Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona


Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030 : strategic framework. Melbourne, Victoria State Library of Victoria. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].


Com seran les biblioteques públiques de Victòria l'any 2030? Hauran canviat radicalment les necessitats socials de la comunitat de Victòria? Com poden les nostres biblioteques públiques continuar sent transformadores i significatives per a les seves comunitats?

Aquestes preguntes són el punt de partida del procés que finalitza amb la redacció del document Victorian public libraries 2030: strategic framework.1 Unes qüestions de difícil resposta però sens dubte suggeridores per dissenyar el full de ruta de les biblioteques públiques de l’Estat de Victòria, Austràlia.

 

Radiografia de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Victòria (dades del 2014)

  • 263 biblioteques i 28 bibliobusos.
  • Equip de treball de 1.800 treballadors.
  • Fons físic de 8,8 milions de documents, amb 47,7 milions de préstecs anuals.
  • Fons de 269.000 llibres electrònics, amb 583.000 préstecs anuals.
  • 2,5 milions de carnets de biblioteca (46,2 % de la població de l’Estat de Victòria).
  • 28,5 milions de visites el darrer any.
  • Cost operatiu del servei: 38,8 AU$/habitant (equivalents a 26,4 €/hab.).

            (L’Estat de Victòria, amb capital Melbourne, és el segon més petit d’Austràlia
                                            i té una població de 5.821.300 habitants).

Durant el procés es va involucrar personal de les biblioteques, polítics locals i stakeholders. Per al seu desenvolupament, es va donar gran importància al valor de l’experiència i les opinions transversals, a la vegada que la participació generava sentiment de pertinença i implicació en les accions que en un futur se’n derivarien. Una bona metodologia participativa per elaborar un document estratègic.

Els objectius dels debats i tallers generats van ser:

  • Identificar les tendències globals que poden tenir un impacte en els futurs serveis de la biblioteca pública.
  • Explorar alternatives de futur, punts d’inflexió i respostes estratègiques a les tendències identificades.
  • Desenvolupar i ampliar la capacitat del sector per pensar estratègicament.
  • Crear un marc adaptable que permeti orientar la planificació estratègica.

Com a resultat del procés de reflexió es van identificar cinc tendències socials de futur que, al seu torn, dibuixaven l’evolució de la biblioteca cap a un escenari on la creativitat i el treball amb la comunitat agafen gran relleu:

 

Escenari “Creatiu” Escenari “Comunitat”

Escenaris de futur de la biblioteca pública

La gent crearà contingut i buscarà habilitats i recursos per desenvolupar i expressar la seva creativitat.  La gent consumirà contingut i buscarà classes, tallers i espais de suport per a l’aprenentatge i l’alfabetització del segle XXI.

 

Tendències socials

Creativitat Col·laboració Salut mental Aprenentatge dinàmic Connexió amb la comunitat
El desig de desbloquejar, expressar, desenvolupar i registrar interessos creatius. La voluntat de treballar de manera cooperativa i compartir amb altres.  La necessitat d’una llarga vida de la ment, compromís, estimulació i cura. La necessitat d’aprendre contínuament nou coneixement i habilitats per participar de manera completa en un entorn de canvi continu. El desig d’unes relacions estables i de confiança amb la gent i els llocs d’interès comú.

Una valoració personal

Vam saber d’aquest treball l’any 2013. Cercàvem referents per al proper Pla estratègic en biblioteques públiques de la nostra institució i el vàrem tenir molt en compte. Les biblioteques australianes tenen una llarga tradició en planificació estratègica, i sovint ens han servit de mirall.

Hi ha dos elements que no podem deixar de considerar i que, des del nostre punt de vista, són innovadors en aquest treball:

  • La tria de cinc prioritats socials a les quals les biblioteques poden aportar benefici

    Destaquem l’exercici d’imaginar com volen que sigui la societat d’aquí uns anys i identificar els àmbits de treball de la biblioteca per aconseguir aquesta societat que volen. El projecte identifica que, com a font local d’informació de la comunitat i d’alfabetització del segle XXI, les biblioteques públiques tenen l’oportunitat de jugar un paper important en el futur de les seves comunitats i prioritzen cinc prominents i emergents tendències socials. Nosaltres estàvem també immersos en el treball per identificar els potencials beneficis de la biblioteca pública2 i vam trobar moltes similituds entre els dos treballs. Compartíem l’interès de dotar els directors de les biblioteques d’eines per potenciar i incrementar el valor de la biblioteca pública cap a la ciutadania.
     

  • El projecte situa la biblioteca en una posició rellevant i prominent al centre de la comunitat l’any 2030

    Com hem ressaltat, els responsables d’aquest treball opten per dues opcions estratègiques: la “biblioteca creativa” i la “biblioteca de comunitat”. Aquests conceptes els trobem en d’altres projectes de biblioteca pública a Europa, Amèrica i a la mateixa Austràlia, que promouen espais –d’ús exclusiu o compartit amb altres usos– i que tenen com a principal finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu i obert a la participació de la ciutadania. El document Creative spaces in public libraries: how to persuade your library to develop a creative space, plan and implement the right kind of space and inspire your community to use it3 n’estableix els referents i recull exemples i bones pràctiques d’arreu.

Aprofitem aquest marc per fer un reconeixement al treball en planificació estratègica de dues altres regions que sempre ens han estat referents, ja que tenen xarxes de biblioteques públiques amb model de gestió semblant a la nostra Xarxa. Ens referim a la regió de Queensland a Austràlia i la d’Ontario al Canadà:

  • De la regió de Queensland destaquem el treball VISION 2017 for Queensland public libraries4, una declaració de visió estratègica desenvolupada per l’State Library of Queensland, la Queensland Public Libraries Association (QPLA) i la Local Government Association of Queensland (LGAQ) per al període 2013-2017.
     
  • D’altra banda al Canadà, l’Ontario Ministry of Culture va encarregar l’informe Third generation public libraries: visionary thinking and service development in public libraries (to 2020) and potential application in Ontario5 per ajudar en l'actualització de la seva política marc de suport a les biblioteques públiques.

Us convidem a consultar aquests treballs, clars referents en l’àmbit de la planificació estratègica en biblioteca pública.


1http://www.plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20...  
2El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals http://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/valor_social_biblioteque...
3http://www.libraries.vic.gov.au/downloads/2014_Shared_Leadership_Program...  
4http://plconnect.slq.qld.gov.au/manage/21st-century-public-libraries/vis...  
5http://www.mtc.gov.on.ca/en/publications/third_gen_libraries.pdf 

Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional

Carlos-Miguel Tejada-Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid


South Australian Public Library Network (2015). Tomorrow’s libraries: future directions of the South Australian public library network. [Adelaide]: South Australian Public Library Network. Disponible a: http://www.libraries.sa.gov.au/webdata/resources/files/SAPLN_tomorrow's_... [Consulta: 06/23/2016]


Aquest estudi se centra en el present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional (en anglès: South Australia). Aquest Estat el trobem a la part central del sud del país, essent un territori molt extens (984.377 km²), molt àrid i poc poblat (1,5 milions de persones, la qual cosa significa menys del 10 % de la població australiana).

La xarxa objecte d’estudi, South Australian Public Library Network, disposa de més de 130 biblioteques, i constitueixen un formidable exemple del valor de les biblioteques públiques a la societat d’avui i d’allò que en un futur poden ser. Es fixa un horitzó del 2030, és a dir, quinze anys i es va elaborar una visió mitjançant una consulta àmplia a diferents membres de la xarxa. Es van dissenyar cinc estratègies per a l’èxit, amb el seus quinze objectius i trenta-set accions a desenvolupar, identificant els beneficis per a les persones i per a la societat.

Llegir per plaer: com ho veuen (i ho viuen) els infants i les famílies d’Austràlia

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kids and family reading report: Australia. [Premiere ed.]. [Lisarow, NSW]: Scholastic Corporation; [London]: YouGov, [2015]. 84 p. Disponible a partir de: http://www.scholastic.com.au/readingreport. [Consulta: 01/06/2106].


Kids & family reading és un estudi de caràcter bianual que es realitza als Estats Units des de 2008, que té com a objectiu explorar les actituds i els comportaments relacionats amb la lectura per oci dels nens d’edats compreses entre els 6 i els 17 anys i que també recull les opinions dels seus pares i mares. L’estudi és una iniciativa de l’editorial Scholastic –especialitzada en l’àmbit pedagògic i infantil, i una de les més potents del món– i s’ha realitzat en col·laboració amb YouGov, una empresa de primer nivell que es dedica a l’estudi de mercats per mitjà de sistemes en línia.

Crònica de les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Eli Ramírez i Jordi Bosch
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Després de quatre anys sense celebrar-se, les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació han tornat a treure el cap aquest 2016. Es tracta d’un esdeveniment organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) que pretén aglutinar professionals de la informació en tots els seus àmbits, oferint un programa variat amb diverses línies per tal que tothom pugui escollir aquelles activitats que més li interessin.

Enguany, ja s’ha arribat a la 14ena edició i creiem que tothom és conscient que la nostra professió està patint força canvis. Tot i que els perfils clàssics persisteixen, com els qui treballen en biblioteca pública, es diversifiquen els rols i es comença a notar un volum important de professionals que ocupen altres sectors. L’objectiu de les Jornades era arribar també a aquestes persones, tot i que potser en un futur caldria canviar alguns formats per aconseguir-ho.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS