Biblioteques de recerca, Wikimedia i dades obertes enllaçades

David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid


ARL White Paper on Wikidata Opportunities and Recommendations (2019). ARL Task Force on Wikimedia and Linked Open Data. Washington D.C.: Association of Research Libraries – Wikimedia Foundation. 59 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2019/04/2019.04.18-ARL-white-paper-on-Wikidata.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].


Com aconseguir que les principals biblioteques universitàries dels Estats Units i el Canadà, i alguns altres grans centres amb recursos d’informació pública d’aquests països, augmentin la visibilitat de les seves col·leccions, de les seves activitats i dels seus investigadors? I, com compartir esforços per aprofitar la seva experiència descrivint aquests continguts? Respondre, entre d’altres, a aquestes dues preguntes va ser el que va dur l’Association of Research Libraries (ARL) a unir les seves forces amb una de les iniciatives de difusió de coneixement col·laboratiu més conegudes del món: la Wikimedia Foundation, organització responsable de la Wikipedia.

A més d’algunes de les universitats més destacades d’aquests països, la ARL inclou com a  membres la National Library of Medicine i la NARA (National Archives and Records Administration), que agrupa nombrosos arxius públics dels Estats Units. Per part, seva Wikimedia manté, a més, altres col·leccions de dades com ara Wikimedia Commons, que reuneix diverses desenes de milions de recursos multimèdia de lliure accés, o Wikisource, que inclou tot tipus de documents històrics i d’altres fonts primàries.

Després de quatre anys de contactes, ambdós colossos van publicar el 2019 un informe conjunt on descriuen de quina manera podrien col·laborar en benefici mutu, i recomanen que aquesta col·laboració s'estengui entre els seus membres. Aquest text està basat en les experiències durant aquest període, com també en els possibles resultats que es podrien obtenir si s’estenen aquestes pràctiques.

La proposta de col·laboració entre la ARL i Wikimedia està basada en la relació prèvia de Wikimedia amb tot tipus de biblioteques, arxius, museus i centres d’art, tant als Estats Units (Biblioteca del Congrés, Smithsonian Museum o les universitats de Harvard, Princeton i Stanford, per citar alguns exemples) com a Europa (incloses les biblioteques nacionals del Regne Unit, França o Alemanya, entre d’altres).

En concret, les recomanacions incloses a l’informe van adreçades a l’ús, no de la Wikipedia en si, sinó de la seva principal eina per descriure dades, Wikidata. Wikidata és una base de coneixements de dades enllaçades estructurades, el lloc d’on surten aquestes caixes d’informació sobre data de naixement o població i densitat d’un país, premis, rècords, etc. 

Existeixen diverses raons per argumentar aquesta proposta de col·laboració. Una d’elles és que Wikidata no tan sols conté les dades utilitzades per elaborar la Wikipedia, sinó molts d’altres continguts addicionals. És a dir, no tots els objectes i metadades que conté Wikidata estan necessàriament a la Wikipedia, però sí són d’accés públic des del mateix moment en què són afegides i, per tant, són automàticament reutilitzables. A més, les metadades poden ser descrites mitjançant l’ús de múltiples fitxers d’autoritats que poden ser definits, ampliats i referenciats de forma immediata, entre si, per les biblioteques mateixes o per qualsevol altre institució. 

Des del punt de vista tècnic, les autoritats poden ser utilitzades mitjançant la combinació de les anomenades dades obertes enllaçades, o linked open data (LOD). Aquestes dades obertes enllaçades són referides mitjançant URI (uniform resource identifiers). És a dir: quan es fa referència a una metadada, s’utilitza la seva adreça en un vocabulari controlat (accessible a través d’Internet), que pot ser la que una o diverses biblioteques hagin emprat per definir aquest terme.

A més, aquestes metadades no tan sols defineixen els identificadors dels objectes, el que en LOD es coneix com a «ítems», o d’altres qualitats relacionades, como l’autor, o fins i tot un premi rebut: en LOD, aquests conceptes es denominen «valors». També són organitzades com a metadades les relacions entre ítems i valors: per exemple, la relació d’autoria d’un «valor» respecte d’un «ítem», que es coneixen com a «propietats». Aquestes propietats han d’haver estat prèviament usades a la Wikipedia, per bé que actualment existeixen diversos milers de propietats disponibles. 

Per tant, les combinacions entre ítems, propietats i valors ofereixen una gran flexibilitat. Això suposa que les metadades LOD utilitzades a Wikidata poden ser adaptables, modulades, esteses i aplicades a diferents necessitats que cada biblioteca té per crear els seus propis recursos informatius. En suma, les dades accessibles mitjançant Wikidata són molt proclius a formar part del que es coneix com a dades FAIR, és a dir, localitzables (findable), accessibles, interoperables i recuperables. Aquestes qualitats permeten també que qualsevol altra biblioteca al món, fins i tot amb recursos tecnològics més reduïts, pugui accedir a aquestes dades, adaptar-les per al seu propi ús i aplicar-les als seus continguts.

L’informe pot tenir un nivell tècnic mitjà alt per a lectors no familiaritzats amb la tecnologia linked open data i els conceptes de Wikidata o Wikibase, i ofereix exemples d’ús de Wikidata a les biblioteques, a arxius i a col·leccions especials. Així mateix, ofereix recomanacions pràctiques per implementar Wikibase i utilitzar Wikidata amb la finalitat de fomentar la visibilitat de col·leccions i materials que ajudin a millorar la inclusió de col·lectius, fins ara, infrarrepresentats tant en els materials de les biblioteques universitàries com en la Wikipedia mateixa: ja sigui per raons de gènere, de llengua o de raça.

En el mateix informe, s’inclou un apartat especial sobre l’ús de Wikidata en la comunicació científica, per senyalar que la col·laboració entre Wikidata i les biblioteques que pertanyen a la ARL, o qualssevol d’altres, també permetria la difusió de les dades sobre els autors universitaris i els seus treballs de recerca. Per identificar els autors, poden aplicar-se recursos d’identificació estesos internacionalment, com ara ORCID (open researcher and contributor ID) o VIAF (Virtual International Authority File). Aquestes opcions no restringeixen l’ús d’altre tipus d’identificadors, almenys, de manera explícita. 

Aquesta col·laboració també pot estendre’s, segons els autors del text, a l’ús de Wikibase, la tecnologia utilitzada per Wikimedia per a la creació de bases de dades locals que siguin interoperables amb les que manté directament la Fundació. No obstant, el document només insisteix en els seus avantatges genèrics, com les diferents possibilitats d’inserció de contingut, el manteniment continu de l’històric de canvis, o la mencionada capacitat de convertir qualsevol dada en interoperable. Sense entrar a fons en possibles requeriments tècnics, l’informe no passa de suggerir la seva implementació, i de citar alguns casos concrets ja desenvolupats, a manera d’assaigs.

Finalment, els redactors de l’informe són conscients que encara que Wikidata no pugui ser plantejada com una alternativa als actuals sistemes bibliotecaris sí pot ser una eina molt útil per estendre la difusió dels seus continguts, i dels seus investigadors, perquè es tracta d’una eina de descripció cada cop més acceptada internacionalment, i perquè l’ús de dades enllaçades sense requerir eines tecnològiques d’alt cost millora la interoperabilitat dels seus continguts. En definitiva, aquesta proposta pot ajudar les biblioteques de recerca: tant en la difusió de coneixement més enllà dels clàssics canals acadèmics com en la col·laboració amb d’altres institucions, universitàries o no.

Plataformes per a la transparència de polítiques editorials obertes en revistes científiques

Lúcia da Silveira
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Departamento de Comunicação, 
Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil  

Sônia Elisa Caregnato
Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Faculdade de Biblioteconomia e Comunicação. Programa de Pós-Graduação em Comunicação. Porto Alegre, RS, Brasil


Platform for Responsible Editorial Policies (2020). Disponible a: <https://www.responsiblejournals.org/> [Consulta: 10/04/2020]. 

Transpose: a database of journal policies on peer review, co-reviewing, and preprinting (2020). Disponible a: <https://transpose-publishing.github.io/#/> [Consulta: 10/04/2020]. 


La Ciència Oberta es guia per tres principis rectors: obertura (disponibilitat de dades i de publicacions per a ús i reús), transparència (de tots els processos, siguin el de recerca o les etapes editorials i publicació, incloses les inversions financeres) i reproductibilitat (permet avaluar la qualitat de la recerca perquè les dades són obertes). Això vol dir que la recerca pública ha de permetre l’ús i reús de dades i publicacions, que tot el procés ha de ser transparent per verificar la seva integritat, que no hi ha d’haver biaixos polítics i que cal evitar el malbaratament de recursos en recerques sense dades obertes i, per tant, no reproduïbles. Tots els agents implicats, ja siguin investigadors, finançadors, editors, revisors, etc. han d’estar compromesos amb aquests principis que regeixen el funcionament del sistema de comunicació científica.

L’aplicació d’aquests principis rectors a les polítiques editorials de les revistes científiques és una qüestió molt important. Les polítiques editorials determinen els criteris d’acceptació de manuscrits (procedents de recerques), les condicions tècniques i els estàndards normatius, el model de revisió per experts (peer review), la periodicitat, l’obertura d’accés a publicació i també a les dades de recerca, etc.   

Entre la mística i el negoci: reflexions i propostes per a la indústria de l’edició

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. ISBN 978-84-89384-98-9. Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 05/05/2020].


És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

Preparar els bibliotecaris escolars del futur: els nous estàndards d’acreditació de la formació als Estats Units

Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020]. 


Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.

Situació de la preservació digital a biblioteques i arxius del Canadà

Juanjo Boté
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hurley, Grant; Shearer, Kathleen (2019). Final report of the survey on digital preservation capacity and needs at Canadian memory institutions, 2017-18. [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraries. 68 p. Disponible a: <http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/Digital_preservation_capacity_finalreport_EN-1.pdf>. [Consulta: 14/04/2020].


El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus. 

En aquest estudi van participar 52 institucions i es va realitzar en dues fases, incloent institucions associades a la CARL (Canadian Association of Research Libraries) en la primera fase. En la segona, es va invitar a participar institucions similars no associades a la CARL. De l’informe, publicat el novembre de 2019, es desprèn que el 94 % d’aquestes institucions estan recol·lectant material digital d’origen o nascut digital, tant publicacions com objectes digitals de donants privats.

Un element per destacar són les polítiques de preservació digital. Un 17 % de totes les institucions participants tenen actives polítiques de preservació digital i un 19 % les estan revisant.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS