Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)


Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].


Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

Accés obert, crítica oberta: sobre «Ecosistemas del acceso abierto»

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Merlo Vega, José Antonio (ed.) (2018). Ecosistemas del acceso abierto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. 391 p. (Aquilafuente; 228). Disponible a: <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/138566/8/978-84-9012-774-2.pdf>. [Consulta: 26.11.2018].


He de reconèixer que, d’un temps ençà, cada cop que sento o em parlen d’accés obert, immediatament desconnecto i m’oriento a d’altres tasques acadèmicament més interessants. Es tracta d’un d’aquells temes sobre els quals la comunitat professional i investigadora porta insistint-hi de forma reiterada bastants anys, i sobre la qual s’amunteguen periòdicament un bon nombre de treballs, la major part dels quals no aporten res de nou al coneixement ja disponible.

«Digital per defecte», el gran objectiu dels serveis públics britànics per al 2020

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Gran Bretanya. Cabinet Office. Government Digital Service (2017). Government transformation strategy. (Policy paper). Disponible en: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-str.... [Consulta: 02.11.2018].


El Govern britànic es proposa, els propers anys, aprofitar la seva excel·lent infraestructura digital per aconseguir que tots els serveis públics siguin digitals per defecte l’any 2020. Així es recull en un document, elaborat el 2017, pel Govern britànic titulat Government transformation strategy i l’última actualització del qual porta data de setembre de 2018. El document forma part d’un programa de transformació impulsat per un grup de directors generals del Govern britànic, orientat a crear nous serveis, fer una gestió més eficient i implementar polítiques a llarg termini. En aquest informe es plantegen fites com que la recollida de dades per al cens de 2021 sigui digital per defecte, l’objectiu és que el 75 % de les respostes siguin en línia (enfront del 16,7 % el 2011, la xifra més alta de qualsevol país al món). En aquell darrer cens es va enviar el full del cens en paper, però el 2021, els ciutadans rebran prèviament una invitació per omplir les dades en línia.

Directrius per implementar models de negoci sostenibles en els repositoris de dades d'investigació

Business models for sustainable research data repositories (2017). [Paris]: OECD. 80 p. (OECD science, technology and innovation policy papers; 47). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.1787/302b12bb-en>. [Consulta: 05/11/2018].


Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Dins de la sèrie OECD science, technology and innovation policy papers, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar el desembre de 2017 el seu número 47, titulat: Business models for sustainable research data repositories. Aquest projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb el Committee on Data for Science and Technology of the International Council for Science (ICSU-CODATA) i Research Data Alliance (RDA), i també amb experts de molts repositoris de dades que van compartir les seves experiències.

L’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER: la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la Ciència Oberta

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl


Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació1.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS