Recollint la realitat dels principis FAIR a les institucions britàniques

Fernanda Peset
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València
 
Christian Vidal Cabo
Col·laborador de la Cátedra de Transparencia y Gestión de Datos, Universitat Politècnica de València
 
Fernanda Garzón-Farinós
Directora Máster Universitario en Cuidados de Enfermería en Diálisis y Trasplante Renal, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»
 
Pablo Lara Navarra
Professor Agregat dels Estudis d’Informació i Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
 
Antonia Ferrer-Sapena
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada, Universitat Politècnica de València


Allen, Robert; Hartland, David (2018). FAIR in practice: Jisc report on the Findable Accessible Interoperable and Reuseable Data Principles. Bristol: Jisc. 79 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/1245568#.XIo7daBCfcs>. [Consulta: 13/03/2019].


Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que F1000 els va llançar formalment el 2016 es volen impulsar com una capa que travessi qualsevol tipus de dades. Se suposa que poden ser aplicats a tots, però especialment als de recerca, on la heterogeneïtat imposa una necessària estandardització. Però els principis FAIR no indicaven exactament de quina manera implantar-los. I com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però què succeeix a la pràctica, en la realitat de les institucions? En aquest informe veurem què ha esbrinat el JISC (Joint Information Systems Committee) al respecte: com s’han implantat aquests principis en l’ambient acadèmic del Regne Unit. 

Amb una metodologia molt variada que inclou entrevistes, grups de treball i revisió de web, es busca conèixer en quina mesura s’entenen aquests principis, la seva presència a les polítiques i recursos de suport institucionals, les barreres i beneficis de la implementació dels principis FAIR, recopilar exemples i quines són les diferències entre disciplines. 

Els autors estructuren els seus resultats a través dels aspectes recollits segons el mètode PEST, això és, els factors polítics, econòmics, socials i tècnics que afecten l’ecosistema de dades. El cert és que no és trivial aconseguir organitzar el coneixement que obtenen de diferents actors (gestors, investigadors, finançadors i editors científics) i de diferents disciplines (ciències biològiques, humanitats digitals, química i ciències socials). Com es pot imaginar qualsevol que hagi tingut contacte amb la gestió de dades de recerca, ordenar el caos és una tasca hercúlia, que solucionen gràcies a aquest tipus de metodologia i als rics apèndixs que també inclou l’informe. 

L’informe reconeix la limitació que suposa la circumscripció a les institucions del Regne Unit, a més a més de ser una mostra qualitativa petita, amb uns entrevistats que, al ser escollits pels grups d’experts, estan bastant alertats del que suposen els principis FAIR. Tot i així, suposa una primera presa de contacte per seguir reflexionant sobre la seva utilitat. 

El primer que fan constar en els aspectes de política és si s’entenen aquests principis, la intenció inicial dels quals era convertir-se en un marc que pogués ser utilitzat en un escenari tan variat com la recerca. S’evidencia que els principis FAIR funcionen molt bé com a marca, com a declaració, per la qual cosa han tingut repercussió en els nivells polítics, però no acaben d’estar suficientment definits per als investigadors. Per concretar de quina manera s’han implementat als grups de recerca i a les institucions prenen com a base la definició del programa H2020. Els autors comproven que ja s’estaven complint els seus pressupòsits depenent de les disciplines, per bé que en funció de la cultura de treball continuen les reticències a compartir dades. En suma, detecten la necessitat de comptar amb pràctiques coherents i mètriques per mesurar-les, com per exemple els segells que promou DANS (Data Archiving and Networked Services).

Entre els aspectes econòmics es confirma que la gestió de les dades es percep com una càrrega addicional, que no compta en la promoció professional. Aquesta falta d’incentius potser contribueix a la reticència en totes les disciplines per seguir els principis FAIR. Així que són els mandats dels finançadors (Economic and Social Research Council-ESRC i Wellcome Trust) i de les revistes els qui impulsen la implantació dels principis FAIR. 

Respecte dels aspectes socials, l’informe destaca que només es preocupen per reflectir la propietat de les dades en les llicències les persones que tenen responsabilitats de direcció del grup o són properes a departaments de contractació, difusió, etc. 

Finalment, aborda aspectes tècnics, que no tecnològics, com ara l’ús d’estàndards o tipus de dades. Altre cop, la variabilitat és preocupant per assolir la implementació dels principis FAIR. Succeeix especialment en l’aspecte menys seguit en les pràctiques investigadores, la «I» d’interoperabilitat i llegibilitat per màquina. Per extensió, això repercuteix en la «R», concretament en la reutilització automàtica. 

Per acabar, l’estudi ofereix una seguit de conclusions i recomanacions. 
La primera conclusió és que els principis FAIR encara són molt incipients, que podrien ser introduïts en el sector de la recerca a través dels joves investigadors, molt més permeables a noves tasques i oportunitats. Un dels reptes és atraure els investigadors, per a la qual cosa estem col·leccionant casos d’estudi des de l’RDA Researcher Engagement Project, coordinat per Marta Teperek. 

  • Recomanació 1. Aquest informe pot ser utilitzat per les institucions per millorar la gestió del risc i completar l’ajut que ofereixen, ja que s’aprecia una manca de suport concret per complir amb els principis FAIR, cosa que ja exigeixen alguns finançadors.
     
  • Recomanació 2. Revisar les eines que existeixen des de la perspectiva FAIR de forma que compleixin els principis en tot el cicle de vida de les dades i capturin les metadades des de l’origen.
     
  • Recomanació 3. Insistir en la importància de la propietat de les dades i el paper que les llicències juguen per preservar els drets d’investigadors, finançadors i institucions.
     
  • Recomanació 4. Identificar i adaptar els casos d’estudi existents per demostrar la validesa dels principis FAIR a la pràctica.
     
  • Recomanació 5. L’informe es refereix només al Regne Unit i l’estructura del seu sistema científic; valora la posició del JISC per promocionar els principis FAIR a les seves institucions.
     
  • Recomanació 6. Insisteix en la necessitat de comptar amb mètriques clares. No obstant, FAIR son principis, així és que es prefereix promocionar-los mitjançant casos d’èxit abans que mitjançant el compliment estricte d’una mètrica.
     
  • Recomanació 7. Crear un full de ruta que documenti les passes necessàries per incorporar les mètriques dels principis FAIR a una institució.

En definitiva, es tracta d’un informe que posa les bases per avançar en la implementació dels principis FAIR. Recollir coneixement sobre el seu desenvolupament pràctic amb l’objectiu d’ajudar a la presa de decisions. Evidencia, una cop més, la manca d’incentius o la quantitat de dades crues que no s’estan gestionant, com també la visió d’aquesta gestió com una càrrega més que com una oportunitat. Per acabar, no podem deixar de destacar que gràcies a la seva metodologia sistemàtica i la seva síntesi impecable pot ser d’utilitat a d’altres països més enllà de la Gran Bretanya (i així ho desitgem per guiar els Compromisos de las universidades ante la Open Science (2019). CRUE. 13 p.) 

Monografies en accés obert a l’Amèrica Llatina. L’inici d’un camí gens fàcil, però necessari (també aquí...)

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
@JordiPrats 


Giménez Toledo, Elea; Córdoba Restrepo, Juan Felipe (eds.) (2018). Edición académica y difusión: libro abierto en Iberoamérica. Bogotá: Editorial Universidad del Rosario, Editorial Comares. 254 p. ISBN: 978-958-784-168-8. Disponible a: <https://doi.org/10.12804/th9789587841671>. [Consulta: 11/03/2019]


Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 

La publicació de monografies en accés obert (principalment en els àmbits de les ciències socials i les humanitats) és, a dia d’avui, un aspecte rellevant en aquest context. Parlem d’un model de publicació no tan elaborat com poden ser d’altres formes de publicació (revistes i articles científics en accés obert) i que requereix superar reptes que li són propis, com poden ser els del trànsit a l’edició digital en l’edició de llibres (no encara del tot madur), l’establiment de canals de difusió propis o el finançament dels costos d’edició, superiors a d’altres formes de publicació. 

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].


La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

  • el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
     
  • el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

BOBCATSSS 2019. Librarians also transform lives

Laura Avià
Estudiant de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


27th BOBCATSSS 2019: Osijek, 22-24 January. Disponible a: <http://bobcatsss2019.ffos.hr/>. [Consulta: 22 feb. 2019].


Del 22 al 24 de gener es va celebrar la 27a edició del congrés internacional BOBCATSSS, a Osijek, la quarta ciutat més gran de Croàcia. L’organització ha anat a càrrec dels estudiants de la University of Osijek, la Haia (Països Baixos) i Uppsala (Suècia). La seu del congrés va ser el nou edifici de la Facultat d’Enginyeria Civil (Građevinski fakultet) de la University of Osijek.

El lema d’aquesta 27a edició ha estat «Information and technology transforming lives: connection, interaction, innovation». Es dividia en tres àmbits: «Social roles of information institutions», «Information profession(als) and discipline» i «Innovative technologies». 

L'ecosistema de la publicació acadèmica, tot allò que voldries saber i no goses preguntar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].


El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS