ISSN: 2014-0894
Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació
Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra
Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].
Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.
Es tracta d’un document molt ben pautat on s’expliquen les conclusions d’un grup de treball intersectorial per redactar consells a l’hora d’endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.
Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.
Principalment, s’exposa la por per part d’aquest sector de que la facilitat d’accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la “manca de fricció” comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.
Per escoltar i atendre aquestes pors creades arreu entre el sector editorial i el bibliotecari, Anglaterra va reunir aquest equip que va oferir unes consideracions interessants. L’alternativa a la manca de consens la veuen com una amenaça: no situar-se en la línia de partida del llibre electrònic a la biblioteca pot donar via lliure als governants a emprendre tancaments i retallades pressupostàries a les biblioteques. Uns serveis que no innoven ni estan en la línia del que els usuaris demanen, són uns serveis que perillen. Per tant, proposen algunes recomanacions:
- El préstec de llibre digital ha d’emular, tant com sigui possible, el del préstec imprès. El préstec s’ha d’oferir de forma gratuïta a l’usuari.
- L’usuari ha de poder sol·licitar el préstec de forma remota.
- Cada còpia d’un llibre digital hauria de prestar-se només a un lector, emulant també el préstec físic. Per tant, caldria pactar aquí el nombre de còpies que permet cada llibre.
- S’ha de considerar que les còpies digitals també tendiran a deteriorar-se i caldrà preveure una nova compra després d’un cert nombre de préstecs.
- Atendre les lleis dels drets d’autor del préstec digital o estendre les que imperen en el món físic també al llibre digital, als audio i e-audiobooks.
Un país referent com Anglaterra reconeix disposar de molt poca recerca en la matèria del préstec digital. Han apostat per l’experimentació de forma conjunta: llibreters, bibliotecaris i petits i grans editors. Tots aquests sectors han decidit prendre part d’un experiment a les biblioteques. Aquest pas és fruit d’altres col·laboracions reeixides com la ‘World Book Night’2, la ‘Books on Prescription’3 o ‘Crime Writers Fiction Promotion’. L’objectiu: disposar el 2014 d’un acord nacional pel préstec digital.
Un tema destacat és la importància de tenir un ull posat a altres països de l’entorn. En aquest sentit, és molt recomanable el benchmarking de l’informe final4 de març de 2013 (coetani doncs a l’informe que ens ocupa) del Ministeri de Cultura i Comunicació de França. Hi podem llegir les estratègies detallades de països com Suècia, Alemanya, Espanya, Països Baixos o Nord-Amèrica.
En el cas espanyol hi ha una extensa informació sobre els diferents models de plataformes tecnològiques. Des del model Libranda, que disposa de l’acord de 140 grans representants editorials, al model de l’empresa Odilo TK que assegura la prestació tècnica de forma independent de la dels continguts. També dóna informació de XeBook que obre la participació a les xarxes 2.0, Galicia eBooks o altres plataformes obertes al gran públic com Koomic, Musa, 24symbols o Neotake.
L’oferta de títols digitalitzats s’eleva a 12.000, fet que és avaluat com a precari pels bibliotecaris.
A l’article del ministeri francès, s’hi mostra l’efecte de la crisi econòmica, la manca de pressupostos i la legislació inadequada com a factors que posen en crisi un desenvolupament ràpid i àgil de l’edició digital.
Tornant a l’informe anglès que ens ocupa, és interessant destacar la composició del comitè que ha d’assolir l’objectiu de consens polític nacional: un emprenedor-editor, el President de l’Associació de Bibliotecaris, un responsable de la British Library, un responsable d’una gran editorial, un llibreter i un autor.
S’esmenten bons auguris respecte a la complicitat a l’hora de dissenyar polítiques de préstec de forma conjunta amb els editors: la opció del ‘compra ara’ després del retorn d’un préstec es demostra com una bona opció, que fins i tot pot beneficiar als petits llibreters o proveïdors.
Per les biblioteques, queda clar que l’interès és arribar a nous usuaris i facilitar-los els serveis de forma virtual. Pels editors, tenir proves de mercat del què pot interessar als clients. A la vegada, els llibreters locals poden tenir una plataforma de promoció que els faci sostenibles.
Cal destacar de l’experiència anglesa, la recerca d’una estratègia comuna amb tots els sectors involucrats. No són els únics que han fet aquesta aposta: el Quebec també ho han fet així i disposen d’una plataforma única5 que engloba els interessos de llibreters, editors i bibliotecaris. A la línia de sortida del préstec digital, hi ha molts països. Caldrà veure quins són els obstacles de la cursa i com es van esquivant.
1. Urbano, Cristóbal (2013). D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units. Blok de BiD: Ressenyes de Biblioteconomia i Documentació, 27 febrer. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/dandrew-carnegie-overdrive-amazon-i%E2%80%A6-alguna-cosa-m%C3%A9s-biblioteca-p%C3%BAblica-i-pr%C3%A9stec-de-llibres>. [Consulta: 29 abril 2013].
2. World Book Night (2013). Disponible a: <http://www.worldbooknight.org/>. [Consulta: 2 maig 2013].
3. Books on Prescription (2013). The Castle: Hampshire County Council, 25 març. Disponible a: <http://www3.hants.gov.uk/library/booksandreading/books-on-prescription.htm>. [Consulta: 2 maig 2013].
4. IDATE Consulting (2013). Étude sur l’offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. [París]: Ministère de la Culture et de la Communication. Disponible a: <http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/document-60389>. [Consulta: 2 maig 2013].
5. PRETNUMERIQUE.CA (2013). [Montreal]: BIBLIOPRESTO.CA. Disponible a: <www.pretnumerique.ca>. [Consulta: 2 maig 2013].
La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica
Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)
Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].
Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.
Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.
Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament
Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
La publicació d’articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l’accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d’articles s’anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l’augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l’entrada d’intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.
Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.
El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d’esbrinar si convé o és necessari el concurs d’intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s’ha d’entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.
Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].
Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.
El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.
El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.
Etnografia digital: lectors joves i iPad
Teresa Mañà
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Programa Territorio Ebook, 2012. Ebook -18: Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos (2012). Peñaranda de Bacamonte: Centro de Desarrollo Sociocultural. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2012. Disponible a: <http://www.territorioebook.com/recursos/vozelectores/menos18/informe_lectores_menos_18.pdf>. [Consulta: 18 març 2013].
L’informe titulat "Los lectores niños y jóvenes y los libros electrónicos" de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez és el segon lliurament del programa Territorio Ebook impulsat per aquesta fundació en els seus centres de Salamanca i Peñaranda de Bracamonte. El programa té per objectiu estudiar el comportament lector de públics de diferents edats amb aparells de lectura electrònics1. En aquest cas, la mostra d’estudi eren joves entre 9 i 18 anys, tots ells socis actius d’una biblioteca, i l’aparell de lectura, un iPad.
L’informe publicat conté dues investigacions diferents. La primera és una investigació (p. 13-37) sobre l’ús i l’apropiació de l’iPad en lectors de 9 a 18 anys. Segueix una segona investigació (p. 45-84) que mesura l’impacte de les activitats de dinamització lectora sobre la comprensió lectora, en aquest cas, amb un grup mostra de nois de 9 a 13 anys. I, en tercer lloc, (p. 87-96) s’hi suma una reflexió final de Juan Mata que abunda en els temes i conclusions de l’estudi. Tanquen l’informe uns escassos però interessants annexos que recullen respostes dels lectors i una bibliografia selectiva sobre lectura digital.
Cerca
Etiquetes
Ressenyadors
Arxiu
Subscripció
RSS
