L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Quan es va preguntar a les biblioteques per què volien adquirir aquests llibres, la resposta majoritària va ser la seva presència a la bibliografia recomanada d’assignatures (80 %), seguida de la seva utilització per part del professorat en activitats de recerca (18 %) i altres raons relacionades amb la preservació o l’accessibilitat per a usuaris amb discapacitats (3 %).

Els autors de l’informe van organitzar dues reunions presencials amb bibliotecaris per debatre en detall les dificultats a l’hora d’obtenir accés digital a aquestes monografies. A les trobades es va posar de manifest que, malgrat que sovint les biblioteques preferirien comprar monografies en format digital, sovint acaben adquirint la versió impresa perquè és l’única disponible o la més viable. En general, els bibliotecaris observen escassa transparència en un mercat caracteritzat per la varietat de models de negoci, preus desproporcionats i una gran diversitat de proveïdors, formats i plataformes. Aquesta amalgama provoca que les biblioteques incorrin en despeses de gestió de múltiples llicències, sistemes d’autenticació, formació d’usuaris en l’ús de les plataformes, etc.  que, en última instància, provoquen que l’accés digital no sigui rendible comparat amb els costos d’adquisició de còpies impreses.

A l’informe es detallen una dotzena de casos que serveixen per il·lustrar les dificultats que els bibliotecaris troben a l’hora d’intentar incorporar la versió digital d’una monografia a la seva col·lecció. La situació més habitual, en un 43 % dels casos, és que el llibre no estigui disponible en format digital.

En un altre 31 % dels casos, el llibre sí està disponible en format digital, però diversos factors impossibiliten la seva adquisició: no està prevista la seva compra mitjançant una llicència institucional; la llicència institucional permet un nombre reduït d’usuaris simultanis o el preu és molt elevat. A tall d’exemple, un dels casos descriu com una biblioteca decideix comprar dues còpies impreses d’un llibre –a 55 lliures cadascuna– donat que el preu de la llicència institucional de la versió digital, per a un únic usuari simultani, oscil·la entre les 250 i les 270 lliures en funció del proveïdor.

L’última categoria (27 % dels casos) inclou els llibres que no estan disponibles ni en format imprès ni electrònic i alguns casos que, tot i ser minoritaris, són de gran rellevància per als bibliotecaris: la demanda d’un format específic per donar resposta a les necessitats d’un estudiant discapacitat, la reproducció en color d’obres d’art, etc.

Resulta difícil trobar una solució conjunta a aquests problemes. D’una banda, el nombre d’editors implicats és molt elevat: el miler llarg de títols havia estat publicat per prop de 300 editorials diferents. A més, sovint es tracta de situacions que només afecten a biblioteques individuals: del miler de títols problemàtics, menys de 10 havien estat identificats per més d’una universitat.

Els problemes identificats en el curs de l’estudi no coincidien amb les expectatives dels autors d’informe. Si aquests pensaven que l’estalvi d’espai físic, l’esporgada de les col·leccions, l’increment dels fons de recerca o l’accés a obres antigues serien les prioritats de les biblioteques, l’estudi va posar de manifest que el seu interès principal era, en realitat, posar a l’abast dels estudiants la bibliografia recomanada pels seus professors. Així mateix, es va observar que els problemes no corresponien a l’accés a obres antigues, sinó que majoritàriament afectaven a llibres editats en els darrers 20 anys.

Malgrat que l’informe no arriba a oferir solucions definitives ni universals, sí que fa llum sobre algunes de les barreres que encara dificulten el trànsit des de les monografies impreses a les digitals en biblioteques universitàries i de recerca, una evolució molt més lenta que la que s’ha observat en altres tipologies documentals, com ara les revistes.

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Com poden les biblioteques contribuir a l’aprenentatge i a l’èxit acadèmic? Construint evidencies a través de l’avaluació de l’impacte

Valtencir Mendes
Cap de projectes internacionals
Fundació Jaume Bofill


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. Documented library contributions to student learning and succés: building evidence with team-based assessment in action campus projects. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2016. Disponible a:  <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/co.... [Consulta: 02/07/17].


L’objectiu principal dels projectes vinculats al programa Assessment in Action (AiA): Academic Libraries and Student Success de l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ha estat el de trobar com es pot mesurar, d’una manera òptima, l’impacte que generen les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit educatiu de l’alumnat d’institucions d’educació superior. L’informe recull els resultats dels més de 60 projectes individuals vinculats al programa durant el seu segon any (abril 2014-juny 2015) i sintetitza els resultats del primer any.

El document, que s’emmarca en la tradició dels estudis de valor social i l’avaluació de l’impacte dels serveis de biblioteca, neix de la tradició de l’ACRL en el suport dels professionals i la posada en valor dels serveis de les biblioteques universitàries com a part essencial dels serveis i recursos d’informació i de difusió del coneixement, i analitza els resultats del programa AiA, que contribueixen a generar avaluació basada en evidències, una avaluació que vol contribuir a la millora de l’experiència acadèmica dels i de les estudiants que reverteixi en un major èxit educatiu.

No és el mateix llegir que llegir

Oriol Izquierdo
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Millán, José Antonio (coord.) (2016). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. 230 p. Disponible a: http://www.fge.es/lalectura/docs/La_Lectura_en_Espana.pdf. [Consulta: 31/05/2017].


Feia molt i molt de temps que no llegia informes sobre el llibre i la lectura, cosa que en alguna vida anterior havia estat pràctica regular obligada per raons professionals. I m’ha sorprès trobar en aquest d’ara prou elements d’interès, més que no recordo haver-ne ensopegat en cap dels antics. Hi deu influir, segur, que el coordinador en sigui José Antonio Millán, escriptor i lector, bon coneixedor dels llibres i de l’edició, tafaner de tota mena de pàgines, tant de paper com virtuals. L’informe és una iniciativa de la Federación de Gremios de Editores de España i es du a terme per tercera vegada; els anteriors, també sota la direcció de Millán, duen data de 2002 i 2008, i tenien un plantejament molt similar al d’aquest: un pòrtic entre acadèmic i literari (amb signatures com Umberto Eco o Victoria Camps, entre més, al primer volum; només una, de Roger Chartier, al segon), un recull d’articles sobre «La situación actual», on no hi falten radiografies sectorials (sempre de l’oferta editorial, dels punts de venda de llibres o de les biblioteques), i un darrer bloc que es fa ressò de «La voz de los expertos», on destaca alguna aportació sobre la presència del llibre a l’escola i sobre la lectura digital, entre d’altres. No són, doncs, aquells tradicionals anuaris carregats de dades dedicats a l’edició o al comerç del llibre, sinó que pretenen, a partir d’un cert estat fàctic de la qüestió, donar elements per a una anàlisi crítica del present i, sobretot, per apuntar-hi tendències de futur. Per això deu tenir sentit que aquests informes no hagin estat anuals sinó que obeeixin a una cadència temporal més dilatada.

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS