Asimetries en la transformació digital de la ciència (segons els autors de correspondència) 

Blanca Rodríguez Bravo
Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León


Bello, Michela; Galindo-Rueda, Fernando (2020). «Charting the digital transformation of science: findins from the 2018 OECD International Survey of Scientific Authors (ISSA2)». OECD science, technology and industry working papers, no. 03. 94 p. Disponible en: <https://doi.org/10.1787/1b06c47c-en>. [Consulta: 17/06/2020].


Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.

L’objectiu de l’enquesta, d’abast global, era identificar i mesurar els aspectes clau en la transformació digital de la ciència. El document que ressenyem explora l’impacte potencial de la digitalització mitjançant una combinació de diferents indicadors i les respostes de recerca de 12.000 autors. La població objectiu van ser els autors de correspondència de les publicacions científiques recollides en bases de dades bibliogràfiques. Així, si bé les respostes procedeixen principalment de l’acadèmia, no s’hi limiten.

L’informe s’estructura en tres parts. A la primera, proporciona evidències de l’adopció de les noves pràctiques digitals en la ciència a partir d’una anàlisi descriptiva de les dades obtingudes a l’enquesta. La segona part investiga si perfils diferents d’autors s’associen amb diferents nivells i models de digitalització. A l’última part, l’anàlisi explora les implicacions de la digitalització de la ciència en termes de noves necessitats dels científics (infraestructura i competències), pràctiques i impacte en la recerca. 

Al primer apartat, l’estudi identifica quatre facetes relatives a la digitalització de la recerca científica:

  • L’adopció d’eines digitals per a la col·laboració i la productivitat en tots els estadis del procés científic;
     
  • La difusió i l’accés a dades i codi que permet la digitalització;
     
  • L’ús d’eines digitals avançades de tractament de dades que fan possible investigar preguntes més complexes i adoptar nous mètodes de recerca;
     
  • El desenvolupament de la identitat digital i de la comunicació en línia del treball científic.

A la segona part, es posen en relació les variables estudiades en un intent d’apreciar com correlacionen els indicadors estudiats amb el país, la disciplina, el gènere, l’edat, etc. Finalment, el darrer apartat, després de realitzar el mapatge de les múltiples facetes de la digitalització de la ciència, tracta d’identificar els factors clau que impacten en la digitalització en tres passes: identificant els reptes que han de superar els científics en el seu treball; examinant la connexió entre digitalització i mesures d’impacte científic; i explorant les opinions personals sobre con veuen els autors l’impacte de la digitalització de la ciència.

Els resultats obtinguts sobre el comportament dels científics mostren que encara que l’activitat digital té una penetració generalitzada, la transformació digital experimentada varia segons àrees disciplinàries i sectors, i està molt influenciada per factors com ara normes, experiència, habilitats i disponibilitat de dades.

Destacarem a continuació aquells aspectes que ens han interessat més. En aquesta ressenya no caldria ressaltar tots els resultats d’un informe que té un clar interès en estudis sobre l’actualitat de la transformació digital de la ciència i la comunicació acadèmica.

Els resultats posen de relleu que l’ús d’eines digitals avançades per al tractament de dades es més comú en informàtica, enginyeria, i ciències biològiques. La utilització de big data i de mètodes computacionals incrementen no tan sols el volum sinó també la complexitat i la naturalesa de les dades processades pels científics. Tal com posa de relleu aquest informe, les tècniques i tecnologies d’una ciència de dades intensiva són tan diferents de les tradicionals que s’ha parlat d’un quart paradigma per a l’exploració científica. 

S’aprecia que la col·laboració i les pràctiques de ciència oberta poden reforçar-se mitjançant les pràctiques digitals. Les eines digitals faciliten la reutilització de les dades, generen expectatives d’eficiència i reproductibilitat de la recerca però també suposen un repte. L’ús intensiu de dades i la seva amplitud d’accés han incrementat la preocupació sobre la normalització i integritat de les dades (qualitat), ètica (privacitat), incentius de la recerca, drets de propietat intel·lectual, entre d’altres.

L’enquesta de 2018 aborda el tema de les dades de recerca i els resultats obtinguts mostren que menys del 50 % dels autors dipositen les seves dades o codi en un repositori o ho comparteixen amb l’editor com a informació suplementària al seu article. Es posa de manifest que proporcionar les dades no equival a la seva reutilització. Menys del 30 % dels qui les obren afirmen haver-les ofert amb metadades i complint les normes que permetin la seva integració amb les procedents d’altres fonts. El cost i el temps semblen ser els principals inhibidors d’aquesta pràctica. Les pràctiques de compartir dades són més comunes en les ciències biològiques i menys en arts i humanitats, ciències socials i matemàtiques.

El percentatge de publicacions en accés obert s’hauria incrementat si atenem les respostes dels autors de correspondència enquestats. El 70 % de les publicacions de 2017 estarien disponibles a final de 2018 en accés obert. Així mateix, es constata un marcat compromís per definir la identitat digital i establir vincles amb el propi treball, com també per comunicar la recerca més enllà dels canals convencionals. L’interès detectat és superior en els camps de les arts i humanitats, les ciències socials i la biologia i ciències agrícoles.

Com he apuntat, l’estudi ha trobat evidències de diferències no només entre disciplines sinó també en funció del país, el gènere i l’edat. Respecte del gènere, les dones semblen menys involucrades en l’ús d’eines tecnològiques avançades i en les pràctiques de compartir dades i codi. Al contrari, manifesten un major compromís amb les activitats que contribueixen a construir la identitat digital i a comunicar la recerca.

Els resultats demostren un ús generalitzat de les mètriques tradicionals basades en el prestigi de la revista, el nombre de publicacions revisades per experts i el nombre de cites. No obstant, el 20 % dels enquestats refereixen utilitzar també mètriques d’ús en línia com ara visualitzacions, descàrregues, etc., mètriques que els editors han començat a proporcionar. En aquest apartat, els investigadors dels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia manifesten que els indicadors quantitatius s’utilitzen en el seu entorn de treball per prendre decisions sobre la contractació de personal o la seva promoció.

En la darrera part de l’enquesta, es demana als investigadors que es posicionin respecte de dos afirmacions oposades que representen percepcions contradictòries sobre la transformació digital de la ciència, a saber: 

  1. Oportunitats per incrementar l’eficiència i la productivitat del treball versus més càrrega de treball sense retribució; 
     
  2. Possibilitat de resoldre problemes més complexos versus foment d’una recerca de baixa qualitat;
     
  3. Facilitat per a la inclusió i la col·laboració versus promoció de l’exclusió i d’una excessiva competitivitat; 
     
  4. Obertura de la ciència a la societat versus recerca de la celebritat i pressions externes; 
     
  5. Millora d’incentius versus comportament distorsionat o poc ètic.

Els científics donen suport al primer enunciat de manera generalitzada. Són optimistes respecte de la digitalització, especialment els de ciències agrícoles, biològiques i informàtica, les àrees on la transformació digital ha calat més. En tots els camps, els autors esperen que la utilització de les eines digitals comporti una major col·laboració en la recerca –especialment de caràcter internacional–, i major eficiència en el treball. Per bé que segueixen essent positius, es mostren menys segurs quant a l’impacte que pugui tenir la digitalització en l’avaluació i els incentius dels investigadors. Els investigadors joves, que destaquen positivament en totes les dimensions de la transformació digital identificades, són més escèptics que d’altres científics sobre els efectes de la digitalització de la ciència en l’avaluació de la recerca i en els mecanismes de recompensa. 

Certament, no s’han trobat evidències de beneficis tangibles per als investigadors que es comprometen amb la compartició de dades o que utilitzen eines digitals avançades. Els incentius per als científics i la modificació dels criteris d’avaluació són, no obstant, requisits imprescindibles per a una efectiva i completa transformació digital i per a la implementació real del model obert de comunicació científica. 

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].


La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Kits d’eines per obrir l’ensenyament: aprenguem a ensenyar amb OER

Gema Santos-Hermosa
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Elder, Abbey (2019). The OER starter kit. Ames, IA: Iowa State University Digital Press. IX, 87 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31274/isudp.7>. [Consulta: 01/06/2020].

«OER toolkit» (2020). The Learning portal. [Toronto]: College Libraries Ontario. Disponible a: <https://tlp-lpa.ca/oer-toolkit>. [Consulta: 01/06/2020].


Durant la darrera Conferència general de la UNESCO, celebrada el 25 de novembre de 2019, es van aprovar per unanimitat unes recomanacions pel desenvolupament i implementació dels recursos educatius oberts (o open educational resources, OER) en benefici de la comunitat educativa de tot el món: les Draft recommendation on open educational resources (també disponible la versió en espanyol)1.

Recordem que els recursos educatius oberts o OER són materials d’aprenentatge en qualsevol format que es trobin en el domini públic o estiguin protegits per drets d’autor que s’hagin publicat sota una llicència oberta, que hi permeti l’accés, la reutilització, l’adaptació i la redistribució sense cap cost per part de tercers.
Ara fa uns mesos, tot just abans del confinament, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió intergovernamental d’experts i expertes OER a París amb l’objectiu de llançar una coalició internacional per implementar les recomanacions OER de la UNESCO (Dynamic Coalition for the UNESCO OER Recommendation). Aquesta estratègia i compromís de cooperació internacional, sumada a l’emergència sanitària de la COVID-19, ha fet accelerar l’accés obert a continguts culturals i educatius.

Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

La monografia ha mort, llarga vida a la monografia!

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu


Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].


Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS