Una perspectiva no-tan-global sobre l’alfabetització informacional

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding (2017). Association of College and Research Libraries. Working Group on Global Perspectives for Information Literacy, Student Learning and Information Literacy Committee. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh.... [Consulta: 09/10/2017].


L’Association of College and Research Libraries acaba de publicar un llibre blanc amb el títol de Global perspectives on information literacy: fostering a dialogue for international understanding, sota la direcció del Global Perspectives on Information Literacy Working Group de l’ACRL Student Learning and Information Literacy Committee. La idea d’aquest informe sorgeix de la necessitat d’entendre com apareix representada l’alfabetització informacional arreu del món i com s’aplica entre diferents cultures.

L’obra comprèn tretze capítols que cobreixen les experiències de diversos experts en alfabetització informacional en educació superior de diversos països (Canadà, Croàcia, Emirats Àrabs Units, Israel, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit, Sud-àfrica i Uganda). Cada capítol, al seu torn, s’estructura al voltant de quatre blocs temàtics (Tendències d’investigació, Models d’alfabetització informacional, Teoria i pràctica de l’alfabetització informacional i Rol dels professionals de les biblioteques) amb la finalitat de deixar al descobert possibles fils comuns i plantejaments específics a través de les diferents cultures. Cada capítol va acompanyat d’una excel·lent secció de referències que constitueix una de les principals aportacions de l’obra.

Els plantejaments que serveixen de punt de partida a l’obra en el seu conjunt tenen a veure amb la constatació que el rol del bibliotecari ja no consisteix a dirigir l’alumne al recurs més adequat a la seva necessitat ni a convertir-se en mediador, sinó a actuar formant part d’una comunitat d’aprenentatge aplicant les diverses formes en què el coneixement pot ser analitzat, interpretat, comunicat i aplicat en un camp concret. Aquesta evolució es manifesta en aquell canvi terminològic des de l’«educació d’usuaris» als constructes d’integració curricular, desenvolupament acadèmic i pràctica situada que predominen en aquest informe. D’altra banda, es poden reconèixer les connexions entre l’alfabetització informacional i l’aprenentatge en aquell trànsit des de les Normes d’alfabetització informacional de l’ACRL cap al nou Marc negociat i implantat per l’ACRL.

Les experiències professionals compartides a tot el món inclouen l’alfabetització informacional com a disciplina en ella mateixa considerada, sempre unida a plantejaments constructivistes, centrats en el que aprèn i crítics de l’alfabetització, com també al seu ensenyament inserit en les diverses disciplines del currículum, i amb una preocupació constant per la credibilitat i la capacitat del bibliotecari com a educador i de la biblioteca com a protagonista activa de la formació en alfabetització informacional més enllà de les seves pròpies parets.

Ara bé, l’alfabetització informacional apareix sempre com una cosa altament dependent del context, i les diferències en població, política, economia i cultura afecten de diferent manera cada país i situació. Així, per exemple, els capítols sobre Àsia, Croàcia, Sud-àfrica o Uganda subratllen els reptes específics dels efectes de l’apartheid o de la transició a societats postconflicte, de forma que en aquests casos l’alfabetització informacional té un rol més urgent en la creació d’una ciutadania educada per afrontar les seves noves problemàtiques específiques. Altres capítols, com el d’Israel, posen l’accent en l’alfabetització informacional com a via per preparar els estudiants per a un món intercultural on predomina una enorme varietat d’experiències vitals, contradiccions i perspectives per a les quals l’alfabetització informacional crítica resulta imprescindible. Així mateix, al capítol sobre l’Orient Mitjà s’aporta una descripció molt il·lustrativa sobre les tendències més recents de l’educació superior en aquesta zona amb l’adopció a gran escala de plantejaments occidentals, inclòs l’enfocament prioritari sobre la implicació de l’estudiant en el seu propi aprenentatge, però sense que es contempli per part de les autoritats educatives cap tipus de connexió entre els diferents estadis educatius.

Particularment il·lustratius i interessants de consultar resulten els capítols sobre Canadà, Nova Zelanda i Oceania per l’èmfasi sobre la problemàtica de l’alfabetització informacional entre les poblacions indígenes. Els models d’alfabetització informacional han sorgit en entorns culturals de països desenvolupats i, per tant, estan arrelats en el pensament i en les estructures socials bàsicament occidentals, per la qual cosa la seva aplicació en contextos culturals asiàtics o de poblacions indígenes ha de ser qüestionada d’entrada i els seus components més eurocèntrics degudament modulats al context específic.

Finalment, i des d’un punt de vista tant teòric com pràctic, resulta no tan sols aconsellable sinó imprescindible llegir i aprofundir en el model Wang d’integració curricular de la formació en alfabetització informacional en l’educació superior, que l’autor mateix ens resumeix al capítol M i que apareix plenament desenvolupat a la seva tesi doctoral Integrating information literacy into higher education curricula: an IL curricular integration model [PhD thesis, Queensland University of Technology, 2010].

En conclusió, es tracta d’un informe útil com a actualització del tema i com a plantejament d’interrogants que acostumen a passar desapercebuts però que poden servir d’esperó per a la reconsideració de la pròpia praxis. El títol resulta una mica equívoc, donat que la perspectiva global es queda reduïda a l’àmbit de l’educació terciària, i no hi ha referència, per exemple, a la necessària connexió entre l’educació secundària i la superior de cara a l’afrontament més adequat de l’experiència del primer any universitari, ni a l’educació post terciària i la seva estreta relació amb la investigació, el desenvolupament professional permanent, l’acompliment laboral i l’aprenentatge al llarg de la vida, en definitiva. Això implica, per tant, l’absència de biblioteques escolars o públiques a l’informe. També resulta especialment cridanera l’absència de tota referència a la clau de volta de la qualificació i/o certificació dels resultats d’aprenentatge en alfabetització informacional i altres competències, per molt subjecte a debat que segueixi estant el tema.

A part d’això, la cobertura geogràfica resulta especialment pobre pel que fa a l’àmbit hispanoparlant i llatinoamericà, d’aquesta manera és en països com Argentina, Brasil, Colòmbia, Cuba o Xile on actualment es poden observar les experiències més noves. És igualment cridanera l’absència de l’entorn francòfon, atès el seu protagonisme evident al voltant de l’evolució recent des de l’alfabetització informacional estricta cap al nou constructe de l’alfabetització en informació i en els mitjans promogut per la UNESCO i al qual només es menciona per sobre en aquest llibre blanc.

Les editorials acadèmiques i la producció de monografies científiques

Llorenç Arguimbau
Observatori de la Recerca
Institut d’Estudis Catalans


Giménez Toledo, Elea (2017). La edición académica española: indicadores y características. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 190 p. Disponible a: http://ilia.cchs.csic.es/SPI/spi-fgee/docs/EAEV1.pdf. [Consulta: 10/11/2017].


Quin és el panorama de les editorials acadèmiques espanyoles? Quin és el reconeixement dels llibres científics en el sistema d’avaluació? Des de l’any 2008, el Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ILIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha impulsat una línia de recerca per respondre aquestes qüestions. A més de nombroses publicacions científiques i diversos projectes competitius, la investigació del grup ha permès la creació del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Els objectius del sistema SPI són, en primer lloc, millorar el coneixement del sector editorial de llibres en ciències socials i humanitats i, en segon lloc, obtenir informació objectiva mitjançant metodologies científiques. D’aquesta manera, també s’afavoreix el reconeixement científic dels llibres publicats a l’Estat espanyol. De fet, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) ja utilitza el sistema SPI com a font d’informació de suport en els processos d’avaluació científica.

La propietat intel·lectual i les noves tecnologies

Mª Asunción Esteve Pardo
Professora agregada
Departament de Dret Civil
Universitat de Barcelona


Carbajo Cascón, Fernando (2017). La propiedad intelectual en la sociedad de la información: leer para descansar tranquilo. Peñaranda de Bracamonte: Bracamonte. 72 p. Disponible a: http://bibliotecadigital.jcyl.es/fr/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101.... Consulta: [23/10/2017].


Aquest informe elaborat per Fernando Carbajo Cascón, professor titular de Dret Mercantil de la Universidad de Salamanca, és una síntesi en clau divulgativa de les nombroses publicacions que aquest autor ha realitzat en matèria de propietat intel·lectual. Conté una anàlisi del dret de propietat intel·lectual en l’àmbit de les noves tecnologies digitals i aborda els nombrosos interrogants que Internet planteja per aconseguir mantenir un equilibri entre els drets que la llei reconeix als autors i productors i l’accés a la cultura, l’educació i el coneixement.

L’informe conté una breu introducció on s’exposa a grans trets el contingut de la propietat intel·lectual: l’autor explica la diferència entre els drets que la Llei de Propietat Intel·lectual reconeix als creadors per incentivar el desenvolupament de les indústries culturals, com també els límits legals que la Llei mateixa imposa als titulars d’aquests drets per garantir l’accés a la cultura, l’educació i la informació.

Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona


ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].


El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].


El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS