Serveis bibliotecaris de suport a la recerca en l’entorn digital

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].


El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.

Entre gener i abril de 2019, Research Libraries UK —una associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques— va distribuir una enquesta entre els seus 37 membres per conèixer la naturalesa de les activitats d’aquest tipus que desenvolupen, les infraestructures, competències i finançament necessàries per dur-les a terme, i les àrees potencials de col·laboració entre les biblioteques en aquest àmbit.

Els resultats mostren que les biblioteques britàniques estan familiaritzades amb el terme digital scholarship: la majoria (78 %) té una definició de treball, per bé que són definicions imprecises i suficientment àmplies per abastar un extens ventall d’activitats. Part de la dificultat a l’hora de fixar una definició més precisa del terme rau en el fet que els investigadors no l’utilitzen, si bé estan familiaritzats amb les activitats que engloba. El 41 % de les biblioteques té un equip o departament que treballa en aquest àmbit.

Les biblioteques mostren confiança per desenvolupar activitats relacionades amb les col·leccions i la seva posada a disposició dels investigadors en format digital: més del 90 % realitza tasques de digitalització, assignació de metadades, cura de continguts, etc. Per contra, experimenten més dificultats a l’hora de realitzar activitats relacionades amb la conversió de dades d’un format a un altre, el disseny d’interfícies, la impressió 3D o la geolocalització. Aquestes darreres són activitats que desenvolupen menys de la meitat de les biblioteques enquestades i és freqüent que siguin serveis oferts per departaments aliens a la biblioteca.

En aquest sentit, la biblioteca acostuma a  ser només una de les diverses unitats dins de la institució que ofereixen serveis de digital scholarship. En la major part dels casos, els projectes emergeixen de peticions dels departaments universitaris —especialment en l’àmbit de les humanitats digitals. Moltes biblioteques estan passant de ser un proveïdor de serveis a actuar com un col·laborador més en el procés de recerca. Veuen l’oportunitat d’ocupar un nínxol de mercat i cada cop dediquen més espai, personal i recursos a aquestes activitats com a catalitzadors de la col·laboració amb els investigadors.

La creació de serveis específics de digital scholarship dins de la biblioteca ofereix beneficis: atorga visibilitat al servei, identificant-lo com a prioritari; ofereix una finestreta única per comunicar-se amb els investigadors; incrementa les possibilitats d’obtenir un pressupost propi; etc. Des del punt de vista del personal encarregat del servei, les biblioteques tenen dificultats per atraure treballadors amb competències avançades en tècniques de visualització (88 %), anàlisi automàtica de textos (85 %), geolocalització (81 %) o estadística (69 %).

El finançament del servei se sustenta, en la major part dels casos, en el pressupost general de la biblioteca (94 %) o en els projectes dels investigadors que sol·liciten el suport de la biblioteca (81 %). En termes generals, es tracta d’una activitat innovadora i només l’11 % de les biblioteques ha dut a terme algun tipus d’avaluació del seu funcionament, per bé que un 6 % addicional el té en ment.

De cara al futur, molts participants albiren un canvi en el rol de la biblioteca passant de ser un proveïdor de serveis a convertir-se en un col·laborador més en el procés de recerca, participant en totes les etapes del seu cicle de vida, des del disseny dels estudis fins a la publicació dels resultats. Existeix la percepció que som en un període de trànsit cap a la centralització dels serveis de suport a la recerca que, actualment, es troben repartits en diverses unitats universitàries.

L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions centrades en la necessitat que les biblioteques del RLUK treballin de forma col·laborativa. L’informe, en última instància, ajuda a entendre les múltiples cares que estan adoptant els serveis de suport a la recerca a les biblioteques britàniques de cara a un futur tan atractiu com ple de reptes.

Desinformació a l’era digital

Lydia Sánchez
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Disinformation and «fake news»: final report: eighth report of session 2017-19 (2019). House of Commons. Digital, Culture, Media and Sport Committee. London: House of Commons. 109 p. Disponible a: <https://publications.parliament.uk/pa/cm201719/cmselect/cmcumeds/1791/1791.pdf>. [Consulta: 09/01/2020].

A multi-dimensional approach to disinformation: report of the indepedent High level Group on fake news and online disinformation (2018). European Commission. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 39 p. ISBN 978-92-79-80419-9. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation>. [Consulta: 09/01/2020].


Una de les principals preocupacions dels científics socials de la primera meitat del segle XX va ser la dels suposats efectes perjudicials dels mitjans de comunicació de masses a les societats democràtiques. Alguns veien en els mitjans una força destructora de la cultura (Leavis, 1930), d’altres incidien en les terribles conseqüències de la propaganda política a través de canals de difusió massius (Lasswell, 1927, 1934; Lippman, 1922), d’altres en l’ús dels mitjans per part de l’elit política i econòmica per mantenir el seu estatus (Adorno i Horkheimer, 1972). Fins i tot aquells científics les recerques dels quals semblaven indicar que els mitjans no tenien tanta influència com se suposava van dedicar els seus esforços a estudiar la incidència dels continguts mediàtics en la societat i la democràcia (Lazarsfeld, 1944). Certament, l’estudi dels efectes dels mitjans ha dominat la recerca en comunicació durant dècades, i ha estat objecte d’interès d’administracions i governs.

Models 3D i realitat virtual a les biblioteques acadèmiques

Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Grayburn, Jennifer; Lischer-Katz, Zack; Golubiewski-Davis, Kristina; Ikeshoji-Orlati, Veronica (editors) (2019). 3D/VR in the academic library: emerging practices and trends. Arlington, VA: Council on Library and Information Resources. V, 133 p. Disponible a: <https://www.clir.org/pubs/reports/pub176/>. [Consulta: 21/02/2020].


3D/VR in the academic library s’ocupa del paper dels models en tres dimensiones (3D), la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (AR) en l’àmbit de les biblioteques acadèmiques. Els models 3D han ofert reconstruccions d’espais virtuals que han permès nombroses aplicacions. Els models 3D impresos estan cada cop més connectats als prototips artístics o d’enginyeria. La realitat virtual ha passat del joc a simulacions mèdiques que utilitzen els estudiants d’anatomia. I la AR està cada vegada més present en les nostres relacions amb els objectes exposats als museus. L’interès acadèmic resulta clar tant per les seves aplicacions a la docència com a diferents àmbits de recerca. L’aplicació a nombrosos camps del saber pot generar coneixements aplicats i entorns virtuals d’aprenentatge innovadors. L’informe intenta respondre aquestes qüestions a través de vuit casos pràctics que plantegen com s’han resolt alguns d’aquests problemes a l’abordar les dades 3D i el programari de realitat virtual des de perspectives col·laboratives i interdisciplinàries. 

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals


Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 


Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 


1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS