Full de ruta de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Biblioteques Municipals de Sabadell [2019]. Pla director de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025. [Sabadell]: Ajuntament de Sabadell; [Barcelona]: la Diputació. 46 p. Disponible a: <http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/pla_biblioteques_2020-2025.pdf>. [Consulta: 23/06/2019].


Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 

Per a Sam Ashe-Edmunds: «Una declaració de principis és una expressió de les creences essencials d’una companyia o individu. Les companyies escriuen la declaració per identificar-se i connectar-se amb el consumidor. A més, la declaració permet als empleats estar a l’aguait de les prioritats i objectius de la companyia. Per exemple, una companyia pot apuntar com un dels seus principis guia que «el servei al client és la prioritat número u». La declaració de principis juntament amb la de missió i visió, formaran la cultura i el clima corporatiu. Els principis guia són declaracions positives sobre la missió central de l’agència. Comparteixen les aspiracions de la companyia amb els seus clients».

Si canviem les paraules companyia i clients per biblioteca i usuaris (per bé que en d’altres moments ja s’ha parlat molt de la idoneïtat de parlar de client o usuari en l’àmbit bibliotecari), som davant tota una declaració de principis de les Biblioteques Municipals de Sabadell per al període 2020-2025.

Segons la meva opinió, aquest pla és important per dos motius. En primer lloc, perquè no és massa habitual que existeixin tals plans en els entorns de les biblioteques públiques, per la qual cosa citaré dos que em semblen igualment significatius: el vigent Plan estratégico para la red de bibliotecas públicas del Ayuntamiento de Madrid 2017-2020, i el ja finalitzat Plan estratégico del Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra 2010-2014. I, en segon lloc, és important perquè molt més enllà d’aquella declaració de principis que centra l’estudi en un lloc, que defineix la missió, la visió i els projectes de futur de les biblioteques, determina de forma concreta i amb dades reals (o el més aproximades possibles) dos aspectes fonamentals com són els recursos humans i el pressupost.

Però és que aquestes biblioteques ja tenen molt camí recorregut en això de la planificació des de la dècada de 1970, moment en què es va inaugurar la primera biblioteca municipal, fins avui dia. El pla és l’evolució natural del Pla de Biblioteques Municipals de Sabadell 2006-2011 on es van fixar els compromisos d’inversió i elements de planificació necessaris per al desenvolupament de la xarxa. I aquest, al seu torn, és fruit dels anteriors com l’Estudi de planificació bibliotecària per a la ciutat de Sabadell de 1985, el Pla de Biblioteques. Xarxa municipal de Sabadell de 1993, el Servei de Biblioteques. Pla d’actuació de 1997 i el Pla de Biblioteques de Sabadell de 1998. 

Com tot pla que s’ho valgui, consta un definició espaciotemporal de la ciutat de Sabadell amb un detallat estudi del seu entorn i població; consta d’una missió, una visió, punts forts i dèbils i un organigrama que recull clarament la titularitat municipal de les biblioteques gestionades de forma concertada amb la Diputació de Barcelona i integrades a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona. Defineix igualment, de forma inequívoca, els serveis de la Biblioteca central urbana, de les biblioteques de proximitat i els serveis d’extensió bibliotecària.

Malgrat el context de crisi econòmica, les fortes restriccions pressupostàries en determinats períodes i la falta d’un Pla director, el període 2010-2018 es va caracteritzar, a grans trets, pel creixement exponencial dels usos dels principals serveis de la xarxa; per l’increment i consolidació de la col·laboració amb els agents externs, especialment amb la comunitat educativa i les entitats de la ciutat, cosa que va permetre la consolidació del treball en xarxa, de la programació d’activitats i de l’estructura organitzativa, amb una única visió del servei de ciutat i un aspecte fonamental que, a partir de les dades del 2013, estableix que les biblioteques de Sabadell produeixen un benefici directe a la comunitat (ROI: retorn a la inversió) suficientment elevat (1,88 € per cada euro invertit en el servei).

A Sabadell tenen clar, entre d’altres, que les biblioteques públiques són un element essencial per promoure una ciutadania més informada, més culta i, per tant, més autònoma i crítica; que són equipaments culturals de proximitat que ofereixen un servei legalment preceptiu; que les biblioteques ajuden a construir i enfortir l’esfera pública; que contribueixen al procés d’autoaprenentatge, donant suport a la formació i facilitant la inserció en el món laboral; que participen en la construcció de les regles de convivència que beneficien el conjunt de la comunitat i que són espais no excloents, llocs segurs de foment de la diversitat, on la comunitat participa de manera racional i conscient en la construcció d’una societat i una ciutadania democràtica.

Tots aquests factors justifiquen un replantejament del model històric de les biblioteques, que reflecteix la voluntat d’evolucionar al ritme del temps, aprofitar els recursos que brinda la tecnologia i, sobretot, posar-les al servei de noves maneres d’entendre el procés d’aprenentatge i de relació social. 

Per això, aquest pla ha de permetre repensar i adaptar la biblioteca, i ser al mateix temps fidels a la seva essència: ser un espai de coneixement i expressió cultural a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes. A partir de la definició d’aquest nou model, aquest full de ruta, aquesta brúixola, fixa els eixos principals que regiran l’estratègia del servei durant el desenvolupament del Pla director des de 2020 fins a 2025.

La relació entre les necessitats i els interessos de la ciutadania i l’accés a la garantia d’equitat social i el coneixement es representa en quatre àmbits d’acció estratègica: experiència, apoderament, participació i innovació. Es pretén dissenyar un model de biblioteca centrada en les persones: que doni resposta a les necessitats i els interessos dels usuaris; una biblioteca transformadora de l’entorn; una biblioteca per descobrir: que faciliti el descobriment i l’exploració del coneixement; una biblioteca on aprendre: que faciliti l’aprenentatge al llarg de la vida; una biblioteca que estigui dotada dels espais i els recursos (econòmics, humans, materials) per facilitar l’experimentació, la cocreació i la generació de nou coneixement i una biblioteca on compartir: que promogui els espais de trobada, socialització, debat i intercanvi d’idees i experiències; que faciliti la connexió entre les persones.

El servei de biblioteca pública a Sabadell requereix adaptar-se al nou model de servei descrit per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, sense renunciar al camí desenvolupat en els darrers anys. Per això, és imprescindible dotar la xarxa de les infraestructures, les millores, i també dels recursos humans i els instruments i òrgans de governança i participació necessaris per a la consecució del model i el compliment del servei preceptiu que requereix la ciutat.

A banda de les declaracions de principis que sempre suposen els plans, destaco la proposta de millora d’infraestructures però, sobretot, com ja he mencionat, la quantificació concreta de la plantilla proposant una recuperació de la plantilla anterior al Pla d’ajustament (2012) amb la incorporació de dos tècnics auxiliars de biblioteca i un subaltern, de tres figures tècniques: un educador/-a social, un gestor/-a biblioLab i un gestor/-a disseny i màrqueting. I, per damunt de tot, una estimació ajustada a la realitat, del pressupost que suposaria dur a terme tots aquests projectes, perquè tots sabem que si no hi ha pasta no hi ha pla, així de simple. No deixeu de llegir (i imitar en tant que sigui possible i amb el seu permís) aquest pla…

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Una professió global

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].


Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

Adaptació dels edificis bibliotecaris a funcions cada vegada més diverses: i ara, què passarà?

Santi Romero
Arquitecte 
Cap de la Unitat d’Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


Gil Solés, Daniel (2018). Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI. [46] p. ISBN 9781718079113. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/33979/>. [Consulta: 06/06/2019].


Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.

Ciència de dades i biblioteques: encara penses que no té res a veure amb tu?

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Burton, Matt; Lyon, Liz; Erdmann, Chris; Tijerina, Bonnie (2018). Shifting to data savvy: the future of data science in libraries. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh. 24 p. Disponible a: <http://d-scholarship.pitt.edu/33891/1/Shifting%20to%20Data%20Savvy.pdf>. [Consulta: 05/06/2019]. 


El treball que ressenyem és un informe que recull i fa síntesis d’un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS