Open science

Llibres i monografies en accés obert. Com es finança la festa?

Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats


Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].


És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 

Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.

Alternatives no comercials per a la comunicació científica (revistes i repositoris). On som.

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID iD 0000-0002-6384-4927


Arasteh, Sona; Blake,Oliver (2024). The European landscape of institutional publishing: a synopsis of results from the DIAMAS survey. DIAMAS. 29 p. Disponible a: <https://zenodo.org/records/10551710>. [Consulta: 11/05/2024].

Shearer, Kathleen; Nakano Koga, Silvia Mirlene; Rodrigues, Eloy; Manola, Natalia; Pronk, Martine; Proudman, Vanessa (2023). Current state and future directions for open repositories in Europe. OpenAIRE, LIBER, SPARC Europe, COAR. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.10255559>. [Consulta: 11/05/2024].


Segurament, d’aquí a uns anys, haurem trobat una solució i la informació científica serà oberta sota unes condicions d’ús i econòmiques acceptades per tothom. Avui, això és un objectiu perseguit, però encara no aconseguit, per la totalitat dels agents implicats en aquesta llarga cadena que forma la comunicació científica. Quan arribi aquell moment, serà interessant examinar (amb menys passió de la que hi posem avui) els diferents i, en la seva majoria, fallits intents per fer que els resultats científics siguin accessibles a tothom de forma equitativa, fàcil i reutilitzable.

Un (extens) manual sobre coneixement obert

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Scholarly communication librarianship and open knowledge (2023). Maria Bonn, Josh Bolick and Will Cross (eds). Chicago: Association of College and Research Libraries. XV, 512 p. Disponible a: <https://bit.ly/SCLAOK>. [Consulta: 10/04/2023]. 


Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.

El llibre s’estructura en tres parts. La primera s’organitza en cinc capítols que ofereixen algunes definicions i una introducció a les pressions econòmiques, tecnològiques, socials, polítiques i legals que configuren el treball en comunicació científica en biblioteques universitàries.

Disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Aguilera, Begoña; Casaldàliga, Anna; Losada, Marina; Marset, Lola; Melero, Remedios; Ortiz, Eva; Rodríguez, Encarnación; Rovira, Anna (2023). Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022). REBIUN. (Estudios e informes). Disponible a: <https://hdl.handle.net/20.500.11967/1346>. [Consulta: 23/02/2024].


En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.

Metodològicament parlant, la principal novetat d’aquest treball respecte d’edicions anteriors és l’ús d’OpenAlex com a font de les dades. OpenAlex, el nom del qual al·ludeix a la biblioteca d’Alexandria, és un catàleg obert i gratuït de documents científics, investigadors, revistes, institucions, temes, editorials i agències de finançament, com també de les connexions que s’estableixen entre aquestes entitats. Malgrat que el seu llançament és relativament recent, el gener de 2022, el producte s’ha consolidat com a font per a l’elaboració del CWTS Leiden Ranking Open Edition i diverses institucions franceses, com ara el CNRS, La Sorbonne o el Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche han anunciat la seva adopció com a font d’informació alternativa a Scopus i Web of Science.

Ciència Oberta: un concepte i moviment globals (i en transició)

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].


Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».i De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta. 

El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components ­—molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.

Pàgines

Subscriure a RSS - Open science