercials. La compra per paquets, si bé condueix a un augment considerable del nombre de títols de revista accessibles als usuaris de la biblioteca, aquest major accés pot inhibir la difusió de l'accés obert i afavorir l'oligopoli de les editorials en la distribució de les revistes.
1. Ressenyat a: Anglada, Lluís (2012). “Què cal fer per tenir un accés universal a totes les publicacions científiques que sigui de qualitat i sostenible” [en línia]. Blok de BiD: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 17 desembre. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/320>. [Consulta: 3 maig 2013].
Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra
Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].
Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.
Es tracta d’un document molt ben pautat on s’expliquen les conclusions d’un grup de treball intersectorial per redactar consells a l’hora d’endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.
Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.
Principalment, s’exposa la por per part d’aquest sector de que la facilitat d’accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la “manca de fricció” comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.
La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica
Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)
Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].
Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.
Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.
Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament
Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
La publicació d’articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l’accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d’articles s’anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l’augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l’entrada d’intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.
Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.
El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d’esbrinar si convé o és necessari el concurs d’intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s’ha d’entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.
Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].
Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.
El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.
El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.
Cerca
Etiquetes
Ressenyadors
Arxiu
Subscripció
RSS
