Digue'm com busques i et diré qui ets

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 


Gardner, Tracy; Inger, Simon (2016). How readers discover content in scholarly publications: trends in reader behaviour from 2005 to 2015. Abingdon: Renew Training. ISBN 978-0-9573920-4-5. Disponible a: http://www.simoningerconsulting.com/papers/How%20Readers%20Discover%20Co... [Consulta: 24/05/2016]


Les dades i estadístiques que tenen els editors i bibliotecaris només són una part del complex mapa de navegació que dibuixen els usuaris a l’hora de buscar informació –moltes vegades aquests dades romanen ocultes i no es comparteixen. A més, cal sumar-hi la caixa negra de dades dels grans motors de cerca (Google i Google Acadèmic). Així que, per tal de conèixer amb més detall i exactitud com els lectors cerquen i localitzen continguts i consegüentment orientacions dels models de serveis per als usuaris, una bona opció és preguntar-los directament.

La quarta edició de l’enquesta, corresponent al 2015, (prèviament se’n van fer el 2005, 2008 i 2012), ens permet veure l'evolució i tenir una comparativa al llarg d'una dècada. En aquesta darrera onada, s’han incorporat algunes preguntes relatives als llibres electrònics per tal d’ampliar el coneixement del comportament informacional en aquest àmbit.

Em sembla interessant proposar-vos una inversió de l’ordre de lectura de l’informe, que tot i superar les 60 pàgines, bàsicament l’integren diagrames de barres i, per tant, vosaltres mateixos n’extraureu les conclusions. Crec que entendreu ràpidament perquè us proposo el canvi i anar directament a conèixer quina és la metodologia utilitzada i com s’ha obtingut la mostra. Per tant, llegiu primerament el bloc 8. No vull treure importància ni rellevància a l’estudi però crec que és qüestionable –i és el punt feble– emprar una mostra no representativa basada en llistes de contactes facilitades per les plataformes editorials que s’analitzen en el informe mateix, des del meu punt de vista una mostra de conveniència. Caldria ser més rigorosos quan l’estudi és d’abast internacional i amb resultats extrapolables; remarco aquest aspecte ja que implica una interpretació amb cautela dels resultats.

Després de la metodologia considero interessants els blocs 4, 5, 6 i 7, sobretot els dos darrers: “Dispositius mòbils i apps” i “Característiques de l’espai web de les revistes”. Són relativament breus en comparació amb el nucli de l’estudi però si hi ha una edició posterior hauria de posar el focus en aquests aspectes i aprofundir més en les xarxes socials (mètriques, opcions de compartir continguts, etc.) que ja estan incorporades al qüestionari –tot i que l’accés via dispositius mòbils és baix (10 %) ha anat augmentant els darrers anys.

En el qüestionari hi han participat més de 40.000 persones i s’ha considerat un ampli ventall de variables: sectors, països, rols acadèmics, corporatius, i diferents nivells d'ingrés nacional, i diferents camps i disciplines, entre d’altres.

On comença el trajecte quan un investigador, estudiant o bibliotecari busca articles?

Hi ha moltes variacions en el comportament de cerca segons el sector, regió, tipus de feina, disciplina i també s’han produït canvis al llarg de la dècada analitzada, i les tendències i patrons s’han de considerar sense perdre de vista les necessitats dels usuaris i la seva satisfacció. Per exemple, un proveïdor de contingut internacional o una biblioteca té una tasca desafiant, ja que no pot seguir les "millors pràctiques" d'una altra institució sinó que ha d’examinar quin conjunt de necessitats són de la major importància per a les seves pròpies comunitats d'usuaris, i la millor manera de satisfer-les.

L'informe revela un augment global significatiu en l'ús de l'editor de llocs web com a punt de partida per a recerques d'articles de revistes sobre un tema específic (taula 4), així com una tendència general a la baixa de recerques a la plataforma, amb una proporció cada vegada més gran del trànsit procedent d'un tercer, com és la xarxa. Les taules detallen també els altres espais de cerca que, en conjunt, sumen més trànsit de cerca que les plataformes i, per tant, Google Acadèmic s’ha de considerar més enllà d’una estratègia de visibilitat.

Alguna de les necessitats específiques, en aquest cas dels químics, expressa que s'enfronten a una "allau" d'articles rellevants, i estan lluitant per mantenir el coneixement actual en el seu camp i, per tant, estan buscant mecanismes d'actualització permanent millorats, i no estar al dia amb una selecció de revistes preferides. Globalment, l’informe confirma una davallada de l’ús de les TOC (table of contents) i apunto que seria interessant estudiar la creació d’apps per donar resposta a aquestes necessitats.

Els acadèmics d’Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud donen la mateixa importància als webs dels editors, dels motors de cerca acadèmics i les bases de dades bibliogràfiques, en canvi a Europa i als Estats Units els espais web dels editors són considerats menys importants que els altres dos. Els resultats del 2015 indiquen que només el sector acadèmic prefereix Google Acadèmic i Google pel que fa als motors de cerca.

Per apuntar algun resultat referent als llibres electrònics, aquests darrers mostren algunes diferències significatives en comparació amb les revistes. En les respostes relatives a l'àmbit acadèmic, les pàgines web de la biblioteca, eines de descobriment, i els motors de cerca amb prou feines van superar els motors de cerca web general situats en la primera posició, i les llibreries en línia com Google Books i el Kindle d'Amazon en la tercera posició (taula 31).

En total, són més de 50 taules amb moltes dades per interpretar, que plasmen al paper l’enorme diversitat en l’accés a la literatura, variacions segons l’edició de l’enquesta, segons el perfil d’usuari, de la seva procedència geogràfica, de l’especialitat, dels ingressos, entre d'altres.

Per tancar la ressenya us deixo amb aquesta cita:

Librarians behave quite differently to everyone else in search, preferring professional search databases and library-acquired resources. This may point to a significant gap between what librarians recommend, and how their patrons behave”.

Les monografies també mereixen estar en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Collins, Ellen; Milloy, Caren (2016). OAPEN-UK final report: a five-year study into open access monograph publishing in the humanities and social sciences. London: Arts and Humanities Research Council: OAPEN-UK. Disponible a: http://oapen-uk.jiscebooks.org/finalreport/  [Consulta: 16/05/2016]


Fins ara, en el context de l’accés obert a la ciència, la majoria d’esforços han estat dirigits bàsicament cap a les revistes científiques i això ha permès aconseguir uns notables progressos pel que fa al canvi de model. Per la seva banda, les monografies –el tipus de document científic més valorat, utilitzat i citat pels acadèmics d’Humanitats i Ciències Socials– han patit d’un cert oblit o desinterès i es troben molt allunyades de les dades quantitatives de les revistes pel que fa a l’accés obert.

L’informe que ressenyem parla precisament d’aquesta qüestió ja que conté els resultats del projecte de recerca OAPEN-UK, que durant cinc anys ha estudiat les vies de publicació de monografies de Ciències Humanes i Socials en accés obert. Aquest projecte es va iniciar l’octubre de 2010 i ha estat finançat pel JISC i per l’Arts & Humanities Research Council (AHRC), ambdós de la Gran Bretanya. El seu objectiu va ser analitzar els efectes que pot tenir la transició de les monografies cap a l’accés obert en les vendes, els usos, les editorials, etc. Per altra banda, el projecte també volia entendre les pràctiques, processos, polítiques i comportaments que calia modificar per tal de difondre les monografies en accés obert. Per això, van treballar amb els agents implicats (investigadors, institucions, bibliotecaris, editors, agregadors, societats científiques i agències de finançament) amb entrevistes i estudis de cas que els van permetre recollir informació sobre les actituds i les percepcions relacionades amb la transició cap a la publicació de llibres en accés obert.

Compres, plataformes i l’obert: el programari per a biblioteques el 2016

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


Breding, Marshall (2016). “Power plans: Library Systems Report 2016”. American Libraries Magazine, May 2. Disponible en: https://americanlibrariesmagazine.org/2016/05/02/library-systems-report-... [Consulta: 08/05/2016].

Chad, Ken (2016). “Rethinking the Library Services Platform”. Higher Education Library Technology briefing paper, January. Disponible en: http://helibtech.com/file/view/Rethinking_the_LSP_Jan2016a.pdf [Consulta: 08/05/2016].

Grant, Carl (2016). “The OLE Merry-Go-Round spins on…”. Thoughts from Carl Grant,
Wednesday, April 27. Disponible en: http://thoughts.care-affiliates.com/2016/04/the-ole-merry-go-round-spins... [Consulta: 08/05/2016].

Matt, Enis (2016). “All Systems Go: Library Systems Landscape 2016”. Library Journal, April 6. Disponible en: http://lj.libraryjournal.com/2016/04/technology/all-systems-go-library-s... [Consulta: 08/05/2016].


Per als qui segueixen el mercat de la informatització de biblioteques, la primera setmana d'abril és una data de culte. Des de fa molts anys, el primer número d'aquest mes de Library Journal ens portava l'informe Library automation marketplace. El d'aquest any (i el de l'anterior) el signa Matt Enis sota el títol de Library Systems Landscape. Continua sent interessant, però ho és menys que quan el signava Marshall Breeding. Aquest (sota el títol genèric de Library Systems Report) publica ara els seus informes a l’American Libraries Magazine. A aquests informes ja 'tradicionals' se li suma el del consultor Ken Chad, i afegim a la cistella un post molt interessant de Carl Grant sobre el mateix tema.

El disseny de l’espai de la biblioteca pública: un lloc comú d’aprenentatge, inspiració, creació i participació de la comunitat

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


Model programme for public libraries [en línia]. Copenhagen: Danish Agency for Culture and Palaces, c. 2013- . Disponible a: http://modelprogrammer.slks.dk/en/ [Consulta: 02/05/2016].


El febrer del 2015, coincidint amb la declaració de l’Any de les Biblioteques, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona van organitzar el Midterm Meeting de les seccions de Biblioteques Públiques i d’Edificis de l’IFLA i una jornada dedicada als Nous usos de la biblioteca pública.

Fotografia: Ørestad Library, Copenhagen

“Ens agraden les biblioteques, però vivim al web”

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Harrop, Helen [et al.] (2015). “We love the library, but we live on the web”: findings around how academic library users view online resources and services. Emeryville, CA: Innovative Interfaces. Disponible a: https://www.iii.com/sites/default/files/UK-Survey-Report-July-2015.pdf [Consulta: 12/04/2016].


Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta feta durant el curs 2014-2015 a estudiants, professors i personal universitari de set institucions acadèmiques britàniques per conèixer la percepció que tenen i la valoració que fan dels recursos i serveis bibliotecaris en línia. L’estudi, publicat el 2015 i patrocinat per Innovative Interfaces pot ser d’especial interès per a aquelles biblioteques universitàries que estiguin pensant a renovar la seva biblioteca digital.

Tot i que més del 60 % dels enquestats identifiquen la biblioteca com el lloc on anar per accedir a la biblioteca digital, la biblioteca no és el lloc des d’on més es consulten els recursos electrònics; els usuaris hi accedeixen, sobretot, des de qualsevol altre espai del campus o de fora de la Universitat.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS