Jesús Gascón
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

The Code4Lib journal. <http://journal.code4lib.org>. [Consulta: 01/02/2012].

Quan aquesta publicació apareix per primera vegada, en acabar el 2007, la presència de la informàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació a biblioteques, arxius i institucions similars, era ja habitual. Eren centres que de feia temps vivien en un estat de canvi progressiu i d’adaptació al canvi, i on ja es donava una àmplia oferta de serveis digitals, consolidats i integrats en la realitat quotidiana de qualsevol biblioteca. La constant ampliació d’aquests serveis i el gran nombre de nous productes i tecnologies aplicables d’una o una altra manera fa difícil al professional de la informació estar-ne al dia i valorar-ne adequadament les possibilitats d’incorporar-les al seu centre.

Code4Lib journal és una revista que vol, partint d’aquesta realitat, oferir a la comunitat bibliotecària (en un sentit molt ampli: personal de biblioteques, arxius i museus, segons la mateixa revista declara) informació pràctica per aprofundir i avançar en el desenvolupament dels serveis digitals a la biblioteca, centrant-se en les eines i programes aplicats, en aplicacions tecnològiques i en experiències de professionals de la informació, més que no pas en les dels informàtics. Tot i qualificar-se de revista «per i per a bibliotecaris» (en un sentit molt ampli de la professió), també vol ser un punt d’unió entre bibliotecaris i programadors, als quals vol fer veure la necessitat de treballar conjuntament i d’adaptar els seus productes a contextos i situacions amb necessitats diferenciades, que el seu client bibliotecari coneix de primera mà, però a les que no s'acostuma a donar prou atenció.

La mateixa publicació diu a la seva presentació que cobreix un nínxol de mercat: la descripció de programaris i les seves aplicacions «més enllà de la pura recerca teòrica en biblioteques digitals». De fet, la majoria de contribucions tracta de programes i tecnologies per a la creació i explotació de serveis i col·leccions digitals, i de l’ús dels ordinadors en la biblioteca i serveis relacionats, i d’aplicacions creades per millorar els programes habituals per a la gestió de la informació. No es limita a la descripció o fonamentació de l’eina, sinó que intenta donar-ne prou elements per poder-la valorar en comparació amb d’altres similars i avaluar-ne el context i l’impacte.

Responent a la temàtica tractada, és una revista electrònica d’accés obert, sense equivalent imprès, i on cada contribució és editada en un format similar al d’un bloc, de manera que pot haver-hi interactivitat, reflectida en els comentaris dels lectors o del mateix autor, que pot respondre als primers o afegir-hi modificacions i actualitzacions.

Darrera la revista hi ha la comunitat Code4Lib, xarxa professional i social d’especialistes en el camp (literalment, a la seva presentació «col·lectiu de hackers, dissenyadors, arquitectes, conservadors, catalogadors, artistes i instigadors de tot el món, que treballen principalment per a i amb biblioteques, arxius i museus en “coses de” tecnologia». I que vol treballar, a la manera dels projectes de codi obert, amb una oberta cooperació per a l’intercanvi i distribució d’idees i experiències. La comunitat nasqué en 2005 arran del contacte entre professionals en una llista de distribució. Des de llavors fan conferències anuals (la primera en 2006) i mantenen mitjans com un canal IRC, un wiki , un agregador de blocs i aquesta revista que, de fet, va néixer com un experiment en aquesta línia, que ja es pot considerar fructuós i consolidat.

El primer número surt el desembre de 2007 i des de llavors surt amb periodicitat trimestral, més o menys puntualment cap a l’última setmana (o primera del mes següent) de març, juny i setembre, encara que l’últim any s’ha anat endarrerint un mes de mitjana.

S’hi publiquen articles, ressenyes de monografies i programaris, congressos, informes de projectes i activitats... La mitjana va dels sis als deu articles per número, amb una o dues ressenyes o informes. Abunden, pel caire pràctic que vol donar a la temàtica, les experiències i estudis de cas i descripcions de projectes, comparacions o comentaris sobre programes o aplicacions innovadores o descripcions de bones pràctiques. Hi ha, també, alguns articles més «teòrics» sobre problemes i prospectives relacionats amb la tecnologia i la biblioteca.

En els quinze números publicats fins al moment, es poden trobar temàtiques diverses, però en destaquen les contribucions relacionades amb experiències de millora en l’explotació de catàlegs (conversió de MARC a altres formats, gestió i explotació de registres bibliogràfics i autoritatius, programaris de bases de dades...), assignació i ús de metadades, desenvolupament d’aplicacions web, aplicacions per a telèfons mòbils (vinculades a serveis d’informació i consulta), visualització de la informació, interacció d’usuaris amb sistemes, ús de programes com Drupal amb diferents objectius... En molts d’ells, reflectint la naturalesa col·laborativa de la publicació, s’inclouen pantalles amb parts del codi font dels algorismes creats per a alguna aplicació. Val a dir que el major gruix de contribucions prové de l’àmbit de les biblioteques universitàries, situació d’altra banda previsible, pels majors recursos que solen tenir; de tota manera, són aplicacions fàcilment aplicables a qualsevol entorn documental.

La revista vol publicar sobretot articles pràctics i encoratja especialment els treballadors de biblioteques perquè n’expliquin les experiències i programes creats per a casos concrets. Per això, exclou algunes maneres de fer típiques de revistes de l’àmbit científic i acadèmic que consideren que poden retraure la participació de persones que no pertanyen a l’àmbit acadèmic. Així, tot i remarcar que les contribucions han de tenir una qualitat mínima, no dóna criteris formals ni directrius de presentació, o recomana de no incloure revisions bibliogràfiques ni estats de la qüestió, sinó passar directament a les aplicacions i experiències. Les contribucions tenen formats a mig camí entre l’article científic i l’article d’un bloc o la contribució a una llista de distribució.

Igualment, apliquen en la recepció d’originals un sistema de procés editorial, no una mera avaluació d’experts que accepta o no la contribució (i que no queda exclosa per a un futur, com a complement al procés): és a dir, el comitè editorial, en rebre una proposta, treballa, si és necessari, conjuntament amb l’autor fins que la proposta arriba a tenir, mitjançant suggeriments de canvis per part de tot el consell, la qualitat o característiques desitjades. Aquest procés, més lent i carregós per a la revista, possiblement, és encertat, ja que encoratja a participar-hi a persones que, amb un procediment més rigorós, d’acceptació o no d’un original ja acabat, no es creurien capacitades per fer-ho.

El plantejament pot semblar poc ambiciós i contraproduent, però al contrari, assoleix l’objectiu buscat i les contribucions són, efectivament, escrites majoritàriament per personal que treballa «al peu del canó» amb aquestes tecnologies i amb un caire molt pràctic. La qualitat, d’altra banda, és alta i les contribucions solen estar ben fonamentades i raonades, amb un desenvolupament de les aplicacions molt entenedor i francament útil. D’altra banda, el format es revela àgil i pràctic, que és, en el fons, una aspiració de la publicació i la comunitat que l’edita.

Tenim, per tant, un bon mitjà per als professionals on trobar informació, entenedora i orientada a les nostres necessitats, sobre novetats tecnològiques aplicables als serveis que oferim. A més, ens ofereix idees i pràctiques fàcilment aplicables a contexts similars, per la qual cosa té un component pràctic que és d’agrair, i amb la possibilitat de poder interactuar amb els autors i altres lectors, o de participar en altres mitjans de la mateixa comunitat editora. Poca cosa més podem demanar-hi.

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Les petites i mitjanes empreses (pimes) i les microempreses constitueixen les tipologies d’empreses més nombroses en les economies del coneixement i desenvolupen un rol clau en la innovació. Per aquest motiu determinar el nivell d’accés i l’ús de la informació tècnica i derivada de la recerca per part d’aquestes empreses, identificar les dificultats i barreres, així com quantificar els costos, els beneficis i el valor assignat és bàsic per la viabilitat dels processos innovadors i per a les pròpies pimes. Aquest és l’objectiu de l’informe danés, Access to Research and Technical Information in Denmark elaborat per la Danish Agency for Science, Technology and Innovation i la Denmark’s Electronic Research Library. La investigació ha estat realitzada a partir de qüestionaris en línia breus a un centenar d’empreses i una vintena d’entrevistes en profunditat a professionals investigadors o gestors d’empreses innovadores, sovint de recent constitució vinculades a incubadores i a empreses col·laboradores de l’administració.

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d’objectes d’informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d’objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l’univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d’acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d’informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d’informació; community managers; gestors d’informació... Són només una petita mostra del conjunt d’elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l’univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.

Li, Chan, Felicia Poe, and Michele Potter, et. al. UC Libraries Academic e-Book Usage Survey. Oakland, CA: University of California Libraries, May 2011. At: http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su... [Consulta: 19/12/2011].

Si bé la presència de llibres digitals a les biblioteques universitàries no és un fenomen tan recent com es pot pensar (REBIUN), si que és cert que la penetració que ha tingut en les seves col·leccions ha estat més lenta que en altres formats digitals, fet que ha provocat que hagi costat un cert temps poder disposar d’informes que n’analitzin l’accés i l'ús. En aquest context s’emmarca l’estudi que avui presentem.

El document conté els resultats d’una enquesta feta als usuaris de les biblioteques de la Universitat de California (més de 2.500 respostes), sobre l’ús d’una col·lecció d’uns 20.000 títols de llibres digitals d’Springer, pluridisciplinars però amb una presència majoritària en l’àmbit de les ciències per sobre de les humanitats.