accés obert

Polítiques d'accés obert als països del sud d'Europa

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)
 

International Open Access Conference: Towards Common European Policies for Innovative Reuse of Public Sector and Scientific Information. Open Access in Greece: 16/10/2013. MedOANet European Conference: 17-18/10/2013. Atenes: National Documentation Centre of Greece (EKT), 2013. Disponible a: <http://openaccess.gr/conferences/conference2013/>. [Consulta 11/11/2013]

Open Access Week 2013

Al llarg d'aquest últim any i mig s'ha estat desenvolupant el programa europeu MedOANet (Mediterranean Open Access Network), projecte amb la intenció de fer visibles les polítiques, estratègies i estructures de foment de l'Accés Obert a la informació científica existents en sis països del Sud d'Europa: Grècia, Turquia, Itàlia, França, Espanya i Portugal . Els antecedents del programa estan al seminari Policies for the development of OA in Southern Europe organitzat pels consorcis del Southern European Libraries Link (SELL) i la FECYT al maig de 2010 a Granada en què es va aprovar l'anomenada Declaració de l'Alhambra amb recomanacions per al desenvolupament de polítiques d'estímul a l' OA al sud d'Europa.
 
 
MedOANet es va tancar els passats dies de 16-18 d'octubre a Atenes amb la celebració de la International Open Access Conference organitzada per la EKT National Documentation Centre de Grècia. Les sessions del dia 16 es van centrar en iniciatives de foment de l' OA i de polítiques d'informació científica a Grècia. Els dos dies restants van tenir un enfocament internacional però centrat en els països del Sud d'Europa.
 

Big deals vistos des d'una altra perspectiva

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].

OA cake 1
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
 
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.

Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
 
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].

P1130141

La publicació d'articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l'accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d'articles s'anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l'augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l'entrada d'intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.

Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.

El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d'esbrinar si convé o és necessari el concurs d'intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s'ha d'entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.

La interoperabilitat: la cola tècnica per connectar repositoris

Tránsito Ferreras Fernández
Servicio de Bibliotecas
Universidad de Salamanca

COAR (2012). The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). Disponible a: <http://www.coar-repositories.org/files/COAR-Current-State-of-Open-Access-Repository-Interoperability-26-10-2012.pdf> [Consulta: 4 març 2013]

Glue Faves
L'informe COAR sobre interoperabilitat: context
 
La Confederació de Repositoris d'Accés Obert (COAR) va publicar el 26 d'octubre del 2012 un informe sobre l'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert sota el títol The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). L'informe ofereix una visió general del panorama actual de la interoperabilitat des del punt de vista dels serveis que són possibles avui en dia.

Aquest treball s'enquadra dins del projecte d'interoperabilitat dut a terme per COAR (COAR Interoperability Project), d'acord amb l'objectiu clau que la Confederació va marcar per al període 2011-2013 i que no és altre que el de "facilitar la discussió sobre la interoperabilitat entre els dipòsits d'accés obert i com a part d'una més àmplia infraestructura d'e-investigació". Aquest projecte s'ha dut a terme en tres etapes:
  • • La primera fase va consistir en la posada en marxa del procés mitjançant la redacció i difusió d'un breu document per tal de proporcionar una visió general sobre la interoperabilitat dels dipòsits (2on  trimestre de 2011). El resultat va ser un document informatiu publicat el 11 de juliol de 2011, sota el títol "The Case for Interoperability for Open Access Repositories", i del qual hi ha una traducció a l'espanyol.
  • • La segona fase va consistir en realitzar un debat obert per reunir informació sobre els desafiaments, actuals i futurs, relatius a la interoperabilitat global dels dipòsits d'accés obert i en dur a terme una avaluació sobre el panorama actual d'interoperabilitat (3r trimestre de 2011).
  • • A la tercera fase, segons la informació recopilada durant la fase anterior, l'objectiu va ser redactar i publicar l'informe sobre "L'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert" (The Current State of Open Access Repository Interoperability, 2012 ).

Si totes les revistes es posessin en OA al cap de 6 mesos, cancel·larieu subscripcions?

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)


Bennett, Linda (2012). The potential effect of making journals free after a six month embargo. A report for the Association of Learned, Professional and Society Publishers (ALPSP) and The Publishers Association, May.
<http://www.publishingresearch.net/documents/ALPSPPApotentialresultsofsixmonthembargofv.pdf> [Consulta: 6 febrer 2013].

SMH16 Current Journals Close

Resultats d'una enquesta sobre com es podrien veure afectades les polítiques d'adquisicions de les biblioteques si hi hagués un mandat general que obligués a les editorials a posar les revistes gratuïtes als 6 mesos de la seva publicació.

A 950 biblioteques de tot el món se'ls va enviar aquesta pregunta per correu electrònic:

"Si la major part dels articles de les revistes d'investigació estiguessin accessibles lliurement als 6 mesos de la publicació, seguirien subscrits? Si us plau, doni una resposta separada per les revistes a) Científiques, Tècniques i Mèdiques (STM) i b) d'Humanitats, Arts i Ciències Socials (AHSS) si la biblioteca té fons en ambdues categories".

La pregunta va arribar a 800 biblioteques (150 missatges van rebotar) i es van obtenir 210 respostes (un 26% de 800). 159 de les respostes procedien d'universitats, 15 de biblioteques corporatives, i 36 de biblioteques governamentals, hospitals, especialitzades i escolars. 44 de les institucions d'educació superior apareixen a la llista Top 100 del rànquing THE, i 99 apareixen al Top 500 bé de THE o de ARWU (rànquing de Xangai).

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert