Great School Libraries

Júlia Baena
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Great School Libraries (2019- ). Swindon: SLA; London: CILIP: School Libraries Group. Disponible a: <https://www.greatschoollibraries.org.uk/>. [Consulta: 09/12/2020]. 


El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP), School Library Association (SLA) i School Libraries Group (CILIPSLG). També compta amb el suport d’empreses, biblioteques i entitats diverses com SLS UK School Library Services, Association of Senior Children’s and Education Librarians (ASCEL), Guille-Allès Library, National Association for Able Children in Education (NACE), Read for Good, CILIP Wales, CILIP Ireland, SLG Scotland, Youth Libraries Group, The Reading Agency, National Literacy Trust i Booktrust. A banda, també està patrocinada per l’empresa anglesa Peters (especialitzada en productes i serveis per a biblioteques escolars).

La missió que indica l’entitat és prou clara: «La nostra missió és retornar les biblioteques i l’accés dels bibliotecaris a totes les escoles del Regne Unit». A través d’una campanya prevista per tres anys, s’intenta assolir l’objectiu de proporcionar «grans biblioteques escolars» a tots els infants i joves del país, defensant el seu dret a gaudir d’una biblioteca escolar de qualitat. Com a primer pas, indiquen la necessitat d’obtenir informació sobre la situació de les biblioteques escolars i, per tant, incideixen en l’objectiu de recollir dades precises. Els eixos de la campanya són els següents:

  • Crear una estratègia nacional de biblioteques escolars per al Regne Unit.
     
  • Assegurar el finançament de les biblioteques escolars.
     
  • Incentivar l'Ofsted (entitat governamental: Office for Standards in Education, Children’s Services and Skills) a reconèixer les biblioteques i els bibliotecaris en el seu marc d’inspecció escolar.

Compta amb un equip de professionals (18 persones), compost majoritàriament de bibliotecaris i docents. La informació sobre l’equip humà és detallada i clara, com també la informació sobre la campanya i els seus impulsors. 

El web és públic, però té un accés per a usuaris registrats, que reben les actualitzacions de la campanya i indicacions per participar-hi. Es destaquen els següents apartats:

Ask a librarian: és un servei de consulta per a docents i famílies que amb les escoles tancades tenen preguntes sobre recursos educatius que donin suport a l’aprenentatge dels seus alumnes i fills. Funciona com un fòrum i l’equip de bibliotecaris i mestres respon a les consultes que es realitzen. 

Survey Report: enquesta nacional completa realitzada a 1.750 escoles i de la qual se’n faciliten els resultats. 

How can I help?: aquí indiquen, de manera molt precisa, com poden col·laborar en la campanya els diferents perfils vinculats a les biblioteques escolars (bibliotecaris escolars, docents, famílies, etc.)

Case Studies: recull d’experiències al voltant de diversos temes (llegir per plaer/informar-se, benestar/diversitat, aprenentatge a través de la investigació, biblioteques escolars durant el confinament i documentació recollida per organismes governamentals). En aquesta secció, es convida als visitants a contribuir amb un estudi de cas dels seus centres educatius, facilitant una plantilla per realitzar-lo. 

Resources: ofereix un recull de recursos relacionats amb la biblioteca escolar: idees de finançament, pòsters, vídeos, webs d’interès i recerca.

També compten amb un blog on van publicant articles i recursos relacionats amb les biblioteques escolars i la campanya, amb una periodicitat entre setmanal i quinzenal.

Finalment, destaquem alguns aspectes interessants del web i de la campanya mateixa (en algun cas, fent referència a la situació a Catalunya):

  • L’augment de la visibilitat de la biblioteca escolar, tot reivindicant el seu paper vital en la formació dels infants i joves, com també la seva importància com agent d’equitat educativa i el dret d’infants i joves a tenir no només una biblioteca escolar, sinó una biblioteca escolar de qualitat. El fet que al Regne Unit, actualment (i a diferència de Catalunya), la llei no obligui els centres educatius a tenir una biblioteca escolar i que aquestes no siguin inspeccionades per l’Ofsted ha donat lloc a aquesta demanda conjunta de les principals entitats i associacions de bibliotecaris del país. 
     
  • La col·laboració i treball en equip de bibliotecaris i docents: cada perfil aporta els coneixements tècnics i pedagògics que li són propis. 
     
  • Fòrum de consultes: amb aquesta eina, es pot donar una resposta ràpida a consultes puntuals. El fet que sigui un fòrum i es comparteixi el coneixement de manera oberta facilita l’accés a la informació per als centres educatius.
     
  • Enquesta nacional: en el nostre context, comptem amb les dades oficials de biblioteques escolars del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; les darreres corresponen al període 2015-2016; actualment, s’està fent la recollida del període 2018-2019. Així i tot, recordem que no és una enquesta obligatòria, i per tant mai podrà reflectir de manera absoluta la realitat de les biblioteques escolars a Catalunya. En el cas de Great School Libraries al Regne Unit, la recollida i difusió d’informació, com indiquen, és imprescindible. Es desconeix, per exemple, quantes biblioteques escolars han deixat de donar servei durant la pandèmia (a Catalunya tampoc en tenim, de moment, dades públiques al respecte). 
     
  • Els estudis de cas, tot i ser interessants, encara no són molt abundants, donat que són les mateixes escoles les que envien la informació. Amb un funcionament col·laboratiu molt similar, a Catalunya s’ha publicat el #biblioactivacovid, un recull d’experiències que envien els centres educatius al Programa Puntedu de Biblioteques Escolars. D’aquesta iniciativa és interessant tant la difusió de la informació com el reconeixement que en fa el Departament d’Ensenyament atorgant un segell de bones pràctiques (distintiu Biblioactivacovid). 
     
  • Un fet que pot sorprendre és el patrocini i suport d’empreses privades, com Peters o SLS. A Catalunya, a diferència d’altres països com el Regne Unit o els Estats Units d’Amèrica, no existeix aquest costum i el mecenatge no sol ser una opció. 

En conjunt, es tracta d’una campanya clarament necessària en un context educatiu al Regne Unit que no sembla que doni gaire suport a les biblioteques escolars. En una situació sanitària tan excepcional com l’actual, en la qual la bretxa educativa s’ha evidenciat encara més, reivindicar el paper educatiu de les biblioteques escolars es converteix gairebé en una obligació de qualsevol societat que valori l’accés al coneixement, la cultura i l’educació. 

Biblioteràpia per a terapeutes

Montserrat Espuga
Directora de la Biblioteca Font de la Mina
Sant Adrià de Besòs
https://twitter.com/montseespuga


Llegir abans de curar (2019- ). [Barcelona: Societat Catalana de Bioètica: Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO: LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)]. Disponible a: <https://llegirabansdecurar.cat/>. [Consulta: 28.12.2020].


Aquest recurs web és una eina de foment de lectura i intercanvi d’experiències dins l’entorn dels professionals de la salut a partir dels clubs de lectura ideat i promogut per la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Inclou un conjunt d’eines per a l’autoformació, el diàleg i la mentoria, tant per als dinamitzadors com per als participants dels clubs de lectura amb l’objectiu final de reforçar la humanització del sistema sanitari català gràcies a la lectura i la literatura. Es podria dir que és un recurs de biblioteràpia per als cuidadors. 

Canals de publicació dels resultats de les recerques

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina


Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].


L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

La (relativa) importància de la Ciència Oberta en les polítiques d’avaluació universitàries

Antonio Eleazar Serrano-López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Saenen, Bregt; Morais, Rita; Gaillard, Vinciane; Borrell-Damián, Lidia (2019). Research assessment in the transition to open science: 2019 EUA open science and access survey results. Brussels; Geneva: European University Association. 47 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/888:research-assessment-in-the-transition-to-open-science.html?utm_source=social&utm_medium=Twitter&utm_name=Twitter-social-22-10-2019>. [Consulta: 20/11/2020].


Des de fa algun temps, assistim a un procés de canvi en les polítiques d’avaluació de l’activitat científica, que tracta d’adaptar-se als nous escenaris que es plantegen, com també a les noves alternatives quant a indicadors i fonts per a l’avaluació. En aquest sentit, la implementació de la Ciència Oberta és un dels majors reptes als quals s’enfronten els decisors i els òrgans de govern d’universitats i institucions nacionals i supranacionals.

L’informe de l’European University Association (EUA) tracta de fer un diagnòstic de la situació actual i de la direcció que estan prenent els òrgans de govern de les universitats europees de cara a la implementació de la Ciència Oberta en les seves polítiques d’avaluació de l’activitat investigadora. Per a això, analitza els resultats de l’enquesta Open science and access survey on research assessment, duta a terme el 2019 a diferents òrgans de govern dins de les universitats europees (rectorats, vicerectorats, deganats i direccions de departament). 

La imparable progressió de la lectura digital

José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
http://diarium.usal.es/jcordon/


How do we read?: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers (2020). Washington, D.C.: National Endowment for the Arts. 62 p. Disponible a: <https://www.arts.gov/sites/default/files/How%20Do%20We%20Read%20report%202020.pdf>. [Consulta: 11/11/2020].


Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020).  

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS