Descriptive Metadata for Web Archiving: un esquema de metadades d’OCLC per a la descripció de webs arxivades

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Dooley, Jackie; Bowers, Kate (2017). Descriptive Metadata for Web Archiving: recommendations of the OCLC Research Library Partnership Web Archiving Metadata Working Group. Dublin, Ohio: OCLC. 53 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2018/oclcresearch-descriptive... [Consulta: 19/05/2018].


El control bibliogràfic universal ha estat, des de fa més de dos segles, un objectiu fonamental de la comunitat bibliotecària. Paul Otlet i Henri La Fontaine, a principi del segle XX, amb el seu Répertoire bibliographique universel, ja van voler descriure tota la documentació del món mitjançant fitxes mòbils. I si ja en el temps d’Otlet i La Fontaine aquest objectiu era difícil d’assolir, amb l’explosió de la producció documental a la segona meitat del segle XX la fita va esdevenir gairebé impossible. Després de la II Guerra Mundial el nombre de publicacions augmentà exponencialment i, a més, es presentà en formats molt diversos.

El cop de gràcia a aquesta cursa inassolible pel control bibliogràfic universal va ser l’aparició d’Internet, que amb les seves facilitats de publicació van posar a l’abast de qualsevol persona i institució la creació de continguts. A més, aquest nou contingut web té una de les característiques més pernicioses per al control bibliogràfic: la seva volatilitat. En efecte, si fins a llavors les publicacions, tot i el seu gran volum, eren materials relativament estables i de contingut inalterable, amb el web tot esdevé inestable. Es creen pàgines web algunes de les quals desapareixen en qüestió de setmanes o mesos, i la gran majoria actualitzen el seu contingut amb una freqüència tal que, parafrasejant Heràclit d'Efes, «un home no es pot banyar dos cops en la mateixa web».

La comunitat arxivística ha estat un altre dels sectors damnificats per aquest canvi en el volum i la naturalesa de la informació amb la irrupció del web. Tot i tenir un enfocament de la descripció diferent al de la comunitat bibliotecària (agrupacions de documents en lloc de recursos individuals; accent en el context més que no pas en la descripció; etc.), la variabilitat de les pàgines web ha dificultat la tasca per a l’elaboració de descripcions arxivístiques acurades.

Al llarg dels darrers anys, diversos han estat els intents d’elaborar uns criteris de representació dels continguts web que donessin resposta als reptes mencionats. Alguns han estat dissenyats dins d’un marc més ampli de descripció, com és el cas dels «recursos integrants» de Resource Description and Access, o Describing archives: a content standard en el context de l’arxivística, mentre que d’altres organitzacions, com el PADICAT, han aprofitat esquemes de metadades genèrics com Dublin Core per elaborar perfils d’aplicació específics per a la descripció de les pàgines web arxivades.

Ara, al 2018, és OCLC qui presenta la seva proposta d’esquema de metadades per a la descripció de webs arxivades, el Descriptive Metadata for Web Archiving. Es tracta d’una recomanació molt poc granulada, amb només 14 propietats, 8 de les quals són elements de Dublin Core Metadata Element Set.

Collector          Extent               Source of description
Contributor Genre/Form Subject
Creator             Language         Title
Date                 Relation            URL
Description      Rights      

Les autores de la proposta, Jackie Dooley i Kate Bowers, posen especial èmfasi en el fet que Descriptive Metadata for Web Archiving vol esdevenir «un pont entre els enfocaments bibliogràfics i arxivístics de la descripció» (p. 5). De fet, la proposta tracta de superar aquesta dualitat amb una metodologia d’elaboració plenament orientada a l’usuari, basada en l’informe Literature review of user needs, també d’OCLC. En aquest interessantíssim document, poc freqüent en projectes d’aquesta mena, s’analitzen les necessitats de dos tipus d’usuaris de metadades: els usuaris finals i els professionals de metadades. La revisió bibliogràfica conclou coses tan significatives com que per als usuaris finals és important disposar d’informació contextual de la procedència de les pàgines web arxivades, o com que per als professionals és força important trobar formes de combinar les normes bibliotecàries i les pràctiques arxivístiques.

Una altra idea forta de Descriptive Metadata for Web Archiving és la voluntat de ser un esquema compatible amb la resta d’esquemes ja existents, generalment més granulats. D’aquesta manera es pretén «millorar la compatibilitat i fomentar la consistència entre entorns de descobriment» (p. 16). En aquest sentit, la proposta d’OCLC sembla pretendre anar un pas més enllà de l’actual ús de Dublin Core Metadata Element Set com a «màxim comú divisor» de la interoperabilitat, tot agregant elements propis de la comunitat arxivística como el context de procedència i la descripció en l’àmbit de col·lecció.

Per finalitzar, destacar l’encert de dedicar bona part de la proposta als seus fonaments teòrics i metodològics. Gairebé un terç del total de les 53 pàgines que ocupa el document està dedicat a exposar i explicar els objectius, les pràctiques descriptives i els estàndards ja existents, els estudis previs fets per l’OCLC mateixa (el ja esmentat Literature review of user needs i Review of harvesting tools, una revisió d´eines de recol·lecció web), i un apartat molt interessant sobre diversos problemes sense resoldre encara que hauran de ser motiu de recerca en un futur.

Caldrà veure quin grau d’acceptació i d’implementació real tindrà Descriptive Metadata for Web Archiving, ja que la seva simplicitat pot ser, alhora, el seu punt fort i feble. Punt fort perquè dona una resposta mixta, escalable i econòmica a un problema compartit per biblioteques i arxius; punt feble perquè aquesta mateixa simplicitat pot fer la proposta poc atractiva per a institucions i serveis amb projectes de gran complexitat funcional.

Una jornada de reflexió sobre accés obert: èxits i desafiaments

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ISSN Conference 2018 : une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis = an international perspective on open access in scholarly communication: achievements and challenges. Disponible a: <https://webcast.in2p3.fr/container/issn-conference-2018>. [Consulta: 14/05/2017].


El proppassat 26 d’abril es va celebrar a l’École Nationale d'Administration a París una jornada que, sota el títol Une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis, va abordar diversos aspectes relacionats amb el fenomen de l’accés obert. La sessió estava organitzada pel Centre International de l'ISSN, l’agència encarregada de l’assignació de codis ISSN per a la identificació unívoca de revistes. Aquells que no vam tenir la sort de viatjar a París per assistir a la jornada podem almenys consultar els vídeos de les diverses presentacions.

El programa constava d’una conferència inaugural a càrrec de Jean-Claude Guédon, professor de la Université de Montréal, seguida de vuit presentacions, cadascuna de les quals es pot consultar per separat. A continuació resumirem breument les diverses intervencions.

Ets natiu o immigrant digital?

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS