Buscant noves eines digitals per a la consulta dels llibres acadèmics

Raquel Gómez Díaz
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra


Humphreys, Alex; Spencer, Christina; Brown, Laura; Loy, Matthew; Snyder, Ronald (2016). Reimagining the digital monograph: design thinking to build new tools for researchers: a JSTOR labs report. 38 p. Nota al document: This is a working draft for comment. Disponible en: <https://labs.jstor.org/download/ReimaginingtheMonographWhitePaper-DRAFT+.... [Consulta: 16/02/2017].


Per bé que encara no han assolit l’èxit de les revistes electròniques, en els darrers 10 anys s’ha incrementat considerablement el nombre de llibres acadèmics en format digital. Un dels motius són les múltiples limitacions que tenen les plataformes en les quals s’insereixen les funcionalitats les quals disten del que realment esperen els usuaris, però també la manca d’una col·lecció atractiva i, fins i tot, la carència de la formació dels usuaris. Per això és interessant treballar en qualsevol via que suposi un increment en l’ús, entre les quals, la tecnològica és imprescindible.

Precisament aquesta via és la que porten a terme a JSTOR Lab que, partint de les necessitats dels usuaris, crea un prototip encaminat a una millor explotació dels llibres electrònics acadèmics en plataformes digitals. La finalitat última no és només l’increment del seu ús sinó poder realitzar les mateixes pràctiques en la consulta dels llibres en paper, un entorn al qual estem habituats, a les quals se sumarien les potencialitats de l’entorn digital, un terreny en molts casos inexplorat.

L’informe descriu la metodologia utilitzada per al desenvolupament del prototip programat en diverses fases ben diferenciades. En la primera, es va crear un grup de treball format per aquells qui usen directament els llibres acadèmics, per la qual cosa es van escollir professors i alumnes de postgrau. En la segona, es va dur a terme un taller on, a més dels usuaris directes (alumnes i professors), es van integrar bibliotecaris i experts en tecnologia. L’objectiu era trobar llocs comuns entre el que es necessita i seria útil per contrastar-lo amb les possibilitats tecnològiques. Tot plegat tenint en compte que el producte final que es buscava havia de ser assumible en termes econòmics i fàcilment adaptable al major nombre de continguts. Cal tenir en compte també que, actualment, la major part dels continguts estan en PDF o EPUB cosa que comporta una sèrie de limitacions tecnològiques, i que molts fitxers tenen DRM. Entre les qüestions que demanen els usuaris hi ha la valoració dels textos; que estiguin ben construïts i que l’arquitectura de la informació permeti la valoració dels continguts. D’altra banda, els usuaris requereixen que es pugui navegar de diferents maneres, extreure informació específica, com també reutilitzar la informació i l’ús de cites. A més a més, aquests lectors estan molt acostumats a prendre notes, i fins i tot demanen poder moure’s del que està en paper al digital implementant sistemes ràpids com escanejats.

La interoperabilitat entre diferents dispositius, la estandardització de les accions entre les diferents plataformes (a cada plataforma se subratlla o es fan les notes de diferent manera) o el treball col·laboratiu són demandes que també van estar presents.

El producte final, Topicgrahp, permet associar les pàgines del llibre a una sèrie de temes predefinits i veure, mitjançant histogrames, la seva incidència dins de l’obra. L’eina és intuïtiva i sens dubte amb la realimentació donada pels usuaris podrà millorar. A més, com que està en codi obert es podrà implementar en diferents plataformes (o almenys és el que s’espera) perquè, de moment, la col·lecció de llibres que inclou és molt petita i no hi són presents totes les àrees.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(http://labs.jstor.org/topicgraph/monograph/0d68af06bd5d5c45c66d5ad30c90a1f3)

És cert que encara estem en una fase molt primerenca, però sens dubte el desenvolupament de noves eines passa per atendre les demandes dels usuaris, i donar respostes tecnològiques que permetin una millora en l’aprofitament dels continguts digitals, que és el que explora aquesta eina. El que no té sentit és que els llibres digitals, i més els acadèmics, siguin simplement un canvi de suport i les plataformes on són no permetin més que veure el llibre a través d’una pantalla.

Records in Contexts: la descripció arxivística en ebullició

Andreu Sulé
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

International Council on Archives. Experts Group on Archival Description (2016). Records in contexts: a conceptual model for archival description (2016). [Paris]: ICA. 108 p. Disponible a: http://www.ica.org/sites/default/files/RiC-CM-0.1.pdf . [Consulta: 13/02/2017].


El món de la representació i l’organització d’informació porta uns anys en plena ebullició. La constant evolució cap a uns serveis i productes d’informació cada cop més integrats i interrelacionats, desenvolupats en i per a un entorn web cada cop més semàntic, ha empès molts col·lectius a replantejar-se el seu model de descripció. A més, la consolidació d’XML com a format de comunicació d’informació a través de la xarxa ha facilitat l’acceptació i ús de models semàntics de representació com, per exemple, l’RDF.

En aquest context, moltes han estat les comunitats que s’han replantejat les seves pràctiques descriptives. Les biblioteques han recuperat un model creat prematurament a final del segle XX, els FRBR, com a base per revisar les seves normes catalogràfiques (RDA); els museus han desenvolupat un nou model conceptual (CIDOC-CRM) amb l’objectiu d’esdevenir la “cola” semàntica de tot el patrimoni cultural dispers en museus, biblioteques i arxius.

Els mitjans socials en la comunicació científica

Natalia Arroyo
Especialista en mitjans socials i tecnologia mòbil per a biblioteques i centres d’informació
Responsable de la Mediateca de la Universidad Isabel I


Work, Samantha; Haustein, Stefanie; Bowman, Timothy D.; Larivière, Vincent (2015). Social media in scholarly communication: a review of the literature and empirical analysis of Twitter use by SSHRC Doctoral Award recipients. [Montreal]: Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication. University of Montreal. 87 p. Disponible a: http://crctcs.openum.ca/files/sites/60/2015/12/SSHRC_SocialMediainSchola.... [Consulta: 29/01/2017].


La conversa s’ha traslladat als mitjans socials, també en l’àmbit de la comunicació científica. En els darrers anys, s’ha anat analitzant de quina manera els investigadors utilitzen els mitjans socials i com difonen els resultats d’investigació i s’han introduït les mètriques alternatives, que més aviat semblen complementàries. Un estudi del Canada Research Chair on the Transformations of Scholarly Communication, de la Universitat de Montreal, comissionat pel Social Sciences and Humanities Research Council (SSHRC), aporta un ampli estat de la qüestió sobre el tema que resulta molt útil per conèixer els diferents punts de vista abordats a la bibliografia. A més, aquest treball inclou una anàlisi de l’ús de Twitter per part dels receptors dels premis doctorals del SSHRC.

L’edifici de biblioteca com a recurs estratègic

Ignasi Bonet
Arquitecte i documentalista
Unitat d'Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques


Svobodová, Mahulena (ed.) (2016). New library buildings in Europe: documentation 2016. Praga: Vysoká škola chemicko-technologická v Praze. 162 p. Disponible a: http://liber-lag.techlib.cz/media/liber-lag_2016.pdf. [Consulta: 14/01/2017].


L’edifici de biblioteca, com també l’espai disponible per a col·leccions i per a serveis als usuaris, són percebuts sovint com una limitació però són alhora un recurs que pot representar una oportunitat estratègica per assolir l’èxit en la missió de la biblioteca. L’espai disponible és un recurs escàs que cal optimitzar. En relació amb això, sovint cal prendre decisions estratègiques, i per prendre aquestes decisions és essencial disposar d’informació fiable; dades de referència que permeten avaluar la situació actual i les possibles alternatives.

Quina és la millor opció per a allotjar la col·lecció en el mínim espai? Millor deixar la col·lecció accessible a la sala o optar pels magatzems visitables? És possible utilitzar prestatgeria compacta a la sala, accessible als usuaris? Quant pot costar la instal·lació d’un magatzem cooperatiu extern? Quin tipus de servei innovador es pot oferir en l’espai que alliberem en una reforma, o que guanyem en una ampliació? Com són els learning spaces? Quin cost per metre quadrat pot tenir un nou edifici? Quant de temps pot durar el procés de projecte i construcció?

Les necessitats dels usuaris i la biblioteca del futur: ressenya de l’informe d’Axiell 2015

José-Antonio Gómez-Hernández
Universidad de Murcia. Facultad de Comunicación y Documentación


The library of the future: meeting the public’s needs (2015). Nottingham: Axiell. Disponible a: http://www.axiell.co.uk/library-of-the-future-report-download-for-free/. [Consulta: 02/01/2017].


Axiell és una empresa que dóna serveis a les biblioteques públiques del Regne Unit, i que va enquestar més de 2.000 persones majors de 16 anys d’aquest país per saber en quina mesura estaven evolucionant aquestes institucions per respondre les necessitats de la seva comunitat. L’objectiu era, d’una banda, identificar com i per què s’estava utilitzant la biblioteca pública i, de l’altra, explorar com es podria augmentar el seu aprofitament d’acord amb les noves expectatives dels usuaris.

L’informe resultant té a penes 13 pàgines amb abundants esquemes visuals, i es recolza en d’altres documents rellevants com The independent library report for England (Sieghart, 2014). Triem algunes observacions i recomanacions:  

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS