L’alliberament de les monografies en accés obert

Sílvia Redondo
Cap de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Snijder, Ronald (2019). The deliverance of open access books: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press]. 234 p. Disponible a: <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 05/01/2020].


El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open acces les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Ronald Snijder, a partir de la seva experiència amb els projectes OAPEN library i el Directory of open access books (DOAB) intenta respondre a aquestes i altres preguntes fent una anàlisi detallada sobre l’ús i la difusió de les monografies en accés obert (AO), entenent-les com una publicació acadèmica en format llibre i difosa en línia per tal que els seus continguts es puguin llegir i descarregar sense cap mena de barrera. 

L’estudi analitza, amb profunditat, tres aspectes: 

  • La sostenibilitat econòmica, és a dir, la viabilitat econòmica.
     
  • L’optimització de la infraestructura que permet la publicació i la difusió de les monografies en AO. 
     
  • L’avaluació dels resultats, incloent l’impacte acadèmic i la influència social. 

Aquesta publicació és un recull d’articles publicats entre el 2013 i 2016 en revistes científiques, algunes d’accés obert, com The journal of electronic publishing, Scientometrics o The journal of librarianship and scholarly communication. Exceptuant el capítol 6, la resta de capítols han estat publicats exactament com els mateixos articles, sense cap modificació. En cadascun dels capítols es tracten diferents aspectes relacionats amb el procés de publicació i difusió de les monografies en accés obert. 

La influència de l’accés obert en la venda de monografies

Snijder, Ronald. (2014). «The influence of open access on monograph sales: the experience at Amsterdam University Press». Logos: the journal of the world book community, vol. 25, issue 3), p. 13-23. 

Les monografies són una via de difusió de la recerca molt utilitzada en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. En els darrers anys, s’ha detectat una disminució en la seva venda i, per tant, en la seva edició. Els editors, conscients de la necessitat de publicar-les, busquen nous models i es pregunten si l’AO els pot o no ajudar a enfrontar-se a «la crisi de les monografies».

Davant del nou context de publicació, l’autor estudia si l’AO influeix en la venda de monografies, considerant altres factors que també hi intervenen, com poden ser la potencialitat de venda, si han estat publicades l’any en curs o anteriorment o l’idioma de publicació. Per fer-ho, analitza les vendes, durant un període de tres anys, de 513 llibres disponibles a OAPEN library, que és un repositori de monografies en accés obert, sobretot de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. 

Després de presentar les dades, Snijder conclou que cada un dels factors que influeixen a la venda de monografies és prou significatiu com per afirmar que l’accés obert pot o no influir directament en la venda de monografies. A més, destaca que no hi ha gaire diferència en el volum de vendes pel fet d’utilitzar un model de venda híbrid o només de pagament.

La difusió de les monografies en accés obert

Snijder, Ronald (2014). «Modes of access: the influence of dissemination channels on the use of open access monographs». Information research, vol. 19, no 3 (Sept.), p. 166-183.

En aquest capítol, Ronald Snijder estudia com pot influir el canal d’accés utilitzat per difondre les monografies en accés obert. L’estudi està fet a partir de les descàrregues de l’OAPEN library de 979 monografies en diverses llengües i de 35 proveïdors diferents. Amb les dades recollides, s’observa que tres quartes parts de les descàrregues són d’usuaris que no arriben a través de la pàgina de l’OAPEN library, sinó d’altres llocs, i això és possible a través del correcte ús de les metadades.

La influència de les llicències creative commons en l’ús de les monografies en accés obert

Snijder, Ronald (2015). «Better sharing through licenses?: measuring the influence of creative commons licenses on the usage of open access monographs». Journal of librarianship and scholarly communication, vol. 3, issue 1, eP1187. 

Una anàlisi detinguda de les descàrregues a OAPEN library i a DOAB permet a l’autor concloure que les llicències d’ús no són l’únic factor que influeix en l’ús de les monografies en accés obert, sinó que aspectes com la presència a l’agregador DOAB, la llengua o la matèria també hi juguen un paper important. Tot i així, s’observa que les llicències obertes afecten positivament el nombre de descàrregues, encara que sigui mínimament.

Els lectors i les biblioteques d’accés obert

Pel que fa al manteniment i creixement d’usuaris o lectors, la fidelització és un factor important que cal contemplar. En qualsevol biblioteca, ja sigui en línia o presencial, les recomanacions són un servei de valor afegit que qualsevol usuari agraeix. Per exemple, en el cas d’Amazon, gràcies a les dades recollides, la plataforma pot oferir als seus compradors potencials recomanacions basades en les seves dades d’ús. Les biblioteques de llibres en AO, basades en la web, tenen en compte la privacitat dels usuaris que les utilitzen i això dificulta l’anàlisi de dades i, per tant, les recomanacions que poden fer. En aquest capítol, l’autor estudia com les plataformes que distribueixen llibres en AO podrien fer recomanacions a partir de les dades d’ús que recullen.

L’impacte en la societat de les monografies de l’àmbit de les humanitats i ciències socials 

Snijder, Ronald (2013). «Measuring monographs: a quantitative method to assess scientific impact and societal relevance». First Monday, vol. 18, no 5 (6 May). 

Els mètodes quantitatius utilitzats en els estudis bibliomètrics de l’àmbit de les ciències, la tecnologia o la medicina, no funcionen en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, on les monografies hi predominen. L’autor proposa un mètode quantitatiu per analitzar aquest impacte a través de l’anàlisi de les descàrregues de monografies, de l’entitat que hi dona accés i del tipus de lector. A través de l’estudi de la llengua de les monografies, la matèria i el tipus d’usuari, l’autor sosté que les monografies en accés obert sí que tenen un impacte en la societat perquè arriben a usuaris que no pertanyen al món acadèmic. En conjunt, més del 68 % de l’ús es pot categoritzar, i gairebé el 45 % de tot l’ús prové del món no acadèmic. 

Els països en desenvolupament es beneficien dels llibres en accés obert?

Snijder, Ronald (2013). «Do developing countries profit from free books?: discovery and online usage in developed and developing countries compared». The journal of electronic publishing, vol. 16, issue 1 (summer), p. 1-14. 

En aquest apartat, l’autor intenta esbrinar, mitjançant un experiment, si la publicació en accés obert ajuda a reduir la bretxa digital entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. Els resultats no sorprenen i reafirmen que, tant en uns com en els altres, l’accés obert és positiu perquè, per una banda, elimina les barreres d’accés a les monografies i millora la seva visibilitat i, per l’altra, facilita la difusió del coneixement.

Quin impacte té l’accés obert en el nombre de citacions i tuits que rep una monografia?

Snijder, Ronald (2016). «Revisiting an open access monograph experiment: measuring citations and tweets 5 years later». Scientometrics, 109, p. 1855-1875. 

En aquest capítol, Snidjer analitza si l’accés obert té un impacte positiu en el nombre de citacions i tuits que rep una monografia, tenint en compte també factors com l’àmbit temàtic o la llengua. Els resultats mostren que l’efecte de l’accés obert és més fort en les publicacions periòdiques que en les monografies i veu necessari ampliar la recerca per tal d’estudiar quins altres factors poden influir-hi.

Conclusions

El procés d’alliberament de les monografies en AO és força complex. Hi participen diferents agents que inverteixen temps, diners i altres recursos per aconseguir que els llibres acadèmics estiguin en AO. L’ús d’aquestes monografies s’utilitza com un indicador d’èxit, tot i així, les accions dels agents que hi intervenen poden incidir-hi directament.

Amb aquesta publicació, l’autor aconsegueix tractar des de diferents àmbits la difusió de monografies en accés obert, aconseguint deixar sobre la taula aspectes que hi poden influir i que cal estudiar amb més profunditat. Alguns dels aspectes que cal considerar a l’hora d’avaluar l’ús de les monografies en accés obert són la llengua, l’àmbit temàtic, la qualitat de la recerca o la plataforma on es distribueix. Segons Snijder, és important centrar-se en la plataforma de distribució, sobretot en l’opinió que tenen els usuaris i la seva fidelització. Per tant, és important treballar per aconseguir que hi confiïn i la utilitzin. 

Els resultats dels diferents estudis duts a terme per Ronald Snijder deixen clar que l’accés obert no afecta negativament la venda de les monografies i, de fet, fins i tot millora les vendes en els països desenvolupats. Tot i així, recomana continuar amb la recerca i dur a terme estudis similars a altres plataformes que distribueixin monografies en accés obert perquè encara queda molt per fer.

 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

OpenCitations: escac als índexs de citacions

Antonio Eleazar Serrano-López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


The OpenCitations Enhancement Project final report for the Alfred P. Sloan Foundation (2018). OpenCitations. Disponible a: <https://opencitations.wordpress.com/2019/01/02/opencitations-enhancement-project-final-report/>. [Consulta: 18/12/2019].


Les qüestions que es tracten en aquest informe sobre el projecte OpenCitations, no només resulten de gran interès per a l’avaluació de l’activitat científica en general i els estudis mètrics d’informació en particular, sinó que han obert un dels majors debats de la darrera dècada a l’àrea, i ha derivat fins i tot en la dimissió en bloc del comitè editorial d’una de les revistes més prestigioses de l’àmbit (Journal of informetrics) per raó de la postura adoptada per la seva editorial (Elsevier) respecte d’OpenCitations. Es tracta, per tant, d’un informe que aborda qüestions de gran interès i que mereix ser llegit amb deteniment, per la qual cosa aquesta ressenya pretén ser únicament una porta d’entrada a la seva lectura.

Ciència oberta i ciutadana a les biblioteques: un impuls necessari per enfortir el coneixement de les comunitats locals

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].


La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Els bibliobusos no s’aturen: un informe amb reflexions molt properes!

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Tyler, Ayson (2019). Libraries on the move: the impact of mobile library services in Scotland. Glasgow: Scottish Library and Information Council. 46 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/2343/slic-libraries-on-the-move-report.pdf>. [Consulta: 05/12/2019].


L’informe Libraries on the move va ser encarregat pel Scottish Library and Information Council (SLIC) l’octubre de 2018 amb l’objectiu de recollir evidències sobre l’ús i l’impacte de les biblioteques mòbils i analitzar la seva contribució en el compliment dels objectius del pla estratègic Ambition & Opportunity, l’estratègia nacional de les biblioteques públiques d’Escòcia per al període 2015-2020 i, també, en les línies establertes a Vibrant Libraries, Thriving Schools, l’estratègia nacional per a les biblioteques escolars a Escòcia 2018-2023.

Arxius i arxivística amb perspectiva de gènere. Una mirada des de Galícia

Núria Jornet Benito
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
@JornetNuria


Pereira Oliveira, Dolores; López Rodríguez, Olimpia; Mariño Costales, Mariám (2019). Informe sobre os arquivos públicos en Galicia: unha perspectiva de xénero e feminista. Santiago de Compostela: Consello da Cultura galega. 129 p. (Documentos & informes). Disponible a: <http://consellodacultura.gal/mediateca/extras/CCG_2019_Informe-sobre-os-arquivos-publicos-en-Galicia-Unha-perspectiva-de-xenero.pdf>- [Consulta: 04/12/2019].


El present informe és el fruit del treball del Consello da Cultura Galega i, en particular, de la seva Comisión de Igualdade, en matèria de gènere i documentació. Un interès que es va iniciar ja l’any 2007, amb la realització d’una primera jornada que buscava donar una mirada diferent als arxius, posant al centre la relació arxius-documents-dones, com bé apunten en el capítol dedicat als precedents d’aquest informe (Arquivos, xénero e feminismos. Experiencias ata 2017). Si bé cal destacar iniciatives puntuals prèvies (com ara l’Álbum de mulleres, una web de recursos digitals que des del 2005 fa accessible informació, escrits i treballs sobre dones gallegues i/o relacionades amb Galícia), sobresurt en primer lloc la línia de celebració de les jornades Xénero e Documentación que, amb quatre edicions, han abordat diferents aspectes d’aquesta nova perspectiva: la presentació d’experiències de centres de documentació i biblioteques especialitzats en dones-feminisme-gènere de dins i fora de l’Estat, l’any 2007; la necessitat de recuperar la memòria del moviment feminista, l’any 2012; la presentació d’un projecte de recuperació de la producció hemerogràfica feminista produïda a Galicia des de la dècada dels setanta, l’any 2014; l’estat de la qüestió des de Galícia dels arxius públics i la perspectiva de gènere, a la darrera edició de 2017.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS