Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Si s’haguessin de trobar alguns trets característics d’aquestes noves iniciatives es podrien sintetitzar en:

  • Una alta especialització de les iniciatives, ja sigui quant a les tipologies de publicacions o en els seus canals de difusió.
     
  • Molt centrats en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, sobretot en la publicació de monografies.
     
  • Una aposta clara per la publicació en accés obert.

Aquestes noves editorials es troben sovint impulsades per grups d’acadèmics que s’organitzen per generar nous models de publicació, ja sigui de forma independent o dins de les seves institucions, comptant amb la participació de les seves biblioteques. Les biblioteques universitàries, a partir del desenvolupament dels repositoris institucionals de les seves organitzacions, es posicionen cada cop més en l’entorn de la publicació acadèmica. En un primer estadi, els repositoris institucionals actuaven ja com a sistema de publicació de part de la producció de la seva organització. Però cada cop més, els canvis que estan portant a terme les biblioteques universitàries en la seva oferta de serveis fan que participin també en part dels processos d’edició de literatura científica.

Aquest vindria a ser el context en el qual el Joint Information Systems Committee (JISC) del Regne Unit emmarca aquest informe. Prenent com a punt de partida la iniciativa OAPEN-UK, projecte de recerca finalitzat l’any 2016, que explorava diferents aspectes relacionats amb la publicació de monografies dels àmbits de les ciències socials i humanitats en accés obert, el JISC posa ara els seus ulls en iniciatives de cooperació d’altres països, com és el cas de la Library Publishing Coalition (LPC) dels Estats Units d’Amèrica. Ja amb un llarg recorregut, la LPC agrupa projectes editorials participats o impulsats per biblioteques universitàries i de recerca. Es tracta doncs, i a la vista de les noves iniciatives editorials que estan sorgint, d’analitzar l’oportunitat de crear organitzacions similars, que aportin espais de col·laboració i intercanvi als projectes emergents.

L’informe es divideix en dos blocs clarament diferenciats. Per una banda, una enquesta adreçada a les institucions d’educació superior del Regne Unit sobre el desenvolupament de nous projectes editorials (ja en funcionament o en projecte). En un segon bloc trobem un resum d’entrevistes fetes als responsables d’algunes de les noves editorials amb l’objectiu d’aprofundir i entendre millor la seva naturalesa. Finalment, trobem unes recomanacions sobre les possibles vies d’actuació per incentivar i millorar aquests nous models de publicació.

De l’enquesta se’n deriva que parlem d’iniciatives principalment adreçades a l’edició i publicació de revistes acadèmiques, monografies i, en menys mesura, actes de congressos. El seu finançament corre sovint a càrrec de la institució mateixa, ja sigui amb un finançament directe o aportant infraestructures, suport tècnic o personal. Altres models de finançament, com pot ser la comercialització de formats alternatius als publicats en accés obert, no arriben a cobrir els costos d’edició. També hi ha diversitat en els models de servei que s’ofereixen, que van des de l’allotjament de les publicacions, passant per l’assessorament als autors (per exemple en l’ús de llicències, oferint plantilles de documents, etc.), fins a l’assumpció de tots els processos d’edició i publicació, que no totes les editorials ofereixen. Quant a la gestió dels continguts, destaca l’ús del programari Open Journal System (OJS) per a la gestió de revistes digitals o també el propi repositori institucional de la universitat.

Les entrevistes del segon bloc ens permeten veure amb més detall quines han estat les motivacions que han portat comunitats d’acadèmics a iniciar els projectes analitzats a l’estudi. En termes generals, el desencís cap als actuals models de publicació acadèmica planeja en la majoria d’ells. Aspectes com l’impuls de la publicació en accés obert, l’experimentació en noves formes de publicació o l’actualització dels actuals models de revisió de la qualitat de les publicacions es troben avui en mans dels grans grups editorials que controlen un percentatge molt important de la publicació de la recerca. Ens trobem, doncs, davant de projectes que volen centrar la seva activitat en altres valors, com l’accés universal als resultats de la recerca, la independència en la seva activitat o el retorn del control de l’edició i la publicació a l’acadèmia, centrada en models sense ànim de lucre.

D’aquestes entrevistes se’n deriven moltes de les conclusions finals del document, orientades a la promoció de nous models d’edició universitària. La necessitat d’establir marcs de col·laboració a Europa (no ja només al Regne Unit), seguint el camí marcat per la Library Publishing Coalition, es concreta com a primera recomanació. Un marc de treball que podria iniciar la seva activitat establint i tipificant diferents nivells de servei, assessorant en aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, oferint models i directrius per iniciar nous projectes o indicant recomanacions en la preservació de les publicacions, com també en l’increment de la seva visibilitat.

La biblioteca pública: un espai d’aprenentatge i experimentació en família

Gisela Ruiz
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada


Macfarland, Caroline; Owen, Katy (2017). The experiential library: the future of family learning. London: Society of Chief Librarians (SCL). Disponible a: http://www.covi.org.uk/wp-content/uploads/2017/11/The-Experiential-Libra.... [Consulta: 29/06/2018].


Les biblioteques públiques sempre estan en transformació: durant la Mancomunitat es van crear biblioteques d’accés lliure a l’estil anglès, en plena guerra civil van fer arribar els llibres al front amb els bibliobusos i, més endavant, van esdevenir centres d’estudi i lectura. Amb l’arribada de la democràcia, la llibertat va entrar per les portes i les finestres de les nostres biblioteques i els públics, els serveis i les activitats es van diversificar. Les tecnologies de la informació i l’aparició de nous suports audiovisuals van suposar nous reptes que van transformar el paper de les biblioteques públiques per tal d’adaptar-se a les necessitats del moment.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Teresa Fèrriz Roure
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barcelona Ciutat de la Literatura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . Disponible a: <http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca>. [Consulta: 05/06/2018].


El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Oriol Izquierdo  
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro (2018). [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 135 p. Disponible a: <http://federacioneditores.org/img/documentos/HabitosLecturaCompraLibros2.... [Consulta: 25/04/2018].


En una breu introducció titulada «Antecedentes», els responsables del baròmetre fan notar que l'estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya es va dur a terme ininterrompudament, per acord entre el Ministeri de Cultura espanyol i la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), entre l'any 2000 i el 2012. Després, l'evolució social de la lectura només s'ha pogut seguir a partir de l'enquesta sobre hàbits culturals que va dur a terme el Ministeri el curs 2014-2015. Ara, inquieta per la incidència de la transformació tecnològica, és la FGEE que decideix reprendre pel seu compte l'estudi.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS